Diari d'abord

Recuperant el topònim del Camp d'en Lluís


El primer cop que vam ensopegar amb aquest topònim fou en els mapes del sabadellenc Jesus Ballestar. Entre els anys 50 i 60 del passat segle, en Ballestar situava els Camp d'en Lluís a la riba dreta del torrent de l'Ermengol, en el tram final cap el Ripoll i coincidint amb l'actual topònim de Les Conques. L'historiador local Jaume Valls també inclou el topònim al seu recull 'Un miler de noms de llocs formats en un mil·leni', però no pot donar cap pista de la seva ubicació.

portada camp den lluis small

el Camp d'en Lluís

El fet és que en el cadastre i en els amillaraments constaven parcel·les usant de forma ben diferenciada el topònim de les Conques i també el del Camp d'en Lluís (també escrit Les Planes o la Plana, del Lluís). El desllorigador d'aquesta incògnita ha estat el Plano Geométrico* aixecat el 15 de Juny de 1863 per l'agrimensor Pere Ribas. Com a resposta a una queixa elevada per l'Ajuntament i la seva Junta Pericial contra Hisenda, s'obrí una comprovació liderada pel Comissionat d'Hisenda Manuel Rodríguez secundat pel citat agrimensor i també per l'arquitecte Carles Gauran, comprovació que afectà entre d'altres sectors el Camp d'en Lluís.
Sens dubte el plànol d'en Pere Ribas atorga majors dimensions al sector del que havia acotat l'estudiós Jesus Ballestar i es pot dir que pràcticament no coincideixen en res. El sector del Camp d'en Lluís compren la riba hidrogràfica esquerra del Ripoll, des dels Horts i font de Vilatersana al nord, fins el pont de Les Conques al sud, amb dues grans entrades: una als vessants de l'Ermengol (el camí de Granera fa de límit inferior, amb els dos vessants de la carena de Les Oliveretes) i l'altra al vessant nordoest d'un petit tram del torrent Bo. Cal notar que el tram de camí de Granera que queda exclòs del Camp d'en Lluís coincideix prou bé amb el tros de vinya que pertanyia al pagès il·lustrat Pau Agell (dins d'aquesta parcel·la hi ha una barraca de volta veritable feta de de maons i amb un llindar datat de l'any 1793). El límit del Camp d'en Lluís amb la finca de l'Ermengol, aleshores propietat de Segimon Armengol, s'ajusta prou bé a l'actual límit, coincidint amb el pas de les dues línies d'alta tensió. Així doncs, el topònim de Les Conques quedaria confinat als camps adjacents a banda i banda del torrent de l'Ermengol o de les Conques.


les conques small

Les Conques


L'extensió total del Camp d'en Lluís segons els comptes fets l'any 1863, era d'unes 62 quarteres (aprox. 20 hectàrees), de les quals 2 quarteres eren de regadiu, 9 de secà, 26 de vinya, 2 d'oliveres, 18 d'erms i 6 de rocaters. D'ençà el pas de la fil·loxera, les parts de vinya que s'enfilaven costa amunt quedaren abandonades, restant a la part baixa els sembrats i els horts que, fins a dia d'avui, continuen aprofitant les infraestructures de l'aigua del Ripoll, com són la resclosa del Raio i petits ponts d'obra que salven torrents i xaragalls. Pel bell mig del Camp d'en Lluís passa el camí de Monistrol de Calders, fent de divisòria entre l'antiga vinya i els camps de cultiu.
La comprovació d'hisenda de 1863 pel que fa el Camp d'en Lluís, tan sols trobà a faltar 8 quarteres que no figuraven a l'amillarament de 1854 i amb el qual l'ajuntament havia basat els seus comptes. Com veurem més endavant, la resta de comprovacions de la Comissió d'Hisenda resultaren ser molt més desfavorables per als pagesos llorençans.
Ja ho veieu, no tot és perseguir barraques. De vegades, la vella literatura proveeix informació ben valuosa.


* Arxiu de la Corona d'Aragó. El meu agraïment al Servei de Cartoteca de la UAB, concretament a la Cèlia del Rio Sánchez i la Marta Gil, que de seguida van guiar les meves passes cap a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.





LA BARRACA no. 62 DE FRANCESC SALLÉS (1802), EL MESTRE BARROÉ
AL CAMP D'EN LLUÍS

b62 de cal francisc


LA BARRACA no. 220 DEL MAGÍ PUIGMARTÍ, EL SASTRE (1802)
AL CAMP D'EN LLUÍS

b220 2 small


 

ENLLAÇOS


 

 




{audio autostart}rossinyol.mp3{/audio}

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza