Diari d'abord
De cara a Barraca (42) barraca de l'heura
De cara a Barraca (42) Amb l'ajut del bosc
En aquestes darreres jornades, el grup de pedra seca de Sant Llorenç Savall hem estat treballant en la consolidació d'una barraca molt ben amagada dins el bosc. En diverses sortides vam trobar restes de feixes pel costat obac d'una carena, però la barraca no sortia per molt que buscàvem. Fins que un dia la vam trobar de cara per l´únic costat, el de l'entrada, que delatava la presència de la construcció. Coronant la teulada, i amagant la barraca de la vista, una immensa heura. Tots els contraforts eren a terra, gairebé sepultats, però l'interior restava intacte. Per dins aviat es veia que el constructor era de "l'escola de La Serra": un gran bloc de conglomerat (un estrat), estalviava la feina de pujar una paret, i aquesta pràctica si bé no és exclusiva d'aquesta propietat, s'hi troba extensament representada. Al voltant de la barraca, en perfecte rotllana, s'ha congregat un verdader arboretum, una mostra didàctica de la vegetació dels nostres boscos: cirerer d'arboç, pi blanc, pinassa, ginebrer, càdec, fals aladern, llibabosc, bruc, alzines i un sorprenent clap d'oms afectats d'una malúria que en minva la població.
En aquests tres mesos de tasca (comptant l'ajut d'un follet del bosc), s'ha estassat els volts de la barraca i el perímetre, s'ha desenterrat la pedra, s'han tret les arrels properes d'arbres, s'ha fet un trencaigües i s'ha pujat paret, bo i practicant amb la pedra seca, s'ha impermeabilitzat el sostre amb cendra... Penso que cada cop ho fem millor.
I aquesta vegada hem fet un experiment amb l'ajut del bosc: hem respectat la vida de l'heura. De moment deixem que faci de grenyes a la closca de la barraca, com a part del treball que ha fet la natura amb la construcció. Com ja hem explicat algun cop, encara no hem trobat cap barraca enrunada per una heura, però tampoc res indica que siguin beneficioses. Estarem a l'aguait. De moment ja comptem amb la barraca de 'l'heura esporgada' i ara amb la barraca 'de l'heura'. Vosaltres jutjareu quina us agrada més.
En aquests tres mesos de tasca (comptant l'ajut d'un follet del bosc), s'ha estassat els volts de la barraca i el perímetre, s'ha desenterrat la pedra, s'han tret les arrels properes d'arbres, s'ha fet un trencaigües i s'ha pujat paret, bo i practicant amb la pedra seca, s'ha impermeabilitzat el sostre amb cendra... Penso que cada cop ho fem millor.
I aquesta vegada hem fet un experiment amb l'ajut del bosc: hem respectat la vida de l'heura. De moment deixem que faci de grenyes a la closca de la barraca, com a part del treball que ha fet la natura amb la construcció. Com ja hem explicat algun cop, encara no hem trobat cap barraca enrunada per una heura, però tampoc res indica que siguin beneficioses. Estarem a l'aguait. De moment ja comptem amb la barraca de 'l'heura esporgada' i ara amb la barraca 'de l'heura'. Vosaltres jutjareu quina us agrada més.
Per la seva banda la colla de Castellar ja van finiquitar la gran barraca prop del mas Pedró, damunt la carretera. Sabem que ja n'han arreglada una altra i sospitem que a hores d'ara ja deuen estar barallant-se amb alguna més. Són imparables i que per molts anys sigui així.
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}