Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
Dues agulles al sector del Mas Gorina, Carena de la Fosca ( Matarrodona )
Durant les tasques de recerca de vestigis que poguessin tenir un vincle amb les restes del mas trobat a la carena de la Fosca també vam localitzar dues agulles al sector i que, com ja va sent habitual, les ressenyem aquí per si els experts en aquestes prominències rocalloses ens poden confirmar que ja les tenien inventariades i poder conèixer el nom corresponent. L' que provisionalment anomenem del '' sembla que ja devia ser coneguda, donat que de la cinglera hi porten unes que de ben segur servien al pròpòsit de localitzar-la. L'altra és (fotografia) que és força més alta i té la característica que un s'abraona ben bé fins al cimal de l'agulla. Sens dubte l'ubicació d'aquesta agulla al mapa de l'Alpina-2013 és completament errònia, situant-la un o dos torrents a llevant d'on es troba realment.Com ja saben els internautes que segueixen el nostre treball, l'inventari i bateig d'aquestes agulles ben característiques ens resulta una eina d'orientació molt útil per a la nostra tasca, ajudant-nos a referenciar elements com ara cavitats, arbres monumentals, antigots etc, que sovint es troben fora dels camins més fressats.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
-
Esperonats per l'interessantíssim relat del Marc Camí al programa no. 8 d'Això és la Mola! dirigit pel Lluís R. Hernández, amb el Quim Solbas ens havíem proposat retrobar la soca d'aquell que hauria estat el verdader Roure Llarg, orígen del topònim de la gran fondalada. Sempre havíem dubtat que el Roure Llarg fos aquell poc lluït damunt la roca del Sentinella, i en aquest sentit el testimoni gràfic aportat pel no va deixar-nos cap dubte. La cursa per localitzar la soca va ser curta però molt intensa, perque tot just ens vam haver separat de la pista per trobar el llom carener vam ensopegar amb les restes d'un antigot que, si ens guiem per les restes d' que encara es conserven en un dels enrasats murs i també per les notícies que se'n tenen, podria fer recular els vestigis dins una cronologia alt-medieval (SX-XI).
Tot i que força desdibuixada, la de la masia sembla conformada per no menys de 7 petites estances, totes convenientment alineades seguint l'eix est-oest, sent els paraments de la els que han quedat més mal parats. Els murs oscil·len entre 90 i 45 cm de gruix i en algun punt, dues suggereix un finestró o un calaix, i en un altre, una fila de petites pedres verticals i desgastades sembla suggerir el d'una entrada, al vessant sud. Al costat de la paret sud trobem mostres de , i pel costat est el que sembla una pedra fent de per un altre possible accés. Per aquest mateix vessant est precisament es troba un pla que tal volta constituís l'era del mas. Tot plegat no semblaria una gran masia, en consonància amb la migradesa d'una terra que, pel que hem pogut copsar a primera vista, apareix conreuada només a la part alta del carener, trobant-hi escasses feixes i marges, mentres que pels baixants amb prou feines es troba cap mur, amb l'excepció d'una desviant l'aigua d'un xaragall contigu. La raó principal és que de baixada pel cantó sud, cap el torrent del Figueret, aviat es troben rocaters erms i penyasegats.
El veí mas de Matarrodona, amb Manresa al fons
Basant-nos en la recopilació sobre masos del terme de Mura feta pel Miquel Ballbè, el nostre suggeriment és que pugui tractar-se del Mas Gorina, del qual en Ballbè trobà que la cita més antiga era de l'any 1348 (p.10), tot i que més endavant torna a fer un llistat de masos desapareguts per ordre d'antiguitat donant en aquesta ocasió una altra data: 1542 (p.122). El mateix autor fa coincidir el lloc del mas Gorina amb l'actual 'corralot' de Matarrodona, per proximitat amb el topònim de la , bo i afirmant que l'antiga masia fou reconvertida en un corralot que depenia del mas de Matarrodona, asserció que acompanya d'una fotografia amb restes de ceràmica trobades al corralot. Tanmateix a nosaltres ens sembla que el corralot de Matarrodona deu haver estat sempre un tancat per a bestiar i que, per la situació i aspecte general, les ruïnes de la carena de la Fosca són molt més avinents, mantenint a més, la proximitat amb la dita font de la Gorina. Tanmateix tot això són pures especulacions, donat que enlloc hem trobat referències documentals de confinaments amb el dit mas Gorina.
corralot de Matarrodona
Pocs metres més enllà de les ruïnes, al vessant obac del carener (veure ), hem pogut localitzar una soca d'uns 1,2m de diàmetre, entapissada de molsa i amb diversos rebrots de roure. Si els meus escassos recursos matemàtìcs* no em fallen, un radi de 60 cm implicaria un perímetre aproximat de 3,70m ... tot un senyor arbre! Per la seva banda en Marc Camí i Garcia ja ha validat la troballa amb aquella soca de la dels anys setanta.
