El forn 1 de Pedra d'Àliga, després de l'aclaridaCoincidint amb les dates d'estiu quan els mestres calciners iniciaven les tasques de fornejar la pedra calcària per obtenir calç viva, aquest estiu hem descobert un parell de forns de calç, un a tocar de l'altre, i no gaire lluny de la restaurada barraca de la Pedra d'Àliga. Però allò que ha resultat més impactant de la troballa, ha estat trobar - en paraules de l'amic Ramon Suades - la mina i l'or en un mateix lloc: això és, que mitja tona de calç romania al costat mateix del forn, abandonada de la mà de déu...??? Això no ho havíem vist mai abans a Sant Llorenç. La pila conté impureses, restes de còdols, però això ja deuria resultar normal, no? Que potser va ser una fornada dolenta o per contra, tan bona que en va sobrar...? Que potser abans d'extreure la calç del forn, se'ls va enfonsar la volta i això va obligar a seleccionar la millor part i abandonar la resta...? Com es podia arribar a abandonar in situ un producte que havia costat mesos de preparació prèvia i 15 dies de presència obligada les 24 hores del dia al costat del forn...?
Mitja tona de calç abandonada
La meva impressió era que en veure'm arribar, els calciners havien fugit cames ajudeu-me, abans de ser acusats de piròmans del bosc... De fet, l´unic fòssil director trobat - un broc d'ampolla de vi Tres Erres de les bodegues Roqueta (Avinyó, Bages) - ens podria indicar que la fornada es podria haver fet perfectament als anys 70 o sigui, fa quatre dies. I llavors sí que gairebé es podria dir que aquesta va ser la darrera fornada de calç a Sant Llorenç...?
De primer vaig pensar que havia trobat un antigot, doncs vaig arribar-hi pel cantó de la pila de pedres que, a mida que m'hi acostava, eren sospitosament cada cop més blanques! I al costat mateix, un amuntegament de calç ... que potser havia arribat a un abocador incontrolat? Pujo la pila de pedres encara pensant que podia ser una barraca de vinya o antigot i em trobo de cop amb una timba de gairebé 4 metres: l'olla d'un forn! - aquí no vaig poder evitar de pensar que havien cuit allà mateix tota la pedra d'una barraca de vinya! Però d'on sortia tanta pedra en una part de bosc completament arbrada ...? Anem a pams.
la corona del forn, acabada de retirar
La muntanya de pedra era la corona, el barret amb el qual cobrien tota la fornada. Dins l'olla hi podien cabre fins a 30 tones de pedra calcària, picada a barrinades i carretejada de dalt a baix, dels estreps de la Pedra d'Àliga cap els forns, i si tot anava bé se'n podien obtenir unes 3 tones de calç viva.
La pedra es disposava de tal manera que al fons hi quedés una cambra de combustió a on diàriament - i durant una quinzena ininterrompuda de dies - s'hi anaven cremant carretades de sotabosc. El forn arribava a escalfa-se entre 800 i 1000º de temperatura a la qual el conglomerat eocènic contenint matriu calcària, es disgrega. Quan el mestre calcinaire considerava que la cocció era al punt just (fum blanc, una olor especial...etc) era el moment de desenfornar: es retirava la corona de pedres que cobrien el gruix de la pedra calcària i un cop refredat el conjunt, s'extreia la calç per la porta inferior del forn, pregant que la falsa cúpula de la cambra de combustió no s'ensorrés - com sembla que sí va passar amb aquest: part del revestiment sembla escapçat.
Segons que explica la Vikipèdia " La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia per a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per desinfectar, i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. "
l'olla del forn 2 de Pedra d'Àliga
Amb el Ramon Suades vam visitar el forn de calç amb la idea d'esclarissar el volt del forn, prendre mides i documentar la troballa, amb la sorpresa afegida que tornant cap a la barraca i refent el camí de baixada per la llera del torrentet ens trobem que en pocs metres hi havia un altre forn, pràcticament de les mateixes dimensions (3,5m de diàmetre i alçada). Havíem pujat assenyalant la pila blanca de calç i no ens vam ni adonar que passàvem a frec d'aquest altre forn. Les parets del nou forn presenten dues obertures per les quals la solifluxió del terreny ha rebentat el revestiment de pedra sorrenca, formant una concavitat que no té res a veure amb el forn.
En fi, si us ve de gust visitar un parell de forns abandonats i amb la feina a mig fer, només heu d'avançar sense perdre alçada en la direcció que us marca la porta de la barraca restaurada de la Pedra d'Àliga, travessar i baixar per un torrentet secundari i pujar pel torrent principal. Com si volguéssiu travessar el bosc i acostar-vos en línia recta al cim de la Pedra d'Àliga. Creiem que els forns i la barraca es troben dins la finca de Les Oliveres just al límit amb la propietat del Comadran, trobant molt aprop del forn superior unes fites molt peculiars.
