Diari d'abord
Maquis i emboscats (4) El Grup Los Maños a Sant Llorenç del Munt
Maquis i Emboscats (4) El grup de Los Maños a Sant Llorenç del Munt
El grup de Los Maños fou un dels més actius dins la guerrilla anarquista de la postguerra. Tres dels principals membres eren fills d'anarquistes afusellats. D'aquest grup es diu que planejaren atemptar contra Franco, a Madrid i també a la carretera de Calatayud. El febrer de 1949 participaren amb Quico Sabaté en l'intent d'atemptar contra el cap de la Brigada político-social, Eduardo Quintela, que acabà amb dues morts que no hi tingueren res a veure. Van enviar amenaces a la comisaria de via Laietana, advertint de fer volar l'edifici sencer pels aires. Se'ls atribueix una operació d'escarment contra un confident de la policia anomenat Antonio Seba Amorós. Wenceslao Jiménez Orive "Wences" (Gijón 1922), que ja havia estat detingut i brutalment torturat el 1946, formà el nucli del seu propi grup arrel de les seves discrepàncies amb en Josep Lluís Facerías, amb qui havia entrat al país el 1948.
La resta de components que en formaren part eren: Simón Gracia Fleringan"Miguel Monllor" (Utebo,Saragossa 1923), Plácido Ortiz Gratal "Vicente Llop" (Tardienta, Hosca, 1921), Daniel González Marín "Rodolfo", Mariano Aguayo Morán, Salvador Luis Benito/Merino, un tal Anacleto "El Chaval" i Aniceto Pardillo Manzanero "Francisco Peralta", que aviat fou expulsat per mala conducta i reemplaçat per un tal Salgado. Els àlies eren els noms amb que es coneixien entre ells, de tal forma que no sabent els seus noms autèntics no es podien delatar en cas de caure en mans de la policia.
Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac fou lloc de pas de la guerrilla antifranquista, de camí cap a Barcelona. En alguns dels masos del rodal hi sojornaren maquis tan coneguts com Massana, Caracremada, Wenceslao o el mateix Facerias.
El pas del grup Los Maños per Sant Llorenç del Munt, 1949
El 22 de desembre de 1949 van travessar els Pirineus entre Puigcerdà i La Molina, guiats pel Ramon Vila 'Ramon Llaugí' . Anaven carregats 'com mules' , era ple i hivern i duien menjar en fred. En aquestes condicions, amb tota probabilitat el viatge havia d'haver estat dur. Van continuar prop de Sallent, Manresa i Talamanca. El 2 de Gener de 1950 Wenceslao Jiménez, Simón Gracia i Plácido Ortiz van deixar el material més pesant en un indret de Matadepera, es van canviar de roba i van agafar cadascun una pistola abans de marxar cap a Sabadell. Van deixar amagats cinc sarrons amb material explosiu i bèl·lic en un indret del bosc situat entre la Barata i can Marcet. La resta del grup, format per Rodolfo i Salgado van agafar el tren a l’estació del Nord, a Terrassa. En Ramon Vila, tal i com ja havia fet mesos abans amb el grup de Los Primos, no els acompanyava i es quedava per fer atemptats a les línies d'alta tensió i també la via del tren a Sant Vicenç de Castellet.
A l’endemà, dia 3 de Gener, el grup es va trobar a Barcelona i van decidir que cadascú s’allotjaria pel seu compte i que el dia següent, 4 de Gener, tornarien a Matadepera per tal de comprovar que el material dipositat seguia en bones condicions. El seu primer objectiu a Barcelona era mirar d'esbrinar per quins motius s'havia produït la caiguda massiva de companys de la CNT en mans de la policia.
5 dies més tard, el 9 de Gener de 1950, Wenceslao Jiménez va topar amb la benemèrita en ple carrer, al barri de Sarrià, i va ser cosit a trets, però va accelerar la seva mort tot ingerint una càpsula de cianur de 20mg. Cada membre del grup en duia més del doble, entaforades dins les plomes estilogràfiques. El cap de la Brigada de la policia secreta a Barcelona, en Quintela, els seguia la pista des que havien partit de França i ja els estava esperant a tots.
Paral.lelament en un altre indret de la capital, dos membres més del grup va ser ferits en un tiroteig, detinguts i portats a comisaria. El 24 de Desembre de 1950, un any més tard, executaren els aragonesos Simeón Gracia i Plácido Ortiz, membres del comando juntament amb Mariano Muñoz Treserras, que havia fet de xofer del grup. Desde Manresa, informaren al cap de la Brigada de la policia que el dipòsit d’armes de Matadepera havia estat localitzat. Abans de ser executats, van saber que el grup havia estat delatat per el company refusat, Niceto Pardillo, que era en realitat un confident.
Totes aquestes detencions deixaren ben clar que existien confidències que permetien a la policia de Franco conèixer els moviments de la guerrilla urbana, fins i tot des del moment que creuaven els pirineus. Wenceslao Jiménez havia dit una vegada a un company de la guerrilla: “Esto no me gusta. Algo no funciona, demasiados muertos. Fotos que yo dejé en Francia las he visto aquí en España”.
No es pot descartar que l'anècdota sense data que relatà Ferrando i Roig sobre el cas de l'excursionista egarenc, els carboners, la guàrdia civil i l'aparatós dipòsit d'armes amagat en una carbonera del Sot de Matarrodona, fos part de l'arsenal traslladat per aquest mateix grup. Anys més tard, uns excursionistes també trobarien bombes de mà a la Canal de l'Abella, prop de l'avenc.
BIBLIOGRAFIA
TÉLLEZ, Antonio. LA GUERRILLA URBANA EN ESPAÑA (1945-1960). ED. Virus. Barcelona. 1992.
CLARA, Josep. RAMON VILA, CARACREMADA, EL DARRER MAQUI CATALÀ. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona. 2002.
FERRANDO i ROIG, Antoni. ANECDOTARI OCULT D'UNA MUNTANYA MÀGICA. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 12. 1990.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}