Diari d'abord
Com treure profit de Hitler
Acabo de veure un documental (SXX, K33) sobre el EUR 42, un barri de Roma construit a partir de les 'cendres' d'un projecte monumental d'exposició universal que s'havia de celebrar a la Itàlia de Benito Mussolini. Un projecte que va quedar tot just començat i que, acabada la segona guerra mundial, va quedar completament abandonat. Més tard s'ha convertit en un barri residencial, amb edificis públics i un munt de zones ajardinades. Edificis nous i vells, i també recuperats del projecte inicial. La veritat és que el documental era força avorrit amb llistes interminables d'arquitectes i artistes de suposat renom que havien participat en l'event. A mi tots aquests edificis gegantins de ciment armat em semblen tan grisos com aquells que s'estilaven als països de l'arc comunista. Freds, buits, impersonals, deshumanitzats. Escenaris magnífics per un procés kafkià, però per a poca cosa més. Veient aquest documental o, potser millor, desviant el meu pensament del documental, he anat a parar a l'escenari de la fi de la segona guerra mundial. La fi dels alemanys de Hitler, el feixisme aglutinador de masses que tan pèrfid es va demostrar en el seu engranatge d'autocontrol i de vigilància minuciosa. Tanmateix no he pogut evitar de pensar quina altra perversitat superior els hauria pogut guanyar la guerra a aquests bandits. La segona guerra mundial va acabar fa 64 anys i no obstant això, tot sovint encara hem sentit grans personatges rellevants de la política americana parlant dels nazis com l'encarnació del diable, mentres el Nou Ordre Mundial ordenava matances colaterals, emprava camps de concentració i tortura en sòl estranger, i dirigia altres operacions similars. Això sí, tot amanit de tal forma que sembléssin encara dirigits contra l'ombra del mateix Hitler i els seus sequaços: una malvestat digne de ser combatuda per tots els mitjans possibles i a l'altura de la gran victòria del 45. No he pogut evitar de pensar si la victòria contra l'execrable règim nazi hauria estat la victòria d'un altre règim més pervers, mentres a nosaltres ens continuen bombardejant amb contes com el Llop i la Caputxeta Vermella.