Diari d'abord
Senglars, asfalt i ocells
Vaig aixecar el senglar dues vegades. Els dos havien fet el seu jaç davant mateix de dues coves. No els vaig arribar a veure. Anéssis on anéssis, el vent duia alenades d'aquest animal. Per l'olfacte, Sant Llorenç semblava una granja de porcs. Vaig estrenar els nous aparcaments que la Diputació i el seu amic fuster estant fent arreu per 'endreçar el territori'. Deixant de banda que els aparcaments ara tinguin una estètica rural més adient, la direcció d'aquest Parc sembla que està prioritzant més diners en mobilitat pels cotxes, motos i quads, que no pas pels passejants. Com podeu seguir a l'apartat de camins malmesos, avui ja podem afegir l'històric camí de la Font Soleia, un camí amb nom propi, com un dels que s'ha tornat impracticable mércés una sèrie d'alzines caigudes i entortolligades amb arítjol i que la gent va sortejant com pot, obrint dreceres. Una pena. L'únic projecte que conec sobre aquest tema, és el de convertir el camí de la carena del Pagès amb una autopista: aixamplar-lo per fer-lo apte per vehicles del parc, hipersenyalitzar-lo etc. Les grans partides pressupostàries per 'endreçar el territori' tenen aquesta tendència cap el món del motor, l'esport i la hipersenyalització. Amb el temps, qui sap, potser els fans dels rallis i del trial podran gaudir novament d'aquestes competicions a Sant Llorenç del Munt. De fet, jo ja les gaudeixo gairebé cada dia: entre motos i cotxes que es passen de corba, i ciclistes suïcides que la força de la gravetat els empeny a baixar en línia recta, vaig ben servit. Ahir p.e. vaig poder gaudir d'un vehicle que anava a 10 per hora. Els dos ocupants anaven pendents d'una pantalleta gps que devien estrenar amb molt interès. El co-pilot treia relaxadament el braç per fora de la finestra. Va creuar el parc llençant la cendra de la cigarreta fora, ben distret amb el seu gps. Era ben bé que el món de fora no existia sinó sortia a la pantalleta.
Pel camí o, més ben dit, fora de camí, vaig trobar-me uns apunts doblegats, d'un estudiant de semiòtica, un tal Marc Marsinach, que devia sacrificar-los per bé d'una necessitat més urgent. I de tornada, al capvespre, vaig trobar-me amb tot d'ocells 'suïcides'. Deu gatjos, 7 moixons, una merla i un tudó que, al llarg del meu trajecte, aprofitaven el pas del vehicle per fer una mena de captura in extremis sobre l'asfalt que de poc no els fa acabar sota les meves rodes. Deu haver eclosionat alguna espècie d'insecte amant de l'asfalt que deu ser un bombó per a ells. Una delicatessen tan bona, que estaven disposats a perdre el cap.
Pel camí o, més ben dit, fora de camí, vaig trobar-me uns apunts doblegats, d'un estudiant de semiòtica, un tal Marc Marsinach, que devia sacrificar-los per bé d'una necessitat més urgent. I de tornada, al capvespre, vaig trobar-me amb tot d'ocells 'suïcides'. Deu gatjos, 7 moixons, una merla i un tudó que, al llarg del meu trajecte, aprofitaven el pas del vehicle per fer una mena de captura in extremis sobre l'asfalt que de poc no els fa acabar sota les meves rodes. Deu haver eclosionat alguna espècie d'insecte amant de l'asfalt que deu ser un bombó per a ells. Una delicatessen tan bona, que estaven disposats a perdre el cap.