Diari d'abord

Arbres Singulars (5) l'Alzina Cremada 1.0

Arbres Singulars (5) l'Alzina Cremada ha fet llenya

Des de l'any 2003 que no l'havíem vist. Llavors l'Alzina Cremada estava malalta, però continuava d'empeus i amb verd a la capçada. La base del seu descomunal tronc ja era clivellada i gairebé t'hi podies ficar dins. No recordo si en vam mesurar el diàmetre, però estic convençut que és d'aquells arbres que amb els seus anells han hagut de voltar història.
Fa poc hi hem tornat i ja era aterrada. Espectacularment aterrada. Ens feia por que ja no la poguéssim reconèixer però tot i no saber en quin moment va caure, la seva presència encara tardarà a esvair-se. Part dels seus braços caiguts continuen drets, reivindicant una victòria més enllà de la seva mort. Només són les branques, però superen en alçada la majoria d'alzines que l'envolten. Un altra pedaç reposa damunt un jove roure. Es pot reconèixer el perímetre de la soca, el lloc que ocupava i on avui ja hi creixen uns joves marfulls. Com en tants altres indrets de Sant Llorenç, el Racó de l'Alzina Cremada és un alzinar sortosament ja consolidat: hi trobem boix-grèvols i marfulls de mides impensables, i també molts roures. Tota la raconada havia estat intensament treballada pels carboners, dels quals a més de nombroses places, barraques i bidons per fer de brasers, també vam trobar les restes d'un cub aprop d'un bassal de la llera.

La contrada també havia servit per instal·lar-hi un refugi fet amb planxes de zinc, del qual encara queden nombrosos vestigis en un bon perímetre de distància. Devia funcionar cap a finals dels anys seixanta i principis dels setanta, quan el devien abandonar. I també hi ha un dit que surt de la roca. El Dit. És una autèntica curiositat de sostre rocós al qual es pot accedir per un delicat balcó de terra. Ja l'havíem vist el 2003 i us podem assegurar que a diferència de l'Alzina Cremada, el dit no s'ha mogut de lloc. Continua assenyalant de forma inflexible i autoritària cap el sud, cap a la gran alzina. Nosaltres però, no li hem fet gaire cas, perquè ja sabíem que uns metres més a l'oest, hi havia el Forat del Dit, petit refugi natural des del qual encara havia estat possible veure l'esplendor de l'Alzina Cremada.

IMATGES DE 2003