Diari d'abord
De cara a Barraca (69) els gravats 1.3

L'abril de 2023 vam trobar-nos que a la llinda de la barraca 179, a La Busqueta, les falgueres marcides ens descobrien una data inèdita al Principat: 1710, data gravada que segons quina interpretació es faci, podria recular a 1700. Fins a la data (2023) a Catalunya no s'havien trobat barraques amb una data gravada que fos anterior a 1716.

Sigui com sigui, sembla que el monocultiu de la vinya podria haver entrat amb força a Catalunya molt abans que no semblava. Amb la barraca "1710" ja són quatre - d'un total de 483 - les barraques de pedra seca datades a Sant Llorenç Savall
I pel que fa a les creus, les restaurades o que estan en bon estat són la barraca 391 del Galí, la 136 del Torrent Micó, la 127 de cal Cames i la 426 de l'Isidre Dalmau.

darrere el rètol de la barraca restaurada no.308, l'angle de la llum ens descobrí un gravat insòlit
Durant el segle XIX la majoria de pagesos, jornalers i bracers no sabien escriure. A banda dels terratinents, fabricants, metges i comerciants, els pagesos no començaran a dur els fills a l'escola fins la segona meitat del segle XIX, i tot i amb això inicialment només ho faran els primogènits. Les dones en quedaran excloses fins el tombant de segle. És per això que en la majoria de documents d'arrendaments, plens de l'ajuntament, actes notarials, herències etc, serà un testimoni lletrat o el secretari de l'ajuntament qui signarà pels pagesos, bo i afegint l'expressió 'por no saber escribir'.
A Sant Llorenç Savall resten tres barraques més amb gravats, en aquest cas en barraques fetes amb volta veritable de maons. Dues les va fer construir a finals del s.XVIII el pagès il·lustrat Pau Agell: la barraca de Les Oliveretes i la barraca del Burc. Existia una tercera barraca datada del mateix propietari a Les Marines, però sembla que la urbanització la va fer desaparèixer. La tercera barraca amb volta veritable pertanyia a Pere Dalmau, i es troba a la finca del Dalmau.
Durant el segle XIX la majoria de pagesos, jornalers i bracers no sabien escriure. A banda dels terratinents, fabricants, metges i comerciants, els pagesos no començaran a dur els fills a l'escola fins la segona meitat del segle XIX, i tot i amb això inicialment només ho faran els primogènits. Les dones en quedaran excloses fins el tombant de segle. És per això que en la majoria de documents d'arrendaments, plens de l'ajuntament, actes notarials, herències etc, serà un testimoni lletrat o el secretari de l'ajuntament qui signarà pels pagesos, bo i afegint l'expressió 'por no saber escribir'.
A Sant Llorenç Savall resten tres barraques més amb gravats, en aquest cas en barraques fetes amb volta veritable de maons. Dues les va fer construir a finals del s.XVIII el pagès il·lustrat Pau Agell: la barraca de Les Oliveretes i la barraca del Burc. Existia una tercera barraca datada del mateix propietari a Les Marines, però sembla que la urbanització la va fer desaparèixer. La tercera barraca amb volta veritable pertanyia a Pere Dalmau, i es troba a la finca del Dalmau.
la barraca de la Creu del Galí
La restauració en solitari de la barraca de la Creu del Galí es presentava complicada pel fet que bona part del material font eren uns gresos molts disgregables (fotografia superior). La sort era que la llinda restava intacta. En set sessions matinals vam concloure la barraca, havent-nos trobat en la necessitat de traginar molta pedra i reble dels encontorns.
L'encarregat de vetllar la barraca serà el Ramon Suades, qui també ha fet una important contribució en la localització de barraques d'aquest sector i de la majoria de barraques trobades a la resta del parc.
L'encarregat de vetllar la barraca serà el Ramon Suades, qui també ha fet una important contribució en la localització de barraques d'aquest sector i de la majoria de barraques trobades a la resta del parc.








{play}images/stories/mp3/flickr.mp3{/play}