Diari d'abord
De cara a Barraca (45) Males Herbes

1. En primer lloc tenim la presència d'arbres a menys de dos metres d'una barraca: tant el creixement de les arrels com el propi desenvolupament de l'arbre són capaços de desplaçar parts vitals de la construcció, a més del risc que en pot suposar la seva caiguda o d'alguna de les branques p.e. carregades de neu o bé després d'un incendi. En general aquest 'perímetre de seguretat' es pot veure ampliat depenent de la situació i estat de l'arbre en qüestió. En el cas de petits plançons d'alzines, és fins i tot recomanable intentar-ne el transplantament per contribuir a tornar a equilibrar la presència d'aquest rei dels arbres als nostres boscos.
2. Roldors, probablement la planta-matoll més mortífera i que major nombre de baixes ha infringit a les barraques. La seva capacitat de rebrot i la seva especial predilecció per travessar esquerdes, fan que juntament amb un creixement ràpid del seu tronc, sigui el botxí número 1 de les barraques.
2. Llentiscle, tot i que menys freqüent que el roldor, aquest arbust pot arribar a desenvolupar troncs de la mida d'un petit arbre. El fet que la seva espessa i esponerosa capçada es desenvolupi arran de terra, ha propiciat que en alguns casos les barraques que es trobaven a frec tinguin l'aspecte d'haver 'explosionat' i en resulti gairebé impossible la seva re-localització

3. Càdecs, brucs, estepes i romanins: especialment nefasta és la seva presència a la coberta de la barraca, on arriben a desenvolupar arrels tan profundes que poden provocar fractures a la volta per on acaba filtrant aigua, llum i terra de la coberta.
4. En barraques enrunades és fàcil trobar un interior farcit d'esbarzers, que s'hi han desenvolupat mercès la humitat i retenció d'aigües dins els paraments. Els esbarzers, grans colonitzadors de fractures i esquerdes en edificacions, solen rubricar el desenrunament final d'aquestes construccions. Pel que fa les heures, provats paràsits i ofegadors d'arbres, tot i que presents en algunes construccions, no ha quedat clara la seva contribució en l'enrunament de cap barraca i per contra, quan no és abundant, han afegit un toc 'artístic' en algunes d'elles tal com s'utilitzen a propòsit en algunes façanes i patis de cases.
En qualsevol dels casos descrits, no és bo retirar la vegetació tibant-la d'arrel, perquè el que probablement aconseguirem és esllavissar la barraca. Cal sempre tallar amb tisores, podalls o xerracs.
Per contra són especialment indicats a les nostres contrades els lliris i derivats, fàcilment transplantables i que amb els seus bulbs de creixement superficial no malmeten la coberta de terra i ajuden a mantenir-la cohesionada. Altres plantes benefactores que hi creixen espontàniament són el crespinell, la farigola, el marcet, les falgueres i altres plantes d'arrelament superficial. Pels llocs humits i obacs, les voltes també es poden cobrir amb molsa amb una funció impermeabilitzant ben eficaç.