Diari d'abord
Viatjant amb Forasteres (1) El Mas Presseguer (Sant Martí de Centelles, Osona) 1.0
VIATJANT AMB FORASTERES (1) El Mas Presseguer (Sant Martí de Centelles, Osona)
La immigració llorençana en el període 1750-1850
La immigració llorençana en el període 1750-1850
el Mas PresseguerEncetem aquesta sèrie dedicada majoritàriament a les dones forasteres que es casaren amb llorençans. Vitjarem a llocs propers i alguns de tan distants com ara Itàlia per descobrir la mobilitat demogràfica que hi havia al voltant del nostre poble, un vila abocada a l'agricultura i al tèxtil. Oficis, fires i mercats devien ser l'ocasió per fer coneixences - i d'aquí devia venir l'expressió firar - o bé d'arranjar matrimonis de conveniència. Fires que es celebraven a Terrassa, Sabadell, Granollers, Caldes, Moià, Castellterçol, Centelles.... Sense oblidar les guerres que, a banda de causar estralls, també causaven desplaçaments forçats trobant refugi a la nostra vall i també -de vegades- forjant noves coneixences.
El primer cognom foraster és la Maria Presseguer i Golovardes, filla d'Antoni Presaguer (sic), pagès del mas Presseguer i de Margarida Golovardes, de la parròquia sufragània de St Martí de Centelles anomenada St Miquel de Sesperxes (Osona). La Maria es casà a l'església parroquial de Sant Llorenç Savall el dia 29 de febrer de 1766 amb Francesc Dalmau i Cases, fadrí pagès fill del Pere Dalmau i Rosàs, pagès del Mas Dalmau de la Vall de Mur - llur nom el podem trobar gravat a la llinda de la barraca de vinya del Pere Dalmau - i de la Maria Teresa Casas (sic). El reverend prevere i vicari de Sant Llorenç Savall, en Pere Matarrodona, oficià la cerimònia. Aquell mateix any la jove Maria Presseguer apadrinà la Maria Dalmau Renaudí, filla d'un oncle Dalmau.
El matrimoni Dalmau-Presseguer tingué dos fills, la Maria (1768) i l'Anton (1769), però l'ú de juliol de 1773 moria amb 29 anys la Maria Presseguer i un mes més tard ho feia la seva filla, amb només 5 anys. Foren enterrades al cementiri de la parròquia, és a dir, sota l'actual plaça major de St Llorenç.
El vidu Francesc Dalmau i Cases visqué fins l'any 1802, traspassà amb 64 anys i no ens consta que hagués maridat de nou.
El fill únic del matrimoni, l'Anton Dalmau i Presseguer, seguint la tradició es casà el juny de 1797 amb una altra forastera, la Maria Casajoana i Torras, del Mas Casajoana de Rocafort (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Bages). El casament tingué lloc a la capella de Sant Pere de Mur, també coneguda com la Capella del Dalmau. L'any 1824 i amb idèntica edat que el seu pare, 64 anys, moria l'hereu Dalmau de la Vall de Mur, el darrer portador del cognom Presseguer a Sant Llorenç Savall.
Sant Miquel Sesperxes, l'església parroquial del Mas PresseguerPer arribar-nos al Mas Presseguer sortirem en direcció a Gallifa - Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). Travessarem el poble en direcció Moià i prendrem el trencall de Centelles (Osona). Passat el trencall del restaurant Mas Blanc (Km10) pararem atenció a la nostra dreta al trencall indicat com a Coll de can Taló, passada la casa del Taló i metres enllà del Km11. El prendrem sense desviar-nos de l'asfalt de l'urbanització passant per davant la casa de colònies de Can Miqueló. Si seguim 200 metres direcció sud trobarem l'església parroquial de Sant Miquel Sesperxes, església citada el 1154 i completament renovellada el 1738. Avui es troba completament isolada al bell mig d'una urbanització. L'església parroquial de St Miquel Sesperxes formava part del protectorat del castell de St Martí de Centelles, antigament conegut com el castell de Sant Esteve. El dia 29 d'Agost, St Miquel, i el dia de Tots Sants teniu ocasió de visitar-la.
Entre l'església i la casa de colònies haurem passat de llarg un trencall a la nostra esquerra que ara prendrem per anar a trobar el Mas Presseguer. La pista principal baixa i de seguida es converteix en pista de terra. Rebutgem dos trencalls a la dreta. Passem a frec d'unes basses anomenades Piscines de can Miqueló. Deixem un trencall a l'esquerra i els dos trencalls següents a la dreta ens duran al Mas Presseguer, l'un per dalt i l'altre a peu pla.
El casal actual està datat del s.XVII, de planta quadrada i coberta a 3 vessants, però ja constava en un fogatge de 1553. Diversos llindars tenen gravat el nom de Presseguer. Tal volta la part més original del mas sigui la façana actual de voltes, a la cara sud.
Si desfem tot el camí podem continuar per la carretera i visitar el nucli rural St Martí de Centelles i arribar-nos a peu fins el Castell de la Baronia dels Centelles, ja documentat l'any 898*.
El nucli rural de Sant Martí de Centelles amb el penyal del Castell
CROQUIS DE LA RUTA
*el 2021 hi havia un indicador que s'hi estan fent treballs arqueològics...
** els meus agraïments a la Maribel Blanc del Mas Presseguer i a la Maria José Casamitjana de St Martí de Centelles
Entre l'església i la casa de colònies haurem passat de llarg un trencall a la nostra esquerra que ara prendrem per anar a trobar el Mas Presseguer. La pista principal baixa i de seguida es converteix en pista de terra. Rebutgem dos trencalls a la dreta. Passem a frec d'unes basses anomenades Piscines de can Miqueló. Deixem un trencall a l'esquerra i els dos trencalls següents a la dreta ens duran al Mas Presseguer, l'un per dalt i l'altre a peu pla.
El casal actual està datat del s.XVII, de planta quadrada i coberta a 3 vessants, però ja constava en un fogatge de 1553. Diversos llindars tenen gravat el nom de Presseguer. Tal volta la part més original del mas sigui la façana actual de voltes, a la cara sud.
Si desfem tot el camí podem continuar per la carretera i visitar el nucli rural St Martí de Centelles i arribar-nos a peu fins el Castell de la Baronia dels Centelles, ja documentat l'any 898*.
El nucli rural de Sant Martí de Centelles amb el penyal del CastellCROQUIS DE LA RUTA
*el 2021 hi havia un indicador que s'hi estan fent treballs arqueològics...
** els meus agraïments a la Maribel Blanc del Mas Presseguer i a la Maria José Casamitjana de St Martí de Centelles