Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Caminada per les barraques restaurades

El proper dia 15 de novembre posarem a prova l'itinerari matinal publicat recentment en aquesta pàgina: el Castell de Pera i la Volta de Pedra Seca. Amb aquest itinerari seguirem el rastre dels rabassaires llorençans i les seves barraques de vinya del segle XIX, avui completament restaurades, i farem el cim de l'emblemàtic castell roquer del segle XI.
Noms com ara Josep Bruac 'el vell Jesus' del carrer St Feliu, Llorenç Utzet 'el Constanso' del carrer Nou, Ramon Tantinyà 'xic Tintiñá' del carrer Rifé (avui ctra. Monistrol), l'enterramorts Francesc Gutés 'lo Ànima' de plaça, Anton Vilatersana 'el bagarro' del carrer Raval o Llorenç Clusella 'el pet de ca' del carrer del Mig de Creu de Pedra, foren els pagesos i parcers que cultivaren les terres de la casa Saladelafont (Sant Llorenç Savall), i deixaren l'empremta en els murs de pedra seca i molt especialment, a les seves barraques de vinya. Si avui encara podem parlar de regeneració del bosc després d'un incendi, en bona part ho devem al seu esforç.

sortida castell de pera gold small 3

Així doncs, els qui vulgueu fruir d'una caminada carregada d'història reserveu-vos el proper diumenge 15 de Novembre.
Quedarem a la Font de l'Aixeta (Escola Josep Gras, Sant Llorenç Savall) a les 9h i allí ens distribuïrem en el mínim de cotxes per fer l'aproximació al pont del Bosc Negre (Km 23,7 de la carretera a Monistrol de Calders), el nostre punt de partida.
Per aquesta sortida, només cal dur l'esmorzar i calçat adequat per caminar.
De tant en tant convé deixar de banda la virtualitat i trobar-nos en el món real!
Estigueu bons i ens veiem el proper dia 15.

Grup de Pedra Seca Ballestar
St Llorenç Savall

Segui, segui

Amb la ''Historia de las Sillas" Sílvio Rodríguez sempre m'ha fet pensar en la derrota que suposa que finalment decideixis seure. A tota hora se'ns convida a seure. Seure per dinar, per sopar, per veure la tele, per estar amb els amics, al cine, al bar, i seure o directament jeure amb la parella. I no parlo tan sols del descans que hi ha en el seure. Parlo de l'objectiu últim, del Valhalla, del Paradís que per a molts suposa el fet de poder, finalment, seure.
La cadira o el sofà. Seure, seure d'una vegada i deixar de caminar per anar enlloc. N'hi ha que es passen el dia asseguts, i esperen arribar a un lloc per continuar...asseguts. Quan em moc de vegades tinc la sensació que mig país, mig món, em mira de la seva cadira estant, estranyat que jo encara estigui en moviment. Si us plau -segui- em conviden una i altra vegada. Estar assegut té l'aval de la senzillesa: no has de fer res més que plegar-te a la forma de la cadira i quedar-hi ben estarrufat. Això només hauria d'estar a l'abast d'uns acomodats, o bé dels jubilats. Asseguts per fi. Mira com passa la gent que no seu com nosaltres, pobrissons! Mira què fan ara! Ja està. Així. Com en el joc aquell d'anar a Sevilla, si no tens cadira -tonto l'últim!
El seure ha generat moltes aficions, i sobretot, molts diners: treballs d'oficina, anar de concerts, els estudis, jugar amb jocs d'ordinador, els oficis religiosos, i naturalment té els seus temples: restaurants, bars, estadis de futbol amb 22 persones en peu i 100.000 assegudes -i a on, per cert, la victòria sempre els dels altres, mai teva-, infinitat de fileres de bancs i cadires prometen espectacles per quedar-t'hi enganxat...i per això compta amb molts adeptes. Jo en canvi sóc un cul inquiet. El seure m'incomoda, em cansa, m'aburreix, m'estressa. Quan la meva filla no sabia caminar, jo me l'enduia embolicada i a trescar! Ella tota l'estona dormia (i babejava!) recolzada sobre la creixent escalfor del meu tors. Caminar em fa pensar i jo no podia esperar tot aquell any sencer, assegut i esperant que aprengués a caminar. És clar que mentrestant jo també babejava, naturalment.
Estar definitivament aturats és un fet que ja tots tenim a l'horitzó i per tant,  ho deixaria pel final, pel final de veritat. Mentrestant, hi ha molt feina a fer i la visió de multituds assegudes, m'esparvera. Tant, que n'hi ha per llogar-hi cadires!


