Diari d'abord
Parlament Virtual
Vaig rebre una carta d'Òmnium Cultural convidant-me a participar a una manifestació amb el lema 'Som una nació ' i a dur un mocador blanc per acomiadar-me d'Espanya bo i cridant 'adéu Espanya'. Quan em vaig assabentar que com a manifestant havia d'anar darrere el president Montilla vaig veure clar que la classe política (la que sigui) volia segrestar una manifestació ciutadana, i vaig decidir molt a contracor, no anar-hi. No és que pensi que els polítics no són ciutadans, però com a polítics, mecànics, metges, paletes... en aquest cas no havien d'anar al capdavant de res, sinó més aviat al darrere. Els socialistes són experts a fer interpretacions molt peculiars de les manifestacions: encara recordo l'insigne Manuel Royes valorant les manifestacions CONTRA EL QUART CINTURÓ dient que gràcies als manifestants l'obra final seria més 'sostenible' obviant de forma solemne que els manifestants ESTAVEN CONTRA el quart cinturó. I ara faran el mateix respecte l'Estatut i molts mitjans de comunicació els seguiran la corda fins a tal punt de dir, si convé, que la manifestació era per animar la selecció espanyola de futbol. I arribats a aquest punt es descobreix que gran part de la política catalana no representa, en allò bàsic, als catalans. Si hom demana la independència a crits de 'som una nació' quin és el marge de maniobra d'uns polítics que per ser-ho han de mantenir-se, per força, dins el marc de la Constitució Espanyola? Catalunya és una nació i, per força, és fora del marc constitucional espanyol. Si la crisi actual és una crisi estructural profunda derivada d'una revolució tecnològica, haurem d'anar pensant en crear un Parlament Virtual, sigui de la marca Microsoft o de software lliure, on els ciutadans ens representem a nosaltres mateixos i amb el dret a votar-ho tot les 24 hores al dia, i deixem als Partits Polítics el paper d'animadors d'opinió conjuntament amb la premsa per fer-los d'altaveu, que és el que han fet sempre. Amb la diferència que ara com ara ens suplanten amb una falsa representativitat, ens fan avorrir l'activitat política i perquè no dir-ho: també ens enganyen. Un parlament que, vulguis que no, sortiria bastant més barat de fer funcionar. De moment el primer que els polítics han fet després de la manifestació és carregar-se el 'dret a decidir' dels catalans, la qual cosa vol dir que els polítics no estan per fer avançar la democràcia sinó per contenir-la. Potser per això tenien tant interès a anar al front de la manifestació: per ralentir i contenir els manifestants.