Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Neix una font a Sant Llorenç del Munt

 
fontnova pan SmallA L'ESQUERRA, LA LLERA DEL TORRENT DEL SOT DE LA COMA D'EN BOU. A LA DRETA LA NOVA FONT, RAJANT

L'única forma de trobar una font colgada de romanins és escoltant. Això no és nou, ja ens havia passat amb la font del Morell. I ara ha anat de la mateixa forma. Vam veure una bassa obrada que desviava aigua del torrent del Sot de la Coma d'en Bou (Rocafort, Bages). Més amunt un marge de pedra creua el torrent i degotava lentament, i a una banda del marge hi havia un altre so més potent (el so de portada d'aquest mes). Per un forat sospitosament regular vessava aigua per la part baixa del marge. Amb el Quim Solbas vam tornar-hi i vam desbrossar el romanins per sortir de dubtes.

font netejant Small
                                                                       EN QUIM SOLBAS DESBROSSANT LA NOVA FONT

És una font obrada, qui sap si dels temps de la vinya. Li hem posat un tub de plàstic per fer-la més evident. Per sota de la font, la bassa que us hem comentat i encara més avall una cisterna que el Ramon Suades havia batejat amb el topònim ICC que tenia més a mà 'Pou del Víctor'. Marges de pedra seca, barraques de vinya, roures destacables i encara un forn de calç molt desdibuixat. Tot a tocar de la nova font, tal i com podeu veure en aquest croquis.
Estem mirant de contactar amb nadius de Rocafort per tal de recuperar el possible nom original de la font, de la qual no tenim constància en cap mapa que nosaltres coneguem. De moment l'hem batejada com a font de les Grauetes, pel nom de la masia més propera. Però no ens hi fem mal amb això, si algú ens pot documentar el nom del lloc i de la font, cap problema per batejar-la d'una altra manera.
Ara convé fruir de la recuperació d'aquesta font i del magnífic bosc que us envoltarà, les barraques de vinya cada 100 metres i també d'aquesta altra primícia localitzada pel Ramon Suades: les ruïnes de la Coma d'en Bou.

ruines comabou brutes Small
                                            LES RUÏNES DE LA COMA D'EN BOU (CLIQUEU LA FOTO PER DESCOBRIR-LES)

Situades a ponent del primer promontori de la Coma d'en Bou, és un únic recinte de 3x5m orientat d'est a oest, amb unes escales irregulars descendents que suggereixen a primera vista la fesomia en planta d'una ermita o d'una cripta. El Ramon Suades suggerí la possibilitat que es tractés de la desapareguda ermita de St Aon de Mura.
Convenientment netejat el lloc de les capçades tallades pels boscaters* jo hi vaig voler veure un aljub, una cisterna: pel costat est un nivell de gresos vermells conforma la base ideal per captar aigües; el costat oest, tallat en roca mare, està entollat i hi ha crescut un pollancre; cap resta de teula en superfície; les parets del recinte entrunquen perfectament amb els marges de vinya i una magnífica barraca de vinya amb llinda doble és a tocar.
Ermita, cisterna o ...? Que ho determinin els experts



* prec per als estimats boscaters: si us plau, no cobriu el patrimoni rural amb capçades i llenya tallada. D'aquesta manera no l'esteu protegint, l'esteu sepultant i esteu proporcionant nutrients per tal que hi creixi tota mena de vegetació que n'esberlarà les restes. Gràcies.






La renovada font de Neda

fontneda Small
L'any 2014 un conveni entre la Diputació i La Caixa va permetre la despesa d'uns 1300 euros per arranjar la font de Neda, una d'aquelles fonts remotes i amagades que jo personalment no havia vist mai a rajar. Aigua a la pica i alguna salamandra, això sí, però pel broc ni una gota. He trigat tres anys a comprovar personalment l'estat del lloc i per a sorpresa meva, la font rajava. Hi vaig tornar un cop més l'endemà de la gran pluja del 25 de març, i la font ara....desbordava!

fontneda rajoles Small

Vaig trobar-me l'Armengol Gelabert i la seva dona que havien situat amb molta cura unes pedres per canalitzar l'aigua que entollava l'indret. I ho van aconseguir en part, perquè el tram final del corriolet que mena la font estava completament xop. El miracle de l'aigua a la font de Neda però, impregnava d'alegria la nostra conversa. Els vaig explicar l'article que estava preparant sobre la Font de Neda i el camí de les Onze Fonts, motiu pel qual em trobava allà. Cal felicitar des d'aquí els responsables de l'èxit d'aquesta actuació, i desitjar que es propagui a d'altres indrets.


ENLLAÇOS

 

De cara a barraca (77) On són les barraques de Vilatersana?

Vilatersana SmallEn el nostre mapa de barraques de vinya de Sant Llorenç Savall (avui amb 440 elements)  hi ha un forat negre centrat al mas de Vilatersana, mas que en l'antigor era conegut per la Torre de la Coma, segurament a causa de trobar-s'hi una 'torre de moros'.
Fins fa ben poc, només podíem comptar una barraca com a possible, la de la Carena Gran. La realitat del paisatge contradiu però, aquesta manca de construccions, especialment en el sector nord de la font de St Miquel, on hi ha un autèntic bocage de pedra seca llorençà. I d'altra banda la realitat de la documentació històrica ens assegurava que el mas tenia fins a 25 parcers!
Si l'any 1854 n'eren 25, on ha quedat el testimoni de les seves barraques?