Enllaços

Gestió forestal al Dalmau: explicacions

Aquest dissabte 18 de setembre es va dur a terme una visita oficial a la finca del Dalmau, per tal que l'administració informés de les actuacions d'aprofitament forestal que s'hi van dur a terme l'hivern-primavera passats. La iniciativa d'aquesta xerrada in situ fou de la administració responsable, és a dir, de la pròpia Generalitat. Un event informatiu -gairebé tothom hi va estar d'acord- que no és gens freqüent que les administracions duguin a terme. I  aquí aprofito per recordar quants de vosaltres heu estat convocats per rebre explicacions d'actuacions d'impacte mediambiental rellevants com són la pista forestal de Matarrodona o la construcció del Cagarro de Coll d'Estenalles, obres de la Diputació també dins l'àmbit del Parc Natural.

pan dalmau medium


Joan Vallhonrat, responsable tècnic de l'estassada al Dalmau explicà que de la finca es van extraure 1000 tones de pi i unes aprox. 20 tones d'alzina i que els beneficis nets de l'estassada serien d'uns 20.000 euros. Reconegué que la coordinació entre les diferents empreses no era un tasca senzilla i sovint sotmesa a factors imprevisibles, la qual cosa obligà a estirar els treballs més enllà del període desitjable.
A la xerrada, diversos responsables i experts van explicar els tipus de gestions forestals que es duen a terme a Catalunya com són les actuacions per a treballs contra incendis, aprofitament econòmic, de gestió forestal etc, reivindicant aquesta labor de treballar el bosc com una labor tradicional que cada cop més s'està perdent, no només en nombre d'empreses dedicades al sector, sinó fins i tot en prestigi social.

estassada dalmau 2 smallEs va insistir en dur a terme més pedagogia sobre aquests temes, tot i que de vegades els discursos utilitzaven consignes com la perillositat del nostre clima mediterrani -hom no va poder callar que el problema dels incendis no és el clima mediterrani sinó el clima d'estupidesa humana, responsable de la major part dels incendis-  o de la gran massa forestal que hi ha a Catalunya- aquí hauríem de puntualitzar sense gestionar,  sinó donarem la sensació que ens sobra, no ens importa o no la volem- o la idea que els boscos sempre s'han de gestionar - aquí l'incís de J. Canals de la Diputació va ser encertat: també hi ha d'haver boscos sense altra gestió que la pròpia evolució del bosc, un element clau i definitori en l'àmbit d'un parc natural- aquí no obstant també vaig voler fer un incís: la perifèria del parc natural és un bosc de transició que està mudant la pineda cap a l'alzinar - la presència del pi fou majoritàriament impulsada per l'home ja en temps de la vinya, sXIX i de molt abans. I és en aquest sentit que em sembla que l'actuació de la Generalitat no difereix massa de les actuacions ja realitzades a la mateixa zona per la Diputació en conveni amb La Caixa, duent a terme treballs forestals destinats a la progressiva  retirada del pi blanc, emulant allò que la natura ja està fent de forma lenta però espontània.
estassada dalmau 5 small
Jo no entraré en temes administratius ni tècnics per avaluar l'impacte resultant de l'actuació feta a la forest del Dalmau- no sóc un entès en la matèria. Però estic convençut que hi ha tota una franja de parc natural, especialment al voltant de les carreteres Terrassa-Castellar-Savall, on caldria fer gestió forestal, gairebé diria que de forma urgent. I en aquest sentit i com a complement imprescindible  de la visita als treballs efectuats al Dalmau, jo us recomanaria una visita al Sot del Guix (Castellar del Vallès), indret situat a frec de la urbanizació de St Feliu del Racó. De vegades la espontaneïtat i la ferocitat del bosc gestionant-se tot sol pot arribar a posar els pèls de punta.

estassada dalmau 3 small


Jaume Valls glossà la història de l'ermita de St Pere del Dalmau, epicentre de l'estassada



estassada dalmau 4 small

L'ermita del s.XI, avui més visible i amb la teulada neta. El seu retaule en procés de sanejament.


estassada dalmau 1 small


l'INCERT FUTUR DE LA CASA DEL DALMAU

Ajuntament de Sant Llorenç Savall: amb una part dels beneficis de l'estassada
que ha ingressat la Generalitat,  es podria destinar una part per a la consolidació de la històrica casa del Dalmau,
avui propietat de la pròpia Generalitat? Ens consta que la teulada està malmesa. Ens consta que es podria fer.







