Diari d'abord
De cara a Barraca (61) la barraca de la feixa
La Barraca de la Feixa, la novena restauració a la Carena de Ricó
El grup local de Pedra Seca, el Grup Ballestar, queda un cop al mes per anar restaurant aquestes joies rurals que són les barraques de vinya. En aquest sentit, la feina que es fa avança lentament, al ritme dels components del grup, que no sempre compta regularment amb tots els membres que el formen: sovint tenim l'agenda plena d'activitats ( i la de la pedra seca és la més pesant, segur!). És per això que de tant en tant un servidor va fent la seva en una raconada tan propera al poble com és la carena de Ricó. I la veritat és que me'n sento ben orgullós. Tot sovint hi faig una escapada per anar veient com van 'creixent' les barraques del lloc. Encara que no mogui una sola pedra, si tinc una estona per passejar, m'hi arribo i em plau contemplar-les. Talment com un pagès, miro que la collita de pedres no es perdi, i sempre hi ha una pedreta o un grapat de terra per ficar a la barraca. I potser encara m'agrada més el fet que les barraques no són totes a la vista. Estan integrades dins un bosc puixant. I per a mi, això encara ho fa més atractiu.
Aquest és el cas de la darrera barraca restaurada a la zona, la barraca que als mapes del Sr. Ballestar va batejar com la no. 238. Es conservava sencera, però havia perdut bona part dels contraforts i tota la terra de la coberta i es trobava engolida pel bosc, especialment del mortífer roldor. Vaig aprofitar per fer-hi un segon accés venint del corriol que seguint la llera del torrent de Ricó puja fins a la Creu de Ricó. Quan es troba un marge de pedra seca a l'esquerra, marge avui net de brolla i que li dona el nom, cal seguir-lo fins a trobar la barraca restaurada. Si es continua el corriol amunt es pot prendre un altre trencall per arribar també a la barraca de la Serp Verda. Curiosament, la barraca 238 està situada d'esviaix respecte el marge: un fet que només el constructor en devia saber la raó. La barraca del Marge és una barraca menuda amb un petit armari arran de terra i al costat nord, per mantenir-hi el càntir ben fresc. Com sol passar, es deixa pel final la plantada de lliris i els rituals de dubtosa procedència, a càrrec de l'encarregat de vetllar la construcció rehabilitada.
Amb aquesta barraca ja són nou les restaurades al sector, restant dues més en condicions de ser rehabilitades, i quatre més de difícil arranjament, en no trobar-se la quantitat de pedra adient. Espero que gaudiu d'aquest renovat bosc on hi creixen de nou les barraques del segle dinou, i recordeu-vos de dipositar qualsevol pedra o pedreta per les juntes: en són l'aliment preferit!
Aquesta barraca forma part de l'Itinerari no. 7 Menjapedres.
{play}images/stories/mp3/marxapedra.mp3{/play}