Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Els Secrets del Romaní

Secrets del Romaní (Rosmarinus officinalis)

 
roman small

Vol lo Romani la terra seca, y pedras grossas, fas à tots ayres, y principalment enves la mar, deu esser plantat à la primavera, y tardor de rael, ó de esquex ficat en terra.

Lo Romani es molt bo en temps de pesta perfumarne la casa: perque lo seu fum neteja la casa del ayre corromput. Les fulles y flor del Roma si begut ab pebre, y vi blanch, guareix la itericia, è ó groguesa de la pell, y neteja lo fetge.
La decocsio de las fulles del Romani, conforta los nervis romputs y debils.

 



Llibre dels Secrets d'Agricultura Casa Rústica i Pastoril. Miquel Agustí. Any 1617.

Maquis i emboscats (13) Un cas sense resoldre

EL REGISTRE NO.32 DE DEFUNCIONS
 

A la lletra D del llistat de defuncions de Castellar del Vallès, apareix un altre registre (no. 32), apart del de l'Elio Ziglioli, amb unes característiques idèntiques, que podrien demostrar que la pràctica de la ‘ley de Fugas' per part de la guàrdia civil de Castellar del Vallès, podria haver estat d'allò més habitual. Segons el jutge Vicente Juliana i el secretari Josep Valls i Janer, es tractava d'un home d'uns 40 anys que era mort a conseqüència d'una 'hemorragia traumática' al mateix ‘despoblado de la carretera de Tarrasa' a les onze i trenta minuts del matí del 4 de Juliol del 1949. Segons la fotografia que també s'adjunta al full de registre l'home, que duia un bigotet, semblantment hauria estat mort a trets. Faltaria investigar l'informe forense  que fou practicat per Amadeo Casanovas Pobla, i la documentació i objectes que dugués el mort a sobre. Els testimonis de l'acta són els mateixos del cas de l'Elio.
Davant d'una fotografia que evidencia una mort a trets, l'expressió 'hemorragia traumática' suggereix que es van voler amagar les circumstàncies reals de la mort, perquè quan la guàrdia civil tenia topades mortals amb els maquis no tenia cap inconvenient a consignar coses com 'heridas por arma de fuego' i similars.
 

ELS POSSIBLES TESTIMONIS

La Montserrat Cot, filla de la llavors masovera d'El Castell, la Lola Argemí, recorda que el seu sogre, Francesc Núñez acompanyat aleshores de la seva sogra Pepeta Ginesta, anaven un dia d'estiu amb el bus de La Vallesana que duia de Sabadell fins a St. Feliu del Racó, aleshores considerat un lloc idoni per refer-se de problemes respiratoris. Quan el bus era a l'alçada dels 'Pedrissos' (actual benzinera BP) es va haver d'aturar perquè hi havia un control de la guàrdia civil, i va ser llavors que un dels ocupants va baixar sobtadament del bus, pistola en mà, i va fugir enmig d'un intens tiroteig. La Montserrat diu que finalment la guàrdia civil el va agafar i que ja aleshores, va ser considerat un fet de maquis.

 

El que fa pensar que el registre no. 32 d'un 'hombre desconocido' podria tractar-se del mateix cas del bus és que això va passar el 4 de Juliol del 1949, és a dir a l'estiu. Caldria saber si el van agafar viu o mort, i en el primer cas, si li van respectar la vida o no. En qualsevol cas, es tractaria d'un fet de maquis absolutament inèdit. Ens consta pel personal del Registre de Castellar del Vallès, que també han d'existir les autòpsies d'ambdós casos.

 

 

Un altre possible cas que hi podria tenir relació ens l'explicava La Maria Dolors Cos, germana de la Montserrat,  i fa referència a un altre maqui que van agafar a can Castellet (semblaria que llavors el mas era deshabitat) i que va estar tancat als sótans de  la caserna de Castellar del Vallès perquè aquest  mas, enmig del bosc, és dins terme de Castellar.
 
I per acabar-ho d'adobar, a Castellar encara circulen veus que relaten un altre fet luctuós:  un  caçador de renom de la vila hauria acabat amb la vida de dues persones que assistien i donaven suport al maquis, just en el moment que aquests es disposaven a lliurar-los menjar.  Hom va tenir la impressió que aquest fet marcà tan negativament les relacións de veinatge que, encara avui dia, els possibles testimonis temien confessar allò que sabien.


 

Converses amb la Montserrat Cos (20-10-2002) i la Maria Dolors Cos (22-10-2002).
Qualsevol aportació que pugui donar llum a aquests fets, serà benvinguda.
 
