Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Arbres Singulars (10) la Pinassa del Bosc Vell

La Pinassa del Bosc Vell,  l'evolució d'un bosc antropitzat


Revisant l'estassada que enguany (2017) ha dut a terme la Diputació al Bosc Vell del Dalmau, hem localitzat aquest gros exemplar de Pinassa, prop de la Bassota del Dalmau. La mida del tronc a un metre de terra és de 2,40m de perímetre, equivalent a un diàmetre de 0,76m, molt similar a la Pinassa del Palleret. Sense ser tan alta com aquella, la Pinassa del Bosc Vell -així és com l'hem batejada- mostra una capçada igualment ufanosa (i amb alguna bossa de processionària inclosa). Us adjuntem el CROQUIS de situació de la pinassa.
  pinassa boscvell BG Small                                                                 la pinassa del Bosc Vell

La finca del Dalmau de la Vall de Mur, és coneguda per l'extensió dels seus boscos que abasten tres municipis i també pels seus pins monumentals, entre els quals el Pi de les Quatre Besses. Uns arbres que simbolitzen la unió generacional dels habitants del Dalmau, segle rere segle.
A banda d'un forat d'escàs interès, el Bosc Vell del Dalmau també ens ha descobert algunes feixes que, per la seva situació,  semblen tenir poca relació amb el carboneig. Per descomptat sovintegen el forats rectangulars del carbonet i també les places carboneres. Sovint es troben trams d'antigues pistes de desboscament, amb ramals que es fiquen de cap als torrents. Sorprèn trobar grosses serveres -de vegades formant comunitats- a les clotades dels torrents estassats, algunes d'elles colonitzades per l'heura que s'enfila ben amunt, a lloms del primer arbre que troben. Als tàlvegs també hi hem documentat molts plançons d'arç blanc.

ar blanc Small
                                                                          flors d'arç blanc

Restes de vidalba encara conviden a imaginar un tarzan balancejant-se damunt un bosc selvàtic. Hem localitzat bonics exemplars esparsos de roure, sobretot als careners.
Entre el Bosc Vell del Dalmau i l'Adernar ha quedat una franja de terra sense estassar. Ens mostra l'evolució espontània d'aquest bosc després que la propietat del Dalmau abandonés una explotació forestal de tradició centenària: pinasses ben dretes treient el cap per damunt el bosc, mentre que per sota una estesa d'alzines impedeixen el creixement d'un entramat de cirerers escanyolits, barrejats amb brucs; és la típica vegetació que t'obliga a caminar permanentment ajupit i atent a no rebre una fuetada ben dolorosa.

servera 4 Small
                                                                        quatre peus de servera

L'evolució i transformació del bosc del Dalmau sembla no tenir aturador amb aquesta estassada que ens ha descobert el lent reequilibri natural de la foresta, després de segles d'explotació contínua en favor dels pins.
 
 
 
ENLLAÇOS

 
 
 
 
 
 

De barraques i orquídies

B6 11 SmallPot ser sigui casual, però darrerament estem notant una expansió d'orquídies abelleres al voltant de les barraques restaurades. N'és la causa el removiment de terres al voltant de la construcció o que a cada barraca restaurada hi acompanyem una caixa niu experimental?
Podria ser que les barraques restaurades allotgessin algun tipus de moixó concret o d'insecte pol·linitzador d'aquestes plantes? Sabem que el cua-roig és un especialista a colonitzar pedra seca i també algunes cavitats. De barraques ocupades amb nius n'hi un tan per cent elevadíssim. Però no tenim constància que aquest ocell sigui el responsable de pol·linitzar res concret. Només podem constatar aquí una observació i, en tot cas, suggerir una hipòtesi sense gaire valor.

Si voleu veure abelleres visiteu aquests dies la barraca de la vinya de cal Jan. Aplegades amb l'espígol,  hem comptat més de 15 peus d'orquídia groga pel volt de la construcció.
 