Amb el Ramon encara vam tenir temps de trobar una altra barraca pràcticament intacta, i pocs dies més tard encara una altra barraca sencera i un altre forn a la llera principal del torrent de Les Comes, però això ja ho anirem explicant a l'apartat de barraques corresponent!
ENLLAÇOS
LA BARRACA DE PEDRA D'ÀLIGA
APROFITAMENT DELS MATERIALS GEOLÒGICS: ELS FORNS DE CALÇ. La Culla.
Mitja tona de calç abandonadaLa meva impressió era que en veure'm arribar, els calciners havien fugit cames ajudeu-me, abans de ser acusats de piròmans del bosc... De fet, l´unic fòssil director trobat - un broc d'ampolla de vi Tres Erres de les bodegues Roqueta (Avinyó, Bages) - ens podria indicar que la fornada es podria haver fet perfectament als anys 70 o sigui, fa quatre dies. I llavors sí que gairebé es podria dir que aquesta va ser la darrera fornada de calç a Sant Llorenç...?
De primer vaig pensar que havia trobat un antigot, doncs vaig arribar-hi pel cantó de la pila de pedres que, a mida que m'hi acostava, eren sospitosament cada cop més blanques! I al costat mateix, un amuntegament de calç ... que potser havia arribat a un abocador incontrolat? Pujo la pila de pedres encara pensant que podia ser una barraca de vinya o antigot i em trobo de cop amb una timba de gairebé 4 metres: l'olla d'un forn! - aquí no vaig poder evitar de pensar que havien cuit allà mateix tota la pedra d'una barraca de vinya! Però d'on sortia tanta pedra en una part de bosc completament arbrada ...? Anem a pams.
la corona del forn, acabada de retirarLa muntanya de pedra era la corona, el barret amb el qual cobrien tota la fornada. Dins l'olla hi podien cabre fins a 30 tones de pedra calcària, picada a barrinades i carretejada de dalt a baix, dels estreps de la Pedra d'Àliga cap els forns, i si tot anava bé se'n podien obtenir unes 3 tones de calç viva.
La pedra es disposava de tal manera que al fons hi quedés una cambra de combustió a on diàriament - i durant una quinzena ininterrompuda de dies - s'hi anaven cremant carretades de sotabosc. El forn arribava a escalfa-se entre 800 i 1000º de temperatura a la qual el conglomerat eocènic contenint matriu calcària, es disgrega. Quan el mestre calcinaire considerava que la cocció era al punt just (fum blanc, una olor especial...etc) era el moment de desenfornar: es retirava la corona de pedres que cobrien el gruix de la pedra calcària i un cop refredat el conjunt, s'extreia la calç per la porta inferior del forn, pregant que la falsa cúpula de la cambra de combustió no s'ensorrés - com sembla que sí va passar amb aquest: part del revestiment sembla escapçat.
Segons que explica la Vikipèdia " La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia per a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per desinfectar, i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. "
l'olla del forn 2 de Pedra d'ÀligaAmb el Ramon Suades vam visitar el forn de calç amb la idea d'esclarissar el volt del forn, prendre mides i documentar la troballa, amb la sorpresa afegida que tornant cap a la barraca i refent el camí de baixada per la llera del torrentet ens trobem que en pocs metres hi havia un altre forn, pràcticament de les mateixes dimensions (3,5m de diàmetre i alçada). Havíem pujat assenyalant la pila blanca de calç i no ens vam ni adonar que passàvem a frec d'aquest altre forn. Les parets del nou forn presenten dues obertures per les quals la solifluxió del terreny ha rebentat el revestiment de pedra sorrenca, formant una concavitat que no té res a veure amb el forn.
En fi, si us ve de gust visitar un parell de forns abandonats i amb la feina a mig fer, només heu d'avançar sense perdre alçada en la direcció que us marca la porta de la barraca restaurada de la Pedra d'Àliga, travessar i baixar per un torrentet secundari i pujar pel torrent principal. Com si volguéssiu travessar el bosc i acostar-vos en línia recta al cim de la Pedra d'Àliga. Creiem que els forns i la barraca es troben dins la finca de Les Oliveres just al límit amb la propietat del Comadran, trobant molt aprop del forn superior unes fites molt peculiars.
Amb el Ramon encara vam tenir temps de trobar una altra barraca pràcticament intacta, i pocs dies més tard encara una altra barraca sencera i un altre forn a la llera principal del torrent de Les Comes, però això ja ho anirem explicant a l'apartat de barraques corresponent!
ENLLAÇOS
LA BARRACA DE PEDRA D'ÀLIGA
APROFITAMENT DELS MATERIALS GEOLÒGICS: ELS FORNS DE CALÇ. La Culla.