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

Sort que la vida no té cap sentit

Sinó què faríem amb la curiositat, tot el sant dia lligada a les tradicions i a mercè de les urpes d'un gat inquiet. Els dinosaures no ho sabien, però aleshores la superfície del triangle ja es podia calcular. Ells no ho sabien, ho ignoraven, el millor que els podia passar ja ha passat.
Cal tenir curiositat a la sang per conèixer fins i tot els detalls, com ara que té un amic assessor de l'Obama, o uns pares que cultiven taronges ecològiques, o encara aquells clics que tot just sortint de la capça et munten una constel·lació familiar. Curiositat pel seu somriure sorprenent, inesperat. Sense curiositat no podríem viure ni un segon en el malson de la lluita per la supervivència dels millors. El món no es divideix en rics i pobres. Sempre s'ha dividit en creadors i consumidors, aquesta és la llei salvatge del més fort que encara preval.
Que tingueu unes bones festes, sí, però no deixeu que el gat mati la vostra curiositat.



Junts x Si i la manipulació de Mas(ses)


Segons volen afirmar Artur Mas i JuntsxSi, el debat intern sobre si el procés podria continuar amb Mas o sense Mas, quedava completament tancat després dels comicis guanyadors del 27S. Recolzat per 1,7M de votants Mas hauria rebut aquest mandat inapelable que el procès no podria tirar endavant sense ell. Si això era realment així, com s'enten que després del 27S Mas pretengués reobrir aquest debat intern per tal que fos ratificat per un altre partit minoritari i aliè als seus votants com són les CUP, partit que havia deixat molt clar que el procés no només podia continuar sense Mas al capdavant sinó que fóra molt convenient que ho fes sense ell ocupant la presidència? No s'enten de cap manera. No tans sols és absurd que Mas i cia. ara vulguin reobrir aquest debat amb qui no toca (una minoria de 0,3M de votants que no ha votat en cap cas la seva opció) sinó que encara resulta més patètic que els vulgui fer culpables de triar la pitjor part d'una dicotomia entre Mas o Procés, dicotomia que d'altra banda les CUP no tan sols ni se l'havia plantejada, sinó que ja l'havia superada àmpliament amb una afirmació rotunda i en forma de mandat de part dels seus votants: el camí de la INDEPENDÈNCIA es pot fer i s'hauria de fer sense Mas com a President.
Sr Mas, si té dubtes sobre si el procés hauria de continuar o no sense vostè al capdavant, faci's un favor i per dignitat i respecte, traslladi-ho als seus votants. Però no vagi a merdejar amb aquells que ja li havien deixat clara aquesta qüestió que, d'altra banda, vostès ja pretenien tancada i ben tancada. El cara o creu de vostè o el procés és una responsabilitat programàtica exclusivament seva, del seu partit i en última instància (i si n'estaven ben assabentats) dels seus votants. Si el procés finalment no tira endavant serà únicament responsabilitat, com no podia ser d'altra manera, dels molts o pocs que l'han votat a vostè. No d'una minoria que no ha votat el seu partit, ni l'ha votat a vostè expressament ni tampoc la seva dicotomia dels pebrots.




El vestit nou d'en Mas

O Mas o res. Aquesta va ser la primera puntada de CDC pel vestit de JuntsxSi. Els d'ERC van estar-hi d'acord -no em pregunteu si encara s'hi senten còmodes amb el vestit- però el cert és que devien fer números i van dir 'guanyarem de carrer'. Però no ho van aconseguir. Abans d'haver de convocar noves eleccions temptegen els esparracats de les CUP (recordem que per a ells no s'havia teixit res), per allò que, a més d'anticapitalistes, tal volta siguin independentistes. I sí, resulta que també ho són, però no volen Mas de president...pel què sigui, és igual. Ah noi, tú ara a mi que m'has de dir! Que si tinc més votants que tú, que si ets un pureta, com és possible que diguis això si nosaltres tots volem Mas, que si ja faràs la revolució un altre dia, que si t'alies amb els espanyols que...tots el arguments que vulgueu això sí, tots ells post eleccions. Abans no hi comptaves (ni ganes) amb les CUP, però ara tens una via per alliberar la bilis de la derrota, i amb una mica de sort potser t'arrenco un o dos braços d'aquests deu membres que tens. Commovedor, sobretot si és té en compte que les CUP, tant si investeixen Mas com si no, continuaran en pilota picada, i amb la vaga sensació que Mas i companyia han tingut amb ells una 'carinyosa' forma de convidar-los a no se sap ben bé quina festa de la democràcia, on els que no guanyen tenen dret a cuixa.
De veritat cal ser molt murri per adonar-se que el punt de partida, allò primer que he escrit, va ser una pífia garrafal per fundar res veritablement nou, tant si es volia la independència com fer un vestit nou de trinca? Mas és el lider indiscutible per aglutinar un ventall que vagi de CdC fins les CUP? sóc l'únic que ho veu això, o de veritat es prefereix pensar que alguns tenim alguna cosa personal amb en Mas o fins i tot (amb unes dosis de paranoia) que en realitat som agents infiltrats? Serà millor seguir insultant, sospitant i arrencant membres de les CUP abans que confeccionar un vestit a mida de tots, baixar del burro i tornar a posar bé la primera pedra?
No sé com, però em temo que el molt honorable Mas serà l'únic que tindrà la resposta, perquè encara que ningú de la cort s'atreveixi a dir-li-ho, tard o d'hora s'adonarà que no l'han investit.