Diari d'abord
La colla de Castellar
Fa uns dies vaig poder gaudir de la companyia de la colla de Castellar que arreglen fonts i elements rurals de Sant Llorenç. Em van convidar a treballar amb ells i aviat se'm va encomanar l'entusiasme amb el que feinegen. Pel que m'han dit, tots estan en edat de jubilació, però veient-los fer, no m'ho acabo de creure. Més aviat diria que amb la jubilació se'ls ha girat més feina! Ara mateix acaben de trobar una nova font, que estava completament colgada sota terra, i ja han començat a treballar perquè ben aviat llueixi o, més ben dit, se senti. L'aigua és or en aquesta terra càrstica que l'arrossega a les profunditats, de manera que aquesta colla pensa que paga la pena que els pocs dolls d'aigua corrent es puguin escoltar. Això és, que la situació del broc permeti de caure l'aigua i es pugui sentir el seu so preuat. Cadascun dels integrants de la colla sembla que té una barraca al seu nom. Res de propietat ni de registres, ni tan sols de rètols: en complet anonimat li han posat el nom perquè han participat en la seva recuperació, un nom per saber de què parlen. Suposo que si les coses tenen nom, es pot dir que les estimes. Si, a més, porten el teu nom, encara es deu estrènyer més el vincle. Estaria bé que aquest entusiasme s'encomanés, no tan sols als jubilats, sinó a tots els amants sense edat d'aquesta muntanya, i que hi hagués tanta cúa per aquesta mena d'apadrinaments com pels que fan picnic a dojo i deixen el seu rastre de brutícia per arreu, que no són pocs i massa que es fan veure.
Enhorabona pel vostre treball i ja ho havia dit en alguna banda: quan sigui gran voldré ser com vosaltres!
{audio autostartpavana.mp3{/audio}