Diari d'abord
Gestió forestal al Dalmau: explicacions
Aquest dissabte 18 de setembre es va dur a terme una visita oficial a la finca del Dalmau, per tal que l'administració informés de les actuacions d'aprofitament forestal que s'hi van dur a terme l'hivern-primavera passats. La iniciativa d'aquesta xerrada in situ fou de la administració responsable, és a dir, de la pròpia Generalitat. Un event informatiu -gairebé tothom hi va estar d'acord- que no és gens freqüent que les administracions duguin a terme. I aquí aprofito per recordar quants de vosaltres heu estat convocats per rebre explicacions d'actuacions d'impacte mediambiental rellevants com són la pista forestal de Matarrodona o la construcció del Cagarro de Coll d'Estenalles, obres de la Diputació també dins l'àmbit del Parc Natural.
Joan Vallhonrat, responsable tècnic de l'estassada al Dalmau explicà que de la finca es van extraure 1000 tones de pi i unes aprox. 20 tones d'alzina i que els beneficis nets de l'estassada serien d'uns 20.000 euros. Reconegué que la coordinació entre les diferents empreses no era un tasca senzilla i sovint sotmesa a factors imprevisibles, la qual cosa obligà a estirar els treballs més enllà del període desitjable.
A la xerrada, diversos responsables i experts van explicar els tipus de gestions forestals que es duen a terme a Catalunya com són les actuacions per a treballs contra incendis, aprofitament econòmic, de gestió forestal etc, reivindicant aquesta labor de treballar el bosc com una labor tradicional que cada cop més s'està perdent, no només en nombre d'empreses dedicades al sector, sinó fins i tot en prestigi social.
Es va insistir en dur a terme més pedagogia sobre aquests temes, tot i que de vegades els discursos utilitzaven consignes com la perillositat del nostre clima mediterrani -hom no va poder callar que el problema dels incendis no és el clima mediterrani sinó el clima d'estupidesa humana, responsable de la major part dels incendis- o de la gran massa forestal que hi ha a Catalunya- aquí hauríem de puntualitzar sense gestionar, sinó donarem la sensació que ens sobra, no ens importa o no la volem- o la idea que els boscos sempre s'han de gestionar - aquí l'incís de J. Canals de la Diputació va ser encertat: també hi ha d'haver boscos sense altra gestió que la pròpia evolució del bosc, un element clau i definitori en l'àmbit d'un parc natural- aquí no obstant també vaig voler fer un incís: la perifèria del parc natural és un bosc de transició que està mudant la pineda cap a l'alzinar - la presència del pi fou majoritàriament impulsada per l'home ja en temps de la vinya, sXIX i de molt abans. I és en aquest sentit que em sembla que l'actuació de la Generalitat no difereix massa de les actuacions ja realitzades a la mateixa zona per la Diputació en conveni amb La Caixa, duent a terme treballs forestals destinats a la progressiva retirada del pi blanc, emulant allò que la natura ja està fent de forma lenta però espontània.
Jo no entraré en temes administratius ni tècnics per avaluar l'impacte resultant de l'actuació feta a la forest del Dalmau- no sóc un entès en la matèria. Però estic convençut que hi ha tota una franja de parc natural, especialment al voltant de les carreteres Terrassa-Castellar-Savall, on caldria fer gestió forestal, gairebé diria que de forma urgent. I en aquest sentit i com a complement imprescindible de la visita als treballs efectuats al Dalmau, jo us recomanaria una visita al Sot del Guix (Castellar del Vallès), indret situat a frec de la urbanizació de St Feliu del Racó. De vegades la espontaneïtat i la ferocitat del bosc gestionant-se tot sol pot arribar a posar els pèls de punta.
Jaume Valls glossà la història de l'ermita de St Pere del Dalmau, epicentre de l'estassada
L'ermita del s.XI, avui més visible i amb la teulada neta. El seu retaule en procés de sanejament.
l'INCERT FUTUR DE LA CASA DEL DALMAU
Ajuntament de Sant Llorenç Savall: amb una part dels beneficis de l'estassada
que ha ingressat la Generalitat, es podria destinar una part per a la consolidació de la històrica casa del Dalmau,
avui propietat de la pròpia Generalitat? Ens consta que la teulada està malmesa. Ens consta que es podria fer.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}