Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

De cara a barraca (77) On són les barraques de Vilatersana?

Vilatersana SmallEn el nostre mapa de barraques de vinya de Sant Llorenç Savall (avui amb 440 elements)  hi ha un forat negre centrat al mas de Vilatersana, mas que en l'antigor era conegut per la Torre de la Coma, segurament a causa de trobar-s'hi una 'torre de moros'.
Fins fa ben poc, només podíem comptar una barraca com a possible, la de la Carena Gran. La realitat del paisatge contradiu però, aquesta manca de construccions, especialment en el sector nord de la font de St Miquel, on hi ha un autèntic bocage de pedra seca llorençà. I d'altra banda la realitat de la documentació històrica ens assegurava que el mas tenia fins a 25 parcers!
Si l'any 1854 n'eren 25, on ha quedat el testimoni de les seves barraques?

Abans de pensar en intruccions especials del mas, com ara una prohibició expressa de fer-hi cap aixopluc, o d'una destrucció massiva passada la fil·loxera (només a Vilatersana?), ens vam assegurar que les vinyes i altres cultius propis del mas no fossin d'una extensió aclaparadora però no, eren xifres ben normals equiparables a la resta de masos llorençans: Vilatersana tributava  23 quarteres de sembradures i olivar, més unes modestes 5 quarteres de vinya (més o menys l'extensió per a un sol parcer)... així doncs, l'estesa de marges no havia estat obra del mas. Misteri.
Una altra possibilitat, aquesta més plausible, és que amb el temps la propietat de Vilatersana s'hagués anat dividint. Avui sabem que el 1854 la propietat de Vilatersana (aleshores compartida amb Salallassera per un mateix propietari, l'Adjutori Salallassera) saltava a l'altra riba del Ripoll i feia de frontissa entre les propietats Saladelafont i Genescà, limitant també amb la part superior de l'actual carretera, coneguda amb el nom de la Costa del Rector. Pagesos com ara el Magí Armengol (l'únic que hi tenia més d'un tros), el Joan Parera o el Fermí Puigdomènec àlies 'groc'  tenien les vinyes a frec del Bosc del Mas Vilatersana. En aquesta estreta franja hi tenim controlades 4/5 barraques i avui dia no sabem si aquestes parcel·les encara  pertanyen o no a la propietat de Vilatersana.
Bé, fins aquí ja tindríem trobades 6 barraques, encara en faltarien 15 o més!
 
Vilatersana 1 SmallTambé sabem que Vilatersana allargassava la propietat Ripoll avall, almenys fins la coneguda resclosa de Vilatersana, termenejant amb la propietat dels Roca de Ponsferrer. De moment aquestes terrasses fluvials ens han aportat un casalot més avall del pont de Vilatersana que, efectivament, pertany a la propietat. Però cap més barraca de pedra seca.
Ens falten una quinzena de possibles barraques bo i assumint que no tothom devia tenir-hi una barraca, és clar.
El misteri més gran continua sent l'extensió de marges de pedra seca al nord de la finca, on pensem que s'hauria de trobar el gruix de parcers de Vilatersana. Però actualment, quan et trobes una barraca per la zona saps que ja t'has ficat en terres del Galí o de l'Ermengol, talment com si les barraques fossin fites de propietat.
 
 

La primera barraca de l'any 2017, al cor de Comabella 1.0

La tècnica de Medi Ambient de l'ajuntament de St Llorenç Savall em trucà per dir-me que durant les tasques d'aclarida del pulmó de la urbanització de Comabella havia aparegut una barraca de vinya sencera.
 
 
Bcomabella pan Small

Una setmana després ens hi vam acostar i allí estava la barraca, prop del torrent de Comabella. A la closca encara duia vidalbes i esbarzers. Tal i com explicàvem aquí en parlar de la masia de Comabella, hi havia la possibilitat que es tractés d'una de les 5 barraques del mapa del sr. Ballestar que ja s'havien donat per perdudes arrel de la creació de la urbanització.
Però una acurada comparació amb mapes actuals descarta aquesta possibilitat, i creiem que es tracta d'una construcció que no havia estat mai inventariada i per tant ja podem dir que és la barraca de vinya no.441 del nostre terme.
És una molt bona notícia que puguem comptar almenys amb una d'aquestes barraques prop de la masia de Comabella, com a testimoni d'una de les zones on alguns vilatans asseguren que en sortia el millor vi de Sant Llorenç Savall.
Ara el detall final seria conèixer el propietari de la parcel·la i poder refer els contraforts  donant nova vida a la barraca de vinya de Comabella.


