Diari d'abord
El Capablanca ens ha deixat
El Capablanca ens ha deixat
Amb les mans buides i un parell de corbs voleiant els nostres caps esmussats. El bandoler Capablanca s'ha tornat a esmunyir. Quan ja pensàvem que l'enxamparíem a ell i la seva ombra llegendària, s'ha fet fonedís i ens ha deixat amb dos pams de nas. El pitjor del cas és que les seves petjades ens crivellen amb nous interrogants que, com si fossin deutes pendents, ens veiem en l'obligació d'aclarir el més aviat possible, si no volem perdre la xaveta. Què coi signifiquen el mur semicircular de pedra amb morter que hi ha a la base de l'esquerda dita del ‘Capablanca' i que hom anomena des de 1919 el Convent? perquè s'anomena el Convent un vestigi rural que sembla tenir més relació amb la pagesia que amb l'església? i el petit parament de pedra seca de l'interior?... què volen dir les estaques entaforades al capdamunt i al llarg d'una esquerda de gairebé trenta metres de vertical a plom? I els forats quadrats picats a diferents altures? I el sutge d'un foc que encara avui arriba a més de deu metres d'alçària? Quina mena de recer pot oferir una esquerda que amb prou feines té dos metres practicables de mal sostre? Com podria un bandoler trobar aixopluc en una esquerda tan mal arrecerada on un simple foc (i no les fogates que hi veiem) l'haurien delatat, existint a la zona cavitats en millors condicions?
Una sola hipòtesi podria cobrar més força que mai: l'esquerda dita d'en Capablanca era un colossal rusc d'abelles, una explotació medieval de cera i mel d'abelles a càrrec d'un convent, fet ben habitual en aquells temps. Les estaques entaforades al fons de l'esquerda i avui reblertes de bresques funcionarien com a plataformes per a la formació dels ruscs d'abelles, els forats picats serien per sostenir una estructura fixa de bigues per fer la recol·lecció, i el sutge d'aquestes alçades seria el resultat del fum que permetia foragitar les abelles durant aquesta operació. Molt probablement la orientació de la cavitat la va convertir en un abellar natural i qui sap, si conegut de temps immemorials. I qui sap també si el fugisser Capablanca va aprofitar-se d'aquesta abandonada bastida per forjar la seva llegenda de bandoler invencible i fonedís. Potser per mitjà de documentació antiga del proper mas de La Calsina i dels convents de Rellinars i Vacarisses es podria confirmar aquesta hipòtesi i en cas afirmatiu, tal volta es desmuntaria la hipòtesi de l'observatori astrològic del mas de la Pola i també es tindria una explicació plausible dels rebaixos de la Cort Penjada de Matarrodona. Potser, després de tot, no siguem gaire lluny d'apressar en Capablanca i la seva llegenda amb ales.
Enllaços d'en Capablanca:
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}