{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}

De cara a barraca (73) revaloritzar el paisatge

Aquest estiu érem amb la Montserrat Domingo, l'ermitana de St Joan del Codolar (Cornudella de Montsant, Priorat), i de cop va començar l'incendi a la fondalada del costat.

st joan del codolar 3 large

st joan del codolar 2 large

Vam baixar plegats en cotxe fins els voltants de Cornudella, vora el cementiri, i vam estar una bona estona veient la progressió del foc, amb les flames intentant escalar les parets de la cinglera. Tothom havia pensat en la Montserrat, que no parava de rebre trucades. Molts veïns s'aturaven on érem nosaltres per veure com evolucionava el foc.

st joan del codolar large

Tot plegat va recordar-me l'incendi de Sant Llorenç Savall de 2003, quan vam veure la primera columna de foc a l'altra banda de la piscina municipal, on estàvem nosaltres. Novament el que més em va impressionar no van ser les flames que envoltaven el poble cada nit, sinó la indiferència de molts vilatans que prenien la fresca com si res, enmig d'aquell caos de fum, avions i helicòpters. Vaig tornar a tenir la impressió que com que no cremava casa seva, el foc ja podia anar fent. Ells rai, al bosc no se'ls havia perdut res exceptuant-suposo- l'hora d'anar a buscar cabassos de bolets. La mena de veïnat que deu pensar que per televisió ja es veurà tot millor, ben escarxofats i amanint una bona menja.
A St Llorenç Savall vaig tenir la impressió que per aquests veïns allò que s'incendiava eren els terrenys d'algú altre, i que si cremaven seria perquè no ho tenien prou endreçat o vés a saber quina una haurien fet...
Si alguna cosa he après dels incendis, és que el foc no coneix propietaris ni límits administratius de cap mena.
Penso que entre d'altres coses, la restauració de les nostres barraques de vinya pot ajudar a revaloritzar el nostre territori, anomenar-lo, apreciar-lo, viure'l, visitar-lo, conèixer-lo més enllà de qui puguin ser els seus propietaris. Cada barraca esdevé un punt de vista diferent, una pausa en el territori, un bocí d'història que, pel que fa els incendis, més val que no es repeteixi.



LA RESTAURACIÓ DE LA BARRACA no.408 de l'ARC

b408 final small

Aquesta barraca es situa a l'extrem nord-occidental de Sant Llorenç Savall, a l'indret anomenat els Fondos, de camí cap el mas enrunat del Vilet. La construcció es troba al peu del torrent on hi ha la font del Coronell. Fins la data és la única barraca de tot el terme de Sant Llorenç Savall llur llinda és feta amb un arc. Després de l'incendi va rebre l'impacte de la caiguda d'un pi i aquest fet li havia fet perdre bona part dels contraforts. Vam obrir un corriolet d'accés, vam retirar el pi caigut i vam restaurar la paret esfondrada. Vam aprofitar que, enterrada, hi havia molta pedra plana per cosir-li un bon ràfec a tot el volt. Amb aquesta barraca anem tancant, poc a poc, el nou cercle de pedra seca Ermengol-Salallassera, amb la seva variant per saltar cap el poble veí de Granera passant, precisament, per la ben amagada font del Coronell. Espero que gaudiu de la nova restauració.


b408 vista general small

nota- una altra Domingo, la Núria, serà la cuidadora de la barraca de l'Arc.
 


{audio autostart}flickr.mp3{/audio}

 

Fent memòria de les mobilitzacions 1.1

Les mobilitzacions que van haver per aturar la construcció de la cta. de Matarrodona, i la tala de molts arbres, van deixar una bona empremta. En record a l'acció de moltes activistes, i per no oblidar que la muntanya la cuidem entre totes; farà vora un any vaig decidir deixar un petit homenatge al punt tan emblemàtic de l'Alzina Bonica.
img_0005 small

Aprofitant una excursió amb el meu pare, l'Armengol -amant de St.Llorenç-, vam situar una petita caixa amb un escrit i un ninotet de la Ronda Vallesana, deixant també una llibreta i un llapis per a poder comentar!
La instal·lació va ser totalment inofensiva per a l'alzina, ja que vam aprofitar el seu mateix forat.

Tot i així, no va trigar gaire a desaparèixer.
No és el primer cop que es retiren petites aportacions de les que estimem la muntanya i hi juguem.

Potser la Diputació hauria de moure's abans per altres coses, i no per a destruïr el que no fa cap mal a ningú (o poder a ells sí...?)

Que per molt temps seguim gaudint de la natura!

Gemma Gelabert



memorial encadenats medium









aturem les excavadores large