ENLLAÇOS
 



Feliç retorn, Paco

Tinc un company de feina que un matí era fent exercici físic i a la tarda estava ingressat en un hospital. L'exercici físic havia quedat sobtadament interromput per un atac de cor fulminant. Van reanimar-lo amb un desfibril·lador però ell va continuar inconscient. Per cosa de més d'un mes va quedar en coma i mentrestant els seus metges van decidir de refredar-li la temperatura corporal per alentir tot els processos vitals (entre els quals una possible infecció). En retornar a la vida un mes més tard, el gap temporal no havia quedat buit. Era ben conscient d'una continuïtat, la ment havia continuat ocupada i el rellotge intern seguia comptant el temps. Havia estat fent un viatge per la mediterrània, un viatge gairebé èpic on entre d'altres el refredament induït fou una prova de foc de cara a la supervivència en aquell viatge imaginari. Totes les veus tenien rostre; veus del treball, veus de la família. I el més increïble, les veus dels metges i infermeres que ell no havia conegut mai abans també tenien rostre, exactament el mateix que va veure en recobrar la consciència. Tota un experiència que m'alegro molt que el Paco ens pugui explicar i que, sens dubte, li han canviat la percepció de la vida.
 I jo m'he quedat pensant si això de tenir els ulls oberts 'a la realitat' no seria com assistir a una pel·lícula que va passant sola, on el què de veritat importa són l'evolució de les idees i no tant del seus recipients, aquests cossos nostres tan temporals i fungibles.
 
 
 
 
 
 
 

Unes instruccions que sonen a xino

No sé si les pastilles Cuatro-Estaciones-Hermosa-Fruta ajuden a aprimar, protegeixen la vista o frenen l'envelliment de les persones. Ni idea. Però el que sí puc assegurar és que llegir la mena de traducció on-line del prospecte d'aquest mix d'herba mate, herba Gwogwo, fulles de morera ... et pot retornar el somriure que havies perdut amb l'edat. A més de prevenir la radiació i el càncer entre d'altres malvestats, aquestes pastilles ajuden 'el desarrollo de esqueletos y dientes', important, sobretot si començàveu a notar duplicitat d'ossos.
Les instruccions d'ús no poden ser més simples: 'coma al abrir'.
On desar-lo? 'evitar colocarlo en temperatura alta, ambiente humilde ni directamente bajo el sol'. Cal evitar els excessos d'humiltat en l'ambient.
On trobem la data de caducitat?  'ver en la espalda'. Ben visible, no cal que us la busqueu per racons inaccesibles.
Precaucions: 'este producto tiene hueso, no engulla por favor'. Engolir medicaments, a més de conferir-vos aparença de ionquis, tampoc us curarà més depressa.
La compañia Cuatro Estaciones Hermosas té 'licencio' del 'gobierno'. Tot ben legal.
Característiques del producte. Un dels components anomenat 'Semen Pruni, ayuda a emitir flatulencias'. Emetre és molt millor que tirar-se pets a la babalà.
Explicant 'El riesgo y daño producido de la Toxina' el fabricant aconsella quan prendre el seu medicament p.e. quan 'la salud y la belleza de la piel desaparece. El aspecto hermoso está fuera de forma'. Vaja, quan presentes un aspecte deformat.
Cuatro-Estaciones-Hermosa-Fruta és bàsicament un purgant i per això 'Pruga el cuerpo en tres pasos' i com a part de la suite intestinal 'Al mismo tiempo se tira el gas de escape. Al cabo de ocho horas, gran cantidad de "residuos intestinales" con el hedor se excretan'. I tot està anant bé si 'el color de la orina está claro y la defecación es de color amarillo brillante' Ni mat ni satinat. Brillant.
L'empresa està orgullosa de la fita assolida amb aquest producte i tira del refranyer per dir-nos: 'los equipos que tiene talentos aparecen verdadero caballo oscuro' i aleshores sí que no pots evitar de pensar en possibles efectes adversos.
'¿Estàs listo? Cuatro-Estaciones-Hermosa-Fruta solo te cuenta una verdad que es una insturia nueva desarolla más rápido'. Es podria dir més clar, però no més ràpid.
Si está interesado, venga a mí, compre una caja para probar.
Si cree que es bueno, venga a mí, compre un par de cajas y lo tome.
Si desea ser un agente, compre veinte cajas para observar el mercado.
Si venta bien, cooperamos y conseguimos un gran éxito juntos.
Ja ho sabeu. Quadre Parades Estupend Fruit i estareu apunt per emetre tota mena de sensacions.

