Diari d'abord
Resurrecció: injectar diners als bancs
"HAY UN PEQUEÑO PROBLEMA …en la distribución de la riqueza" - és el títol d’un e-mail que circula aquests dies per Internet. L’article diu que si dividíssim els 700.000 milions de dòlars que costarà el rescat dels bancs als EUA, entre els 6.700 milions d’habitants del planeta, sortiria a uns 104 milions de dòlars per cap. Són els càlculs que un televident va enviar a la CNN durant un debat sobre la qüestió dels bancs. L’e-mail continua i diu que si féssim el mateix amb els 30.000 milions d’euros que l’estat espanyol pensa injectar a la banca, a repartir entre els 46 milions d’habitants de la península, sortirien uns 652 milions d’euros per persona….108.161 milions de les antigues pessetes, per cap. Amb això no n’hi hauria prou per entendre que es tracta de tan sols un “pequeño problema”, perque si es suméssin els milions de capital en circulació al món, segur que tocaria a bastant més per persona…..104 milions serien la xavalla per comprar pipes. A banda dels càlculs equivocats ( el resultat de la primera divisió són 104 dòlars per persona, i 652 euros la segona divisió), resulta intrigant pensar què faria cadascú si en una hipotètica revolució capitalista ens adjudiquéssin, acabats de néixer, aquelles xifres astronòmiques a cadascú, per decret. Qui retiraria la brossa? Qui s’esllomaria per recollir les patates? Qui es tancaria en un laboratori per perdre els ulls en un microscopi? Qui fabricaria el microscopi? Qui fregaria la casa? qui faria de cangur? Qui faria la web del caudelguille? Qui faria, en definitiva, res a canvi de tants diners? Ja es veu que sense robots a la vista, això seria una hecatombe. Ens moriríem de fam i de ganes de menjar. Fa feredat només de pensar-hi. Per fina força ha de ser massa aviat perque aquest paradís fiscal es faci present a la terra. Millor que injectin tots aquests diners als bancs, que ja estan curats dels mals de l’abundància, l’excés i la cobdícia. Jo, ara com ara, no tinc tantes mancances com per voler sumar 108.161 milions de pessetes al meu compte bancari. Però està clar que n’hi ha per llogar-hi cadires i, segons com, per a molt més.