B6 8 Small

Neix una font a Sant Llorenç del Munt

 
fontnova pan SmallA L'ESQUERRA, LA LLERA DEL TORRENT DEL SOT DE LA COMA D'EN BOU. A LA DRETA LA NOVA FONT, RAJANT

L'única forma de trobar una font colgada de romanins és escoltant. Això no és nou, ja ens havia passat amb la font del Morell. I ara ha anat de la mateixa forma. Vam veure una bassa obrada que desviava aigua del torrent del Sot de la Coma d'en Bou (Rocafort, Bages). Més amunt un marge de pedra creua el torrent i degotava lentament, i a una banda del marge hi havia un altre so més potent (el so de portada d'aquest mes). Per un forat sospitosament regular vessava aigua per la part baixa del marge. Amb el Quim Solbas vam tornar-hi i vam desbrossar el romanins per sortir de dubtes.

font netejant Small
                                                                       EN QUIM SOLBAS DESBROSSANT LA NOVA FONT

És una font obrada, qui sap si dels temps de la vinya. Li hem posat un tub de plàstic per fer-la més evident. Per sota de la font, la bassa que us hem comentat i encara més avall una cisterna que el Ramon Suades havia batejat amb el topònim ICC que tenia més a mà 'Pou del Víctor'. Marges de pedra seca, barraques de vinya, roures destacables i encara un forn de calç molt desdibuixat. Tot a tocar de la nova font, tal i com podeu veure en aquest croquis.
Estem mirant de contactar amb nadius de Rocafort per tal de recuperar el possible nom original de la font, de la qual no tenim constància en cap mapa que nosaltres coneguem. De moment l'hem batejada com a font de les Grauetes, pel nom de la masia més propera. Però no ens hi fem mal amb això, si algú ens pot documentar el nom del lloc i de la font, cap problema per batejar-la d'una altra manera.
Ara convé fruir de la recuperació d'aquesta font i del magnífic bosc que us envoltarà, les barraques de vinya cada 100 metres i també d'aquesta altra primícia localitzada pel Ramon Suades: les ruïnes de la Coma d'en Bou.

ruines comabou brutes Small
                                            LES RUÏNES DE LA COMA D'EN BOU (CLIQUEU LA FOTO PER DESCOBRIR-LES)

Situades a ponent del primer promontori de la Coma d'en Bou, és un únic recinte de 3x5m orientat d'est a oest, amb unes escales irregulars descendents que suggereixen a primera vista la fesomia en planta d'una ermita o d'una cripta. El Ramon Suades suggerí la possibilitat que es tractés de la desapareguda ermita de St Aon de Mura.
Convenientment netejat el lloc de les capçades tallades pels boscaters* jo hi vaig voler veure un aljub, una cisterna: pel costat est un nivell de gresos vermells conforma la base ideal per captar aigües; el costat oest, tallat en roca mare, està entollat i hi ha crescut un pollancre; cap resta de teula en superfície; les parets del recinte entrunquen perfectament amb els marges de vinya i una magnífica barraca de vinya és a tocar.
Ermita, cisterna o ...? Que ho determinin els experts



* prec per als estimats boscaters: si us plau, no cobriu el patrimoni rural amb capçades i llenya tallada. D'aquesta manera no l'esteu protegint, l'esteu sepultant i esteu proporcionant nutrients per tal que hi creixi tota mena de vegetació que n'esberlarà les restes. Gràcies.