Maquis i emboscats (16) Maquis del PCE i la guàrdia civil s'enfrontaren a Mura

20 de setembre de 1945


De l'arxiu històric de Mura vam trobar un full de registre on es consignava la mort d'un 'guerrillero rojo' anomenat Francisco Espinosa àlies 'Pichín' i la detenció de dos companys seus de nom Rafael Ruiz Rodríguez i Juan Berrocal Padilla. L'enfrontament es produí el dia 20 de setembre de 1945 molt aprop de l'ermita de St Antoni. Dos dels maquis aconseguiren fugir.

mura i st antoni
                                                        l'ermita de Sant Antoni de Mura, lloc dels fets

Amb l'irrupció d'Internet ha estat finalment possible esbrinar les biografies d'aquest grup de maquis del partit comunista espanyol (PCE). El grup s'anomenava II Andalucía i anava de camí cap a la regió que tenien designada Córdoba-Marmolejo-Jaén-Priego de Córdoba. Excepte per un dels que aconseguí escapar, totes les biografies trobades acaben amb un  'enviados por el PCE a España en el último trimestre de 1945'.
 
Francisco Espinosa Bautista era el cap del grup. Va néixer a Escanuela (Jaén) el 16-2-1917 i era pagès. Era membre de les Juventudes Socialistas Unificadas (JSU) des de 1931. El 1932 va ingressar al Partido Comunista Español (PCE). Durant la guerra civil va fer de sargent de la 24a Brigada, 16a Divisió. Va exiliar-se a França i participà en la resistència francesa. El febrer de 1944 va ingressar a l'Agrupación de Guerrilleros Españoles (AGE) on fou tinent de l'Estat Major i més tard instructor a la 9ª Brigada.
El grup II Andalucía va ser format a Gincla (Aude, França) d'on van sortir el 29 d'agost de 1945 cap a la base de partida on van arribar-hi a les 20:00 del dia següent. A les 21h van iniciar la primera etapa arribant a les 5:00 de la matinada a Maçanet de Cabrenys on van acampar. A les 21:30 del mateix dia van fer la segona etapa que va acabar a la collada del Fau a les primeres hores del dia 1 de setembre. A la nit van continuar la marxa acabant la tercera etapa el 2 de setembre al nord d'Albanyà on van passar tot el dia. La quarta etapa es va iniciar a les 21:30 assolint a la matinada següent  a la muntanya de la mare de Déu del Mont (Girona). Aquella mateixa nit s'inicià la 5a etapa arribant a la matinada a Besalú. La sisena etapa es va dur a terme la nit del dia 5 arribant el dia 6  'al objetivo marcado' on van passar tot el dia. A la nit van continuar la marxa cap 'el interior'. I no sabem què més va passar del dia 6 fins el 20 quan es produí el tiroteig a Mura, però és evident que el ritme de la marxa es degué estroncar per algun motiu o bé el trajecte traçat era molt més complex i farcit d'objectius.
 

mare de du del mont                                                Santuari de la mare de Déu del Mont (Girona)
 

El Capitán Juez instructor Francisco Hernández consignà que el cos sense vida del maquis era "de una estatura regular (más bien alto), pelo castaño claro, cejas pobladas, frente despejada, con entradas pronunciadas, peinado con raya al lado derecho, nariz aguileña, ojos castaños claros y cuyo individuo fué muerto por disparo de arma de fuego de la guardia civil a las 22 horas del dia de ayer al intentar evadirse en el punto denominado Camino de San Antonio y Huerto del Mata". L'endemà es presentaren al poble dos metges per practicar l'autòpsia del cadàver. Ignorem on va ser finalment enterrat Francisco Espinosa.
 
