Diari d'abord
De cara a Barraca (24) tanca la barraca que vol ploure!
Tanca la barraca, que vol ploure!
Fa mesos que va plovent regularment. Molts dies ennuvolats, com els d'aquest cap de setmana, ens hauríem fet enrere de sortir a passejar, però comptant amb les barraques aprop la cosa canvia. Fins i tot amb les barraques que no hi comptes te'n pots refiar. Efectivament, havia anat a documentar les barraques del torrent de les barraques, prop de can Brossa (veure De cara a barraca 5 i 6) i vaig aprofitar per refer el forn adosat a la barraca, arreglar el parament caigut i també vaig fer una mica de neteja mig metre a la vora d'aquesta construcció. Aquesta zona sembla molt parcel·lada i les barraques gairebé mantenen contacte visual les unes amb les altres. És per això que hi havia un pany de muntanya que semblava quedar cec de barraques. Ha estat bufar i fer ampolles: una mica de pujada i allí estava la barraca que faltava (foto), sepultada per les branques de l'estassada de bosc cremat. Una mica de neteja li canvia de seguida la cara (cliqueu damunt la foto). Resulta curiós trobar una llosa de sorrenca de metre x metre esllavissada i a frec de la barraca. Sembla suggerir una mena de tancat adosat a la barraca. (En aquesta zona a més d'un forn, també hi trobem una altra barraca amb 'terrassa', o sigui que sembla que en aquesta zona el nostre constructor era partidari dels complements!). El que ha resultat encara més curiós ha estat veure que les claus de volta havien estat retirades expressament, deixant la barraca amb la closca a l'intempèrie i presta per accelerar la seva degradació. Doncs tot just ha estat cobrir-la de nou que ha començat a ploure amb ganes i jo vinga cap a dins, que hi falta gent! I aquest és un dels sons enregistrats d'aquesta setmana: cap el final de la tempesta, mentre encara plovia, els moixons vinga a cantar, i una àliga, un xoriguer, corbs passant, i també gatjos. Un festival de cants units per la pluja i les ratxes de vent. I quan ha estat la hora que el vent s'ha endut els núvols negres, he tret el cap i he sortit ben sec, malgrat la remullada que ha caigut. Darrere la barraca hi havia la explicació de tanta vida: un solitari roure ben fornit i esponerós, rodejat d'un clap d'alzines socarrimades -el rei i els seus vassalls-he pensat. De tornada hi hagut temps de trobar el vestigi del que devia ser una de les nombroses masies ja desaparegudes d'aquesta Vall d'Horta que avui regalima aigua per tots cantons. Es tracta d'una gran estança rectangular amb paraments d'entre 50 i 60 cm de gruix. El tros de teula entre els paraments aviat s'ha fet visible. És probable que la simetria de masies que hom troba a banda i banda del torrent de la Vall d'Horta hagués estat, en temps reculats, extensible a tota la vall. Un dia un arqueòleg descobrirà que la vall d'Horta és l'autèntic paradís terrenal.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}