Per a nosaltres el millor homenatge per aquest desaparegut i venerable roure ha estat retrobar el seu emplaçament exacte, lamentant que no aconseguís escapar de la cobdícia i el menyspreu dels darrers amos de Matarrodona.
la soca del Roure Llarg
* La fòrmula per calcular el perímetre d'una circumferència és 2x3,14xR, sent el valor del radi la meitat del diàmetre mesurat.
Bibliografia
Les cases de pagès. Aportació històrica de Mura. BALLBÈ I BOADA, Miquel. Ajuntament de Mura. Abril 1997. pàgs. 10 & 122.
Bibli{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
-
Dels anys vuitanta que sempre havia vist la font del Racó Gran de Matarrodona abandonada i seca. Tal i com ha documentat Lluís Hernàndez al programa no. 7 d'Això és la Mola, és probable que un cop traspassat en Tinet (Valentí Rossinyol), la font deixés de rebre manteniment. En el magnífic treball inèdit sobre 
les fonts d'en Josep Alvarez es descriu la font "Aquesta font és en el marge del terreny, arranjada amb ciment; a la part esquerra hi ha una bassa feta amb de forma irregular. La font pròpiament dita és un tub de ferro de diàmetre mitjà amb tap; l'aigua es recull en una bassa de pedra, fent un petit xupet per desguassar-la. Aquestes dues basses es troben adosades." i s'arriben a anotar unes analítiques del 19-4-1987, anotant una temperatura de 10 graus i un ph de 7,07. 100'2 mg/litreCa (calç), 30,63 de magnesi, 422 de sòlids i 527 microohms de conductivitat, entres altres dades. Però a l'any següent (25-9-88) Alvarez esmenta que 'no raja ni una trista gota d'aigua; trobant-se el lloc tot sec i brut d'excrements d'animals'. El 1993 afegeix 'El lloc es troba més net. Tampoc rajava per trobar-se embossat el forat, però sortia aigua per arreu'.
Després va venir la destrossa de la pista de Matarrodona, confinant la font al bell mig del torrent i estrangulada pels revolts de la pista. Jo fins i tot vaig a arribar a somniar que els gestors del Parc haurien pogut dignificar la font per mirar de contrapesar la desfeta. De fet, ja no gosàvem visitar la font, pensant que seria un cúmul d'arítjols i material esllavissat de la pista. Però ve-t'ho aquí que fa pocs dies vam decidir, molt a contracor, treure-hi el nas. I quina no ha estat la nostra sorpresa: la deu per un broc metàl·lic nou de trinca. L'aigua, fresca i transparent, omplia les dues basses. El lloc, idíl·lic, fa oblidar del tot l'antropització que suposà l'obertura de la pista de Matarrodona. I dels tres antics accesos a la font, dos han estat recuperats. Una alegria que mereix el nostre més sincer agraïment a les persona/es que han fet mans i mànigues per restaurar l'abandonada . Enhorabona i que no decaigui!
BIBLIOGRAFIA
Fonts i llocs d'aprovisionament d'aigua. Parc Natural Sant Llorenç del Munt / Serra de l'Obac i zones limítrofes. ALVAREZ I JAÉN, Josep. pàg. 299
70 Fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. GRAU, Edmond. VANCELLS, Frederic. El Cau Ple de Lletres. Ed. Terrassa. 1997. pàg. 116
{audio autostart}fontraco.mp3{/audio}
A Sant Llorenç Savall tenim comptades 403 barraques. Cada any cau una barraca.
A finals dels anys seixanta en va localitzar un total de 286 barraques que va traslladar als seus mapes de la zona. D'aquestes 286 barraques, 3 eren del terme municipal de Castellar i 13 eren de Granera, amb la qual cosa la xifra total de barraques llorençanes estudiades pel sabadellenc puja a 270.D'aquestes 270 barraques:52( 19%) ja estaven en ruïnes, mentres que 53 (un altre 19%) s'ha enrunat en poc més de mig segle, o sigui a un ritme d'una per any. 17 barraques (6,2%) de l'estudiós sabadellenc encara no s'han pogut localitzar, de les quals 9 figurava que aleshores estaven en bon estat.
Barraca 104 als anys seixanta i estat actual.
En un període de 3 anys es van seguir els mapes d'en Ballestar localitzant i afegint 133 noves barraques al contingent, sent el nombre total a data d'avui (2-2-14. Al 2025 en comptem 485!) de 403 barraques de vinya, de les quals actualment: 232 estan senceres (57%) 154 estan en ruïnes (38%) 17 continuen sense localitzar (4,2% del total).