La renovada font de Neda

fontneda Small
L'any 2014 un conveni entre la Diputació i La Caixa va permetre la despesa d'uns 1300 euros per arranjar la font de Neda, una d'aquelles fonts remotes i amagades que jo personalment no havia vist mai a rajar. Aigua a la pica i alguna salamandra, això sí, però pel broc ni una gota. He trigat tres anys a comprovar personalment l'estat del lloc i per a sorpresa meva, la font rajava. Hi vaig tornar un cop més l'endemà de la gran pluja del 25 de març, i la font ara....desbordava!

fontneda rajoles Small

Vaig trobar-me l'Armengol Gelabert i la seva dona que havien situat amb molta cura unes pedres per canalitzar l'aigua que entollava l'indret. I ho van aconseguir en part, perquè el tram final del corriolet que mena la font estava completament xop. El miracle de l'aigua a la font de Neda però, impregnava d'alegria la nostra conversa. Els vaig explicar l'article que estava preparant sobre la Font de Neda i el camí de les Onze Fonts, motiu pel qual em trobava allà. Cal felicitar des d'aquí els responsables de l'èxit d'aquesta actuació, i desitjar que es propagui a d'altres indrets.


ENLLAÇOS

 

De cara a barraca (77) On són les barraques de Vilatersana?

Vilatersana SmallEn el nostre mapa de barraques de vinya de Sant Llorenç Savall (avui amb 440 elements)  hi ha un forat negre centrat al mas de Vilatersana, mas que en l'antigor era conegut per la Torre de la Coma, segurament a causa de trobar-s'hi una 'torre de moros'.
Fins fa ben poc, només podíem comptar una barraca com a possible, la de la Carena Gran. La realitat del paisatge contradiu però, aquesta manca de construccions, especialment en el sector nord de la font de St Miquel, on hi ha un autèntic bocage de pedra seca llorençà. I d'altra banda la realitat de la documentació històrica ens assegurava que el mas tenia fins a 25 parcers!
Si l'any 1854 n'eren 25, on ha quedat el testimoni de les seves barraques?

Abans de pensar en intruccions especials del mas, com ara una prohibició expressa de fer-hi cap aixopluc, o d'una destrucció massiva passada la fil·loxera (només a Vilatersana?), ens vam assegurar que les vinyes i altres cultius propis del mas no fossin d'una extensió aclaparadora però no, eren xifres ben normals equiparables a la resta de masos llorençans: Vilatersana tributava  23 quarteres de sembradures i olivar, més unes modestes 5 quarteres de vinya (més o menys l'extensió per a un sol parcer)... així doncs, l'estesa de marges no havia estat obra del mas. Misteri.
Una altra possibilitat, aquesta més plausible, és que amb el temps la propietat de Vilatersana s'hagués anat dividint. Avui sabem que el 1854 la propietat de Vilatersana (aleshores compartida amb Salallassera per un mateix propietari, l'Adjutori Salallassera) saltava a l'altra riba del Ripoll i feia de frontissa entre les propietats Saladelafont i Genescà, limitant també amb la part superior de l'actual carretera, coneguda amb el nom de la Costa del Rector. Pagesos com ara el Magí Armengol (l'únic que hi tenia més d'un tros), el Joan Parera o el Fermí Puigdomènec àlies 'groc'  tenien les vinyes a frec del Bosc del Mas Vilatersana. En aquesta estreta franja hi tenim controlades 4/5 barraques i avui dia no sabem si aquestes parcel·les encara  pertanyen o no a la propietat de Vilatersana.
Bé, fins aquí ja tindríem trobades 6 barraques, encara en faltarien 15 o més!
 
Vilatersana 1 SmallTambé sabem que Vilatersana allargassava la propietat Ripoll avall, almenys fins la coneguda resclosa de Vilatersana, termenejant amb la propietat dels Roca de Ponsferrer. De moment aquestes terrasses fluvials ens han aportat un casalot més avall del pont de Vilatersana que, efectivament, pertany a la propietat. Però cap més barraca de pedra seca.
Ens falten una quinzena de possibles barraques bo i assumint que no tothom devia tenir-hi una barraca, és clar.
El misteri més gran continua sent l'extensió de marges de pedra seca al nord de la finca, on pensem que s'hauria de trobar el gruix de parcers de Vilatersana. Però actualment, quan et trobes una barraca per la zona saps que ja t'has ficat en terres del Galí o de l'Ermengol, talment com si les barraques fossin fites de propietat.