Arbres Singulars (7) l'Alzina de la Morella
Formosa alzina de 2,11 metres de perímetre (a 1m de terra) que creix arran de la llera
del torrent del Daví
, metres amunt de l'abandonada . En indrets similars a aquest, en cingleres penjades i en saltants inexpugnables de canals i torrents van sobreviure bona part de les alzines i roures que han permès la regeneració d'aquest habitants seculars de Sant Llorenç del Munt. I també perquè la tala i el carboneig a Catalunya no va seguir el mateix patró que a bona part de la península. A Catalunya es deixaven peus sense tallar seguint unes determinades proporcions que variaven d'un lloc a l'altre. A molts indrets de la resta de la península la tala era tant intensiva que probablement per això avui dia la proporció d'árees boscoses és ben diferent, tot i el creixement demogràfic i la major industrialització de Catalunya.
Per poder visitar aquest , amb el Quim Solbas hem tornat a obrir i senyalitzar un camí que sol desaparèixer dels mapes i de la realitat: el que enllaça la font del Daví amb la Cadireta (veure ). Aquest camí permet enllaçar amb el camí que puja per la canal Fonda, rere el turó de les Nou Cabres* o bé pujar a la Morella passant per les Fibles del Daví, lloc per on en època de fortes pluges, l'aigua surt a pressió per una a la cinglera, formant una que desguassa al torrent de la Morella.
Us convidem a fer i mantenir aquest camí, bo i visitant dos punts enigmàtics que esperem pogueu resoldre: un és un (?) de la Cadireta i la (?) de la Cadireta. El 'forn' és una petita construcció en pedra seca, amb un de l'obertura que dona accés a una concavitat natural de la roca. Una de les pedres emprades en la construcció presenta la marca d'una . Desconeixem la funció d'aquesta obra rural. L'altre element són el munt de rocs que hi ha (anys enrere n'hi havia més) al collet que forma el turó de la Cadireta amb la cinglera dels Òbits. Per l'amuntegament, les pedres podrien correspondre a una barraca de pastor, de carboner o similar. O potser pertanyien a l'oblidat mas Rònec de La Cadireta.
* El topònim del turó de les Nou Cabres és recent en la història de Sant Llorenç del Munt. Tal i com relata en Ferrando i Roig, el bateig del inconfusible turó és de principis del segle XX quan al cim hi pasturaven unes cabres de misteriosa procedència i també un bon grapat d'alzines ufanoses que no havien tastat el fil de cap destral. En plena febre del carboneig, sembla que cabres i alzines foren destronades del cim per uns llorençans intrèpids, precursors en algunes tècniques rudimentàries d'escalada.
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
Maquis i Emboscats (11) Maquis a Matarrodona
Moltes masoveries de cases aïllades i masos poc productius foren ocupades per persones desterrades dels seus territoris nadius, com a resultat de la guerra civil. En els anys posteriors a la guerra, caracteritzats per l'escassetat i la misèria, aconseguir una masoveria volia dir poder cuidar un hort per a l'autoconsum, tenir cura d'una casa i mantenir-se allunyat de l'ordre públic, dels murmuris, de la xerrameca i la intromissió en la vida passada. I en alguns casos, també servia per poder donar suport a la guerrilla antifranquista. La masoveria de Matarrodona (Mura) s'inclou en aquesta darrera casuística. Tal i com documentà en Miquel Ballbè 'el 30 de novembre, en la masia de Mata-rodona s'hi havien instal·lat un grup de 18 homes armats, elements rojos espanyols que venien de França a intentar combatre contra el govern del general Franco (...) La situació de Mata-rodona, apartada de les carreteres i en un país emboscat i feréstec,era molt a propòsit pels maquis.
El dia 30 de novembre de 1944, quatre individus de la Guàrdia Civil, que ignoraven que es trobés a Mata-rodona aquesta quadrilla, els descobriren per atzar en un servei de vigilància. Es creuaren bastants trets; els maquis tenien bombes de mà i un fusell metralladora, però malgrat la seva superioritat en nombre i armament, optaren per fugir entre les intrincades boscúries de la casa de Mata-rodona. Durant els següents dies, moltes forces de la Guàrdia Civil i de la Policia Armada donaren batudes per aquells llocs, sense conseqüencies.
El dia primer de la topada, els maquis deixaren un ferit asturià, greu, i pels rastres de sang sembla que tingueren altres. En el moment de la descoberta feien bullir una caldera de patates i verdures per satisfer la fam.
Precisament aquells dies hi hagué un canvi de masover, i fou detingut el masover sortint, per encobridor, perquè no havia denunciat la presència dels rojos, primerament pels voltants, i més tard a la casa de Mata-rodona, on ell s'estava'.
El relat oficial dels fets, publicat al Correo Catalan de 3 de desembre de 1944 deia
MERITORIO SERVICIO DE LA GUARDIA CIVIL
Durante uno de los últimos días, una patrulla de la guardia civil sorprendió a una partida de huídos, con la que sostuvo un encuentro a consecuencia del cual la mitad de dicha partida quedó fuera de combate.
Cabe poner de relieve el hecho de que la patrulla de la Guardia Civil estuviera integrada por fuerzas numéricamente muy inferiores en número, cuya proporción con los huídos era de uno a cinco.
El excelentísimo señor Capitán general de la IV Región, laureado , ha felicitado a estas fuerzas del benemérito Instituto que, al igual que las del Ejército, vienen cooperando tan celosa y hábilmente para impedir que prospere el menor atisbo de actividad concebida al margen de la Ley.
Com ja era habitual a l'època, els diaris no facilitaven dades de temps ni el lloc dels fets, i el Diario de Barcelona afusellava un text calcat al del Correo Catalan.
