Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Manteniment del manteniment 1.0

 
Movistar, aquella magnífica empresa al servei de tots i del medi ambient, ja ens demostra diàriament el seu compromís amb l'entorn natural. Afegits a aquest compromís mediambiental tan palpable s'hi sumen ara les empreses subcontractades per fer-ne el manteniment que, cada cop que manipulen res, deixen un escampall de brossa, talment com si es tractés de deixar proves clares de la seva feina: avui han aparegut les restes de tots els embolcalls, cables pelats, peces de plàstic, instruccions etc a la base del pal no.009 de la torrota de la Roca. Casualment pel camí també s'ha trobat aquest escampall de tovallons.
Sent aquest sector Parc Natural, penso que la direcció del Parc podria enviar-los una nota demanant explicacions, perquè més pistes i rastres no han pogut deixar els qui han fet aquesta 'feinada'!* Aquest comportament també és perfectament aplicable als qui fan el manteniment de les torres elèctriques i deixen totes les restes de la seva presència a la base de les torres, talment com fan els goril·les diàriament quan muden de bressol perquè aviat ho deixen tot fet un femer. Però els goril·les són animals salvatges, la única mesura que poden intuir és la d'anar fugint d'ells mateixos. Està científicament provat que aquests operaris haurien de tenir més recursos que un simple primat, i no haver de fugir d'aquesta forma tan matussera.
Si la cosa continua així, aviat els fabricants de recanvis de telefonia i electricitat es veuran obligats per llei a explicitar a les seves instruccions d'ús -com ja es fa a les bosses de patates- que un cop acabada la feina es llenci la brossa als contenidors corresponents. Vaja, que a més d'explicar com collar els cargols també expliquin com afluixar la poca empatia amb l'entorn.
El que no pot ser és que darrere els qui fan el manteniment de les línies haguem de fer-los el manteniment i policia de la seva brossa i, a sobre, pagant tots nosaltres.
 


1-2-16 pal small

1-2-16 instruccions small

1-2-16 embolcall small

1-2-16 vista general

 


* una altra feinada és l'abocament de les tòxiques teulades d'uralita que s'ha detectat aquest cap de setmana a la pista  del Collet dels Forns cap a la casa del Girabau (Matadepera), també dins l'àmbit del parc natural de Sant Llorenç del Munt.


29-4-2016
 
Des de l'ajuntament de Sant Llorenç Savall em fan arribar la bona notícia que la companyia Movistar ha fet neteja no tan sols d'aquest pal, sinó de tots els que estaven en iguals o pitjors condicions. Esperem que els propers manteniments no necessitin aquesta mena de manteniments.


 
ENLLAÇOS

 
 
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

Els Secrets de l'alzina

alzinar small

Quant à la virtut y propietat destos arbres de Alzina, se fa molta estima de las fullas, y de las aglans, potse destillar de las fullas tendras una aygua, que es singularissima per retenir lo flux del fetge, y per disminuyr las pedras, y per retenir la flor blanca de las donas*.
Les nous dels aglans secades, y feta pols retenen lo flux del cos, lo Polipodio quercino**, pres per la boca, alegra molt aquells que son atormentats del mal de caure.

falgueralzina small
 
 
Flor blanca,  Candidiasis
** polipodi o herba pigotera, varietat de falguera que es sol trobar als peus de les alzines.
 
 
Llibre dels Secrets d'Agricultura Casa Rústica i Pastoril. Miquel Agustí. Any 1617.
 



{audio autostart}rossinyol.mp3{/audio}
 
 

Sortida matinal per les barraques de La Serra

matinal barraques la serra mar large smallAquest diumenge 6 de Març el Grup de Pedra Seca Ballestar de Sant Llorenç Savall convoquem una sortida per visitar part de la feina feta dins el sector de La Serra. En aquest indret una de les característiques del constructor de barraques de vinya sol ser el recolzament de la contrucció en un gran bloc de conglomerat. La ruta matinal seguirà la capçalera del torrent del Burc que, en temps reculats, s'anomenava torrent de la Font del Boix i progressarà per bosc molt tancat trobant tres barraques que s'hi han conservat en molt bon estat.
És en aquest ambient plenament boscós que les barraques de vinya no deixen de sorprendre, completament desubicades. A partir d'aquí visitarem la barraca del Pi Blanc (fotografia), un dels millors exponents de restauració fets pel grup Ballestar. Pel trajecte es visitaran altres barraques restaurades, una font poc coneguda anomenada 'del Perruca' i al final de tot trobarem una construcció que encara està pendent de ser classificada. No sabem del cert si es tracta d'una barraca de vinya (està adosada a un marge de pedra seca) o bé havia estat un forn (l'interior folrat de rajoles té una lleixa que segueix tot el perímetre). També hi ha la possibilitat que puguin conviure simultàniament les dues hipòtesis.
L'horari de trobada serà a les 9h a la font de l'Aixeta (Sant Llorenç Savall). L'aproximació a La Serra es farà amb el mínim nombre de cotxes possibles.
Us hi esperem!
 

Els Secrets del Romaní

Secrets del Romaní (Rosmarinus officinalis)

 
roman small

Vol lo Romani la terra seca, y pedras grossas, fas à tots ayres, y principalment enves la mar, deu esser plantat à la primavera, y tardor de rael, ó de esquex ficat en terra.