De Juan Berrocal Padilla sabem que havia nascut el 10-5-1916 i era fill d'Antequera (Málaga). Era membre de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) des de 1934 i durant la guerra civil fou soldat de la 14ª Brigada. Exiliat, també participà a la resistència francesa incorporant-se a l'AGE el 15 d'agost de 1944. Lluità en el front de 'la Poche de Royan' amb la 713ª Brigada. Va ingressar al PCE poc abans d'unir-se al grup II Andalucía. Desconeixem què li va passar després de la detenció a Mura.
 
 
Royan bombardejada
Per foragitar-ne els alemanys els aliats van bombardejar Royan fins arrasar la ciutat
 
 
Laureano Carranza Vaquero va néixer a Toledo el 27-11-1913. Era cambrer i fou membre de les Juventudes Comunistas des de 1933 i el 1936 en fou de les JSU. A la guerra civil fou sargent de la 10ª Brigada Mixta de la 46ª Divisió de l'exèrcit de la República. Va ingressar a les files del PCE l'abril de 1939 a Barcares (França). El 28 d'agost de 1944 fou tinent de la 31ª Brigada de l'AGE, lluitant al front de 'Pointe de Grave'. Desconeixem què li va passar després de la detenció a Mura.


Pointe de Grave1 Small
                                La Pointe de Grave, un dels darrers reductes dels alemanys a França
 

Els dos maquis que van aconseguir fugir
 

Rafael Ruiz Rodríguez va néixer el 18-8-1913 a Esfiliana (Granada). Era pagès i va ingressar al PCE el març de 1928. Fou regidor del seu poble. Durant la guerra civil fou sargent d'ametralladores a la 101ª Brigada. A França va ingressar a l'AGE el setembre de 1944 sent sargent a la 505 Brigada de la 102ª Divisió. Després dels fets de Mura, no sabem si va sobreviure a la lluita antifranquista.


lluita
                                        Grup d'ametralladora republicà en acció durant la guerra civil

Manuel Morcillo Guerrero va néixer a Granada el 16-9-1922. Era estudiant. Va ingressar a les JSU l'agost de 1936 i al PCE el 1944, ja estant a França. El setembre del mateix any es va incorporar a la 713ª Brigada fent de sargent i, com en Carranza, ell també va combatre a la 'Pointe de Grave' contra els alemanys. Després dels fets de Mura, a finals de 1945 va arribar als Montes de Toledo acompanyat de José Fernández Prieto on va passar a formar part de l'Agrupació Guerrillera de Toledo amb l'Honorio Molina 'comandante Honorio'. El 26 de desembre de 1945 van ser descoberts per la guàrdia civil als 'Montes de Urda', al lloc anomenat El Pozuelo/Los Pozuelos (Toledo). Manuel Morcillo hi va perdre la vida i el seu company José Fernández fou detingut. Els van confiscar dues ametralladores, deu carregadors, quatre bombes de mà, cinc paquets d'explosius i dos estoigs amb detonadors, metxes, una brúixola i altres objectes.

urda Small
  la carretera i els Montes d'Urda (Toledo), on hi va perdre la vida el guerriller Manuel Morcillo Guerrero
 
 
 
BIBLIOGRAFIA

 
 


http://losdelasierra.info


LA RESISTENCIA ARMADA CONTRA FRANCO, TRAGEDIA DEL MAQUIS Y LA GUERRILLA.  MORENO GÓMEZ, Francisco. Ed. Barcelona Crítica, 2001. Manuel Morcillo hi és citat sense més informació addicional.