És posible que aquest grup tan nombrós de maquis fos un dels molts infiltrats d'abans i durant la invasió de la Vall d'Aran, el mes anterior, una acció que hauria implicat uns quants mil·lers de guerrillers. A banda de l'armament pesant, la consigna d'aquests guerrillers al Pirineu resultà molt semblant a la demostrada pel grup de Matarrodona: defugir la confrontació directa amb les forces armades de Franco.
Actualment sabem de la existència d'un 'avenc de les Bombes', prop de Matarrodona, i que encara no ha estat localitzat, però que podria ser l', petita cavitat propera a la casa. També sabem que a l'interior del mas de Matarrodona hi havia habilitat un refugi per als maquis, però de cap manera tenia cabuda per a 18 persones!
Aquell mes de novembre de 1944, amb les forces aliades foragitant els nazis França amunt, Franco inundava portades i titulars de diaris com el Correo Catalán amb data de 7 de novembre de 1944 "ESPAÑA NO PODÍA LIGARSE IDEOLÓGICAMENTE CON QUIENES NO TUVIERAN LA CATOLICIDAD COMO PRINCIPIO" "CUANDO EL MOMENTO LLEGUE PODRÁ INSTAURARSE UNA MONARQUÍA QUE RECOGIENDO LO ESENCIAL DE NUESTRA TRADICIÓN, CONSTITUYA UNA MONARQUÍA EMINENTEMENTE SOCIAL, MUY DISTINTA DE LA QUE PRESIDIÓ EN LOS ÚLTIMOS TIEMPOS NUESTRA DECADENCIA" "LOS PAÍSES NEUTRALES DEBEN SER OIDOS Y ATENDIDOS AL ORGANIZAR LA PAZ DEL MUNDO". Catolicisme, monarquía, neutralitat i pau. Aquestes eren les "trascendentales declaraciones del jefe del Estado al director de Servicios Exteriores de la "United Press Association". Amb un cop de ploma van desaparèixer els que utilitzà Franco per iniciar el seu cop d'Estat, la 'Cruzada' com agradava dir als falangistes convençuts, i també la , fins a 45.000 soldats espanyols que per combatre Rússia. Es veu que tot plegat només havia estat per poder mantenir la tradicional essència catòlica del país... d'això avui se'n diria empatia espontània vers l'enemic vencedor, quan aquest és a les portes de casa.
D'igual forma la designació inicial de rojos, huídos, guerrilleros i maquis va mutar en pocs anys pel de bandidos, ladrones, terroristas, tan aviat l'ONU va haver reconegut l'Espanya franquista i va haver retirat el bloqueig diplomàtic i comercial. Mentrestant i en vistes de la pallissa que rebien els amics del Régimen (alemanys, italians i japonesos) era una exigència del gabinet de propaganda suavitzar la denominació d'aquells quixotescos soldats de la ex-república que somniaven amb la quimera d'una insurrecció al país. Ara el discurs ja no era tant haver combatut el comunisme durant la guerra civil com el d'haver salvaguardat el catolicisme. I si cola, cola. I prou que va colar, perquè el "cuando el momento llegue" va ser 40 anys més tard, casualment, atzarosament, amb la mort del dictador.
BIBLIOGRAFIA
BALLBÈ I BOADA, MIQUEL. LES CASES DE PAGÈS (I). APORTACIÓ HISTÒRICA DE MURA. Mura. 1997.
SÁNCHEZ AGUSTÍ, FERRAN. MAQUIS Y PIRINEOS. Editorial Milenio. 2001.
ENLLAÇOS
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
-
Un bon amic m'ha fet arribar un enllaç sense explicar-ne res del contingut. Jo he clicat l'enllaç i de sobte m'apareix una imatge molt nítida d'una damunt un niu. La interfície, amb un botó de 'play', també suggereix la idea que és una imatge d'un vídeo prèviament enregistrat. A més a més el niu es balanceja suaument amb la càmera, de forma que els arbres més estàtics del fons semblen generats digitalment....He esperat uns segons, a punt per descobrir el desenllaç del vídeo que ja intuïa: la clàssica broma d'un crit assassí en contrast amb el so bucòlic dels ocellets o bé esperant com el niu i l'arbre cauen perquè algun descerebrat se li acut tallar fusta, i riu com un boig...però res d'això passa, només els minuts. De cop arriba la parella de l'àliga amb una presa al bec, i l'enrenou de l'arribada coincideix perfectament amb el so...ja porto tres minuts esperant un desenllaç que no arriba. Mentrestant ja he escrit al remitent: "això no serà en directe, oiii???". I la resposta no es fa esperar: sí, "això" és en directe.
Són una parella d'àligues pescadores a Estònia. Una meravella d'Internet que m'ha fet pensar que més m'estimaria canviar uns quants canals de TDT per unes càmeres com aquestes. Un canvi així suposaria una millora subtancial en dinamisme i intel·ligència a la majoria d'oferta televisiva del mercat. És per coses com aquestes que no necessito Imagenio Basic ni Full, ni teletienda, ni horòscops 24h ni 24h d'esports i males notícies ...
Això sí que és un Gran Hermano, civilitzat amb tots els ets i uts. Amb una càmera a l'intempèrie, veient les àligues sota la pluja, el sol i el vent, un concepte superior que es podria anomenar 'animals de companyia en llibertat'.
Trobo que aquesta càmera en fa molta de companyia, i de la bona. Estaria bé que els propietaris i gestors de boscos poguéssin lluir càmeres com aquestes, mostrant la diversitat i qualitat dels seus 'productes'.
+ informació a
