El botí de l'Espeleopringuer
Vam tornar a les 21,19h al cotxe. Carregats amb el botí enterrat del Capablanca, fent en total dos viatges. Una espeleopringada completa que ens va deixar exhausts, però immensament rics. L'expedició, avui milionària, havia sortit de l'Obac (en obres) a les 9 del matí, guiats magistralment per en Quim Solbas.
Arribats a lloc, d'entrada l'enginyer Marc Anglès, va fer una instal·lació impecable, previ croquis, de l'avenc de l'Escletxa del Paller de Tot l'Any: els 6,40 metres de vertical ara es poden baixar sense fregar amb res. Abans de fer el descens vam mirar per damunt els nostres caps: la volta de l'avenc fa uns 7,40 m de fisura que és tot l'indici de cavitat que es pot veure des de l'exterior. Al peu de la vertical, un tou impressionant del que semblava guano. No hi han referències de rat-penats en aquesta cavitat, però sí d'algun niu. I sota el guano, ben barrejat i a una certa profunditat, hi havia el tresor tan preuat: un bagul folrat de vellut granatós amb un munt de monedes d'or brillant, joies de totes mides i colors, una col·leció de pedrenyals de Ripoll en perfecte estat, un diari d'operacions que sembla un llibre de comptabilitat, un testament, roba d'època i...la capa blanca, prístíssima, immaculadament refulgent i també, aquest amulet dissecat d'en Capablanca. Valia la pena haver sofert l'embardissada per arribar al lloc. En Quico Tàpias, la Marta i el Ramon Suades documentaren gràficament totes les troballes. Sortint de l'avenc, vam intentar visitar les 5 estaques i els respectius rebaixos a les parets de la cova i el Convent, però no vam ensopegar la via adequada per accedir-hi. Devien ser els nervis per començar a llegir les desventures comptables d'en Capablanca (al diari també s'explica pas a pas l'enginy que feia servir per baixar 150 metres de precipici) o bé que ja eren les 7 de la tarda, les temperatures havien caigut en picat, i encara calia dur tot el pes del botí cap els cotxes. Vam baixar fins a Terrassa i ens vam arribar fins el celler del cava, on a canvi d' un ducat, ens vam ventilar, in situ, sis ampolles del millor cava i xerinola. Tot bevent, es va decidir destinar una minúscula part del tresor a restaurar la paret del Convent que, en aquest any de pluges, ha començat a esllavissar-se perillosament. I bevent i bevent també vam decidir que el proper Espeleopringuer seguiríem amb el desenterrament d'un altre tresor: l'avenc Subils-Godoy. Per assegurar l'èxit del projecte s'ha reservat una bosseta de ducats per tal que el cèlebre espeleòleg egarenc Salvador Vives i Jorba, el primer a baixar l'Escletxa del Paller, ens acompanyi fins el punt exacte de la X que assenyala l'avenc Subils-Godoy, renunciant unes hores al seu preuadíssim temps. Això serà el 13 de març. Us ho explicarem amb tot luxe de...ducats.
Arribats a lloc, d'entrada l'enginyer Marc Anglès, va fer una instal·lació impecable, previ croquis, de l'avenc de l'Escletxa del Paller de Tot l'Any: els 6,40 metres de vertical ara es poden baixar sense fregar amb res. Abans de fer el descens vam mirar per damunt els nostres caps: la volta de l'avenc fa uns 7,40 m de fisura que és tot l'indici de cavitat que es pot veure des de l'exterior. Al peu de la vertical, un tou impressionant del que semblava guano. No hi han referències de rat-penats en aquesta cavitat, però sí d'algun niu. I sota el guano, ben barrejat i a una certa profunditat, hi havia el tresor tan preuat: un bagul folrat de vellut granatós amb un munt de monedes d'or brillant, joies de totes mides i colors, una col·leció de pedrenyals de Ripoll en perfecte estat, un diari d'operacions que sembla un llibre de comptabilitat, un testament, roba d'època i...la capa blanca, prístíssima, immaculadament refulgent i també, aquest amulet dissecat d'en Capablanca. Valia la pena haver sofert l'embardissada per arribar al lloc. En Quico Tàpias, la Marta i el Ramon Suades documentaren gràficament totes les troballes. Sortint de l'avenc, vam intentar visitar les 5 estaques i els respectius rebaixos a les parets de la cova i el Convent, però no vam ensopegar la via adequada per accedir-hi. Devien ser els nervis per començar a llegir les desventures comptables d'en Capablanca (al diari també s'explica pas a pas l'enginy que feia servir per baixar 150 metres de precipici) o bé que ja eren les 7 de la tarda, les temperatures havien caigut en picat, i encara calia dur tot el pes del botí cap els cotxes. Vam baixar fins a Terrassa i ens vam arribar fins el celler del cava, on a canvi d' un ducat, ens vam ventilar, in situ, sis ampolles del millor cava i xerinola. Tot bevent, es va decidir destinar una minúscula part del tresor a restaurar la paret del Convent que, en aquest any de pluges, ha començat a esllavissar-se perillosament. I bevent i bevent també vam decidir que el proper Espeleopringuer seguiríem amb el desenterrament d'un altre tresor: l'avenc Subils-Godoy. Per assegurar l'èxit del projecte s'ha reservat una bosseta de ducats per tal que el cèlebre espeleòleg egarenc Salvador Vives i Jorba, el primer a baixar l'Escletxa del Paller, ens acompanyi fins el punt exacte de la X que assenyala l'avenc Subils-Godoy, renunciant unes hores al seu preuadíssim temps. Això serà el 13 de març. Us ho explicarem amb tot luxe de...ducats.
{audio autostart}stagnes.mp3{/audio}