Lo Romani es molt bo en temps de pesta perfumarne la casa: perque lo seu fum neteja la casa del ayre corromput. Les fulles y flor del Roma si begut ab pebre, y vi blanch, guareix la itericia, è ó groguesa de la pell, y neteja lo fetge.
La decocsio de las fulles del Romani, conforta los nervis romputs y debils.

 



Llibre dels Secrets d'Agricultura Casa Rústica i Pastoril. Miquel Agustí. Any 1617.

Maquis i emboscats (13) Un cas sense resoldre 1.1

EL REGISTRE NO.32 DE DEFUNCIONS
 

A la lletra D del llistat de defuncions de Castellar del Vallès, apareix un altre registre (no. 32), apart del de l'Elio Ziglioli, amb unes característiques idèntiques, que podrien demostrar que la pràctica de la ‘ley de Fugas' per part de la guàrdia civil a Castellar del Vallès, podria haver estat d'allò més habitual. Segons el jutge Vicente Juliana i el secretari Josep Valls i Janer, es tractava d'un home d'uns 40 anys que era mort a conseqüència d'una 'hemorragia traumática' al mateix ‘despoblado de la carretera de Tarrasa' a les onze i trenta minuts del matí del 4 de Juliol del 1949. Segons la fotografia que també s'adjunta al full de registre l'home, que duia un bigotet, semblantment hauria estat mort a trets. Faltaria investigar l'informe forense que fou practicat per Amadeo Casanovas Pobla, i la documentació i objectes que dugués el mort a sobre. Els testimonis de l'acta són els mateixos del cas de l'Elio.
Davant d'una fotografia que evidencia una mort a trets, l'expressió 'hemorragia traumática' suggereix que es van voler amagar les circumstàncies reals de la mort, perquè quan la guàrdia civil tenia topades mortals amb els maquis no tenia cap inconvenient a consignar coses com 'heridas por arma de fuego' i similars.
 

ELS POSSIBLES TESTIMONIS

La Montserrat Cot, filla de la llavors masovera d'El Castell, la Lola Argemí, recorda que el seu sogre, Francesc Núñez acompanyat aleshores de la seva sogra Pepeta Ginesta, anaven un dia d'estiu amb el bus de La Vallesana que duia de Sabadell fins a St. Feliu del Racó, aleshores considerat un lloc idoni per refer-se de problemes respiratoris. Quan el bus era a l'alçada dels 'Pedrissos' (actual benzinera BP) es va haver d'aturar perquè hi havia un control de la guàrdia civil, i va ser llavors que un dels ocupants va baixar sobtadament del bus, pistola en mà, i va fugir enmig d'un intens tiroteig. La Montserrat diu que finalment la guàrdia civil el va agafar i que ja aleshores, va ser considerat un fet de maquis.

 

El que fa pensar que el registre no. 32 d'un 'hombre desconocido' podria tractar-se del mateix cas del bus és que això va passar el 4 de Juliol del 1949, és a dir a l'estiu. Caldria saber si el van agafar viu o mort, i en el primer cas, si li van respectar la vida o no. En qualsevol cas, es tractaria d'un fet de maquis absolutament inèdit. Ens consta pel personal del Registre de Castellar del Vallès, que també han d'existir les autòpsies d'ambdós casos.
 
De la masoveria de can Sallent ens arriba un relat que especifica que un home pres i interrogat confessà un dipòsit d'armes amagat al campanar de l'abandonat edifici de Sant Esteve de Castellar Vell. No era el primer cop que els habitants de la zona hi trobaven roba i coses allí i que ja es donava per fet que tenien a veure amb els maquis. La comprovació del dipòsit la va haver de fer un mosso de can Sallent, perquè els guàrdies civils no es refiaren de què podien trobar allí dalt. Segons aquesta mateixa versió el maquis hauria estat assassinat entre cal Jan i can Torrella.
 
Sabem que l'estiu de 1949 va ser especialment calent pel que fa al moviment de la guerrilla urbana en l'àmbit de Barcelona i comarques veïnes. Tirotejos, atracaments i controls en carreteres encapçalats pels grups liderats pel maqui Josep Lluís Facerias obligarien a les forces d'ordre a fer importants desplegaments policials. Tal volta aquesta defunció tingui relació amb algun guerriller o enllaç dels grups d'en Facerias.
 

 

Un altre possible cas que hi podria tenir relació ens l'explicava La Maria Dolors Cos, germana de la Montserrat,  i fa referència a un altre maqui que van agafar a can Castellet (semblaria que llavors el mas era deshabitat) i que va estar tancat als sótans de  la caserna de Castellar del Vallès perquè aquest  mas, enmig del bosc, és dins terme de Castellar.
 
I per acabar-ho d'adobar, a Castellar encara circulen veus que relaten un altre fet luctuós:  un  caçador de renom de la vila hauria acabat amb la vida de dues persones que assistien i donaven suport al maquis, just en el moment que aquests es disposaven a lliurar-los menjar.  Hom va tenir la impressió que aquest fet marcà tan negativament les relacións de veinatge que, encara avui dia, els possibles testimonis temien confessar allò que sabien.


 

Converses amb la Montserrat Cos (20-10-2002) i la Maria Dolors Cos (22-10-2002).
Qualsevol aportació que pugui donar llum a aquests fets, serà benvinguda.
 
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}