Barraca 90 dels Muntants, restaurada a finals de 2013
De les que estan en ruïnes, 9 sabem del cert que han desaparegut definitivament (1,9% del total) sobretot per causa de la creació de les dues urbanitzacions del poble.De les que estan considerades senceres, 17 són a punt d'ensorrar-se (4,2% del total)
Barraca103 dels Camps del Lluís, actualment es pot considerar desapareguda
De les 403 barraques de vinya, 4 són (o eren, perquè una ja no existeix) de volta autèntica amb maons,1 amb volta catalana de rajols, 3 barraques dobles,2 de planta quadrada4 eren de volta amb bigues i teules,4 tenen creus gravades a l'interior5 tenen la llinda amb data gravada.
Barraca 394 del Voladís, en procés de restauració
.A dia 17-1-14 el Grup de Pedra Seca Ballestar n'ha restaurades 26 (6,4% del total), la Diputació 4, i dos propietaris han arranjat 2 barraques de la seva propietat, sense comptar la desena de barraques que la propietat de La Busqueta va fer arranjar dins la seva finca els anys seixanta.Durant les tasques de recerca i medició de les construccions de pedra seca hem aprofitat per desembrossar la majoria de les barraques llorençanes i en algun cas hem practicat alguna intervenció d'urgència.
Barraca 105 Roja, en procés de restauració
{play}images/stories/mp3/marxapedra.mp3{/play}
Abisme, Afrau, avenc, avencó, arcada, aviador, baborell, barbot, barrenc, bora, bòfia, botet, bufador, bullidor, canya, cau, catau, cigalera, clivellera, cova, escletxa, espluga, esquei, esquerda, font, foranca, forat, forat micó, fou, grallera, güell, mentirosa, pou, querant, rabeig, rec, tuta, ullal...Aquestes són les designacions més populars al nostre país per descriure els diferents fenòmens espeleològics. A continuació faig un llistat orientatiu de les més comunes al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.
(avenc dels Confits, Serra de l'Obac)
Cova: cavitat de desenvolupament preferentment horitzontal originada per una o més diàclasis preexistents. En el cas de Sant Llorenç del Munt, el grup que elaborava el catàleg de cavitats va decidir situar un llindar de 5m de recorregut mínim, per sota del qual la cova passaria a anomenar-se Forat. Ex. Cova de la Brega, Forat de la Brega.
Avenc: Cavitat de desenvolupament preferentment vertical. En el cas de Sant Llorenç del Munt, el grup que elaborava el catàleg de cavitats va decidir situar un llindar de 3m de fondària mínima, per sota del qual l'avenc passaria a anomenar-se Avencó. Ex- Avenc del Pou, Avencó del Puig Andreu.
(avenc de la Riera Seca)
Foradada: cova de recorregut integral amb un mínim de dues boques d'accés. També poden considerar-se foradades aquelles cavitats que havent entrat folgadament es descobreix llum pel costat oposat, encara que sigui inaccesible. ex.- Foradades del Forat del Vent, Foradada del Morral del Llop.
Balma: cavitat de desenvolupament preferentment horitzontal originada per la metereorització dels materials on es situa (a Sant Llorenç normalment coincidint amb els bancals de gresos. Sovint també s'hi poden trobar rastres de diàclasis el recorregut de les quals no sol superar el pòrtic format per la balma). ex. Balma de la Pola, Balma del Pla de Serrallonga.
Escletxa: cavitat les dimensions de llur boca superen el seu recorregut. Ex. Escletxa de la Castellassa del Dalmau
Pont de Roca: caprici del desmantellament dels cingles, on un bloc o més blocs formen un pont. ex- Pont de Roca del Tinet, Pont del Diable.
Termes com Cort fan referència a topònims antics que s'han conservat: el cas de la Cort Penjada de Matarrodona fa referència a l'aparença que la cova manté amb un estable, sobretot a partir del tipus de sòl que hom hi troba a l'interior.
Sot: petita depressió del terreny.(ex- Sot de les Unces)
Arcada: A peu de cinglera, una llesca ensorrada que ha deixat una obertura closa en forma d'arc. Normalment no ateny les dimensions d'una balma. ex. Arcada de La Falconera.
Evidentment aquesta classificació s'ha fet a posteriori de moltes troballes i batejos de cavitats que s'havien produït amb anterioritat. I no sempre es respecten les regles pel que fa a llindars establerts: p.e. un forat pot tenir una boca d'accés de major altura que no pas el recorregut, amb la qual cosa podria anomenar-se cova, o bé contenir elements que tot i el seu escàs recorregut facin que la cavitat esdevingui notòria en altres aspectes a banda de les seves dimensions.
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