Abans de pensar en intruccions especials del mas, com ara una prohibició expressa de fer-hi cap aixopluc, o d'una destrucció massiva passada la fil·loxera (només a Vilatersana?), ens vam assegurar que les vinyes i altres cultius propis del mas no fossin d'una extensió aclaparadora però no, eren xifres ben normals equiparables a la resta de masos llorençans: Vilatersana tributava  23 quarteres de sembradures i olivar, més unes modestes 5 quarteres de vinya (més o menys l'extensió per a un sol parcer)... així doncs, l'estesa de marges no havia estat obra del mas. Misteri.
Una altra possibilitat, aquesta més plausible, és que amb el temps la propietat de Vilatersana s'hagués anat dividint. Avui sabem que el 1854 la propietat de Vilatersana (aleshores compartida amb Salallassera per un mateix propietari, l'Adjutori Salallassera) saltava a l'altra riba del Ripoll i feia de frontissa entre les propietats Saladelafont i Genescà, limitant també amb la part superior de l'actual carretera, coneguda amb el nom de la Costa del Rector. Pagesos com ara el Magí Armengol (l'únic que hi tenia més d'un tros), el Joan Parera o el Fermí Puigdomènec àlies 'groc'  tenien les vinyes a frec del Bosc del Mas Vilatersana. En aquesta estreta franja hi tenim controlades 4/5 barraques i avui dia no sabem si aquestes parcel·les encara  pertanyen o no a la propietat de Vilatersana.
Bé, fins aquí ja tindríem trobades 6 barraques, encara en faltarien 15 o més!
 
Vilatersana 1 SmallTambé sabem que Vilatersana allargassava la propietat Ripoll avall, almenys fins la coneguda resclosa de Vilatersana, termenejant amb la propietat dels Roca de Ponsferrer. De moment aquestes terrasses fluvials ens han aportat un casalot més avall del pont de Vilatersana que, efectivament, pertany a la propietat. Però cap més barraca de pedra seca.
Ens falten una quinzena de possibles barraques bo i assumint que no tothom devia tenir-hi una barraca, és clar.
El misteri més gran continua sent l'extensió de marges de pedra seca al nord de la finca, on pensem que s'hauria de trobar el gruix de parcers de Vilatersana. Però actualment, quan et trobes una barraca per la zona saps que ja t'has ficat en terres del Galí o de l'Ermengol, talment com si les barraques fossin fites de propietat.
 
 

La primera barraca de l'any 2017, al cor de Comabella 1.0

La tècnica de Medi Ambient de l'ajuntament de St Llorenç Savall em trucà per dir-me que durant les tasques d'aclarida del pulmó de la urbanització de Comabella havia aparegut una barraca de vinya sencera.
 
 
Bcomabella pan Small

Una setmana després ens hi vam acostar i allí estava la barraca, prop del torrent de Comabella. A la closca encara duia vidalbes i esbarzers. Tal i com explicàvem aquí en parlar de la masia de Comabella, hi havia la possibilitat que es tractés d'una de les 5 barraques del mapa del sr. Ballestar que ja s'havien donat per perdudes arrel de la creació de la urbanització.
Però una acurada comparació amb mapes actuals descarta aquesta possibilitat, i creiem que es tracta d'una construcció que no havia estat mai inventariada i per tant ja podem dir que és la barraca de vinya no.441 del nostre terme.
És una molt bona notícia que puguem comptar almenys amb una d'aquestes barraques prop de la masia de Comabella, com a testimoni d'una de les zones on alguns vilatans asseguren que en sortia el millor vi de Sant Llorenç Savall.
Ara el detall final seria conèixer el propietari de la parcel·la i poder refer els contraforts  donant nova vida a la barraca de vinya de Comabella.


ENLLAÇOS
 



Feliç retorn, Paco

Tinc un company de feina que un matí era fent exercici físic i a la tarda estava ingressat en un hospital. L'exercici físic havia quedat sobtadament interromput per un atac de cor fulminant. Van reanimar-lo amb un desfibril·lador però ell va continuar inconscient. Per cosa de més d'un mes va quedar en coma i mentrestant els seus metges van decidir de refredar-li la temperatura corporal per alentir tot els processos vitals (entre els quals una possible infecció). En retornar a la vida un mes més tard, el gap temporal no havia quedat buit. Era ben conscient d'una continuïtat, la ment havia continuat ocupada i el rellotge intern seguia comptant el temps. Havia estat fent un viatge per la mediterrània, un viatge gairebé èpic on entre d'altres el refredament induït fou una prova de foc de cara a la supervivència en aquell viatge imaginari. Totes les veus tenien rostre; veus del treball, veus de la família. I el més increïble, les veus dels metges i infermeres que ell no havia conegut mai abans també tenien rostre, exactament el mateix que va veure en recobrar la consciència. Tota un experiència que m'alegro molt que el Paco ens pugui explicar i que, sens dubte, li han canviat la percepció de la vida.
 I jo m'he quedat pensant si això de tenir els ulls oberts 'a la realitat' no seria com assistir a una pel·lícula que va passant sola, on el què de veritat importa són l'evolució de les idees i no tant del seus recipients, aquests cossos nostres tan temporals i fungibles.