Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Ja he cavat la meva tomba

B284 26 SmallJa he enllestit la meva tomba. Una barraca de vinya enrunada, isolada i atapeïda de vegetació que he arranjat en solitari fins el punt just que l'he tancada amb pedra. Fins aquí ha arribat la meva feina, la pitjor part.
Deixaré als meus soferts supervivents la feina d'abocar-hi les meves cendres, tota la que l'estat els deixi. I després un bon tou de terra a sobre, que ja l'hauré deixat presta. Els lliris ja sabreu trobar-los.

Havent provat llargament d'estar sota terra ara sé que vull un enterrament a l'aire, en suspensió. En un indret alterós, ben panoràmic i assolellat, que hi corri el vent, on l'escalf de l'astre sol m'arribi esmorteït per les arrels dels lliris blaus i la pluja no tingui cap destorb per adobar-me. Un lloc orientat com els nostres ancestres, d'est a oest, que és cap on van sempre les nostres passes. Així és com voldria acabar, fent honor a cada segon indispensable que he passat al bosc i el seu silenci. Un cop mort faré de refugi per a qui ho vulgui, seré un paraigües que no hauria pogut sostenir en vida perquè la vida desborda, vessa i regalima, que per això mateix és vida. Així estirat, fet pols, em sentiré millor i faré més bon servei al comú. Diga'm previsor, però la mort agraeix que li facin lloc per enllestir aviat la feina, i ara encara tinc esma i esquena. Només per preparar un enterrament d'aquesta mena, ja valia la pena viure. Confesso que em feia il·lusió.
I vosaltres sereu benvinguts a la barraca, tant si sabeu llegir com si no. Com si fóssiu a casa vostra. Benvinguts.


El dr. Josep Barriga, una mirada al Sant Llorenç Savall del segle XIX

El Dr. Josep Barriga i Sala (Badalona, 1768- Sant Llorenç Savall, 1834) va deixar la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la medicina que acabà exercint al poblet de Sant Llorenç Savall, on també hi esposà. Abans però, ja havia deixat  per a la posteritat la primera Història escrita de Badalona.
De la mà dels llibres d'aconductament que ens ha llegat el metge, el doctor Barriga ens obre una finestra en el temps per a poder llambrejar el Sant Llorenç Savall de les primeries del segle dinou. Sentirem a parlar de sangries i manxiules o el remei del mal de pedra signat pel mateix doctor Barriga. Coneixerem les feines estacionals dels bracers i pagesos de la contrada que pagaven amb llur treball les despeses mèdiques, i seguint aquest camí coneixerem fets quotidians i també la identitat d'una infinitat de renoms avui perduts però tan peculiars com el bocapudent, el bagarro, el cara de ferro, el ploraire, el cagaire, el tres diners, el cua d'ase, el saltaroques etc.
A més dels masos del rodal de Sant Llorenç Savall el radi d'acció del metge incloïa llocs tan distants com Gallifa, Granera, can Criac (Castellterçol), el Òbits, la Mata, can Robert o can Pèlacs (Matadepera), Sant Feliu del Racó, Sant Sebastià de Montmajor,  Castellar del Vall
ès o Sabadell, indrets que visitava a coll del seu ase i que als nostres ulls el converteixen en un veritable metge rural.


barriga 2016


Aprofitant la presentació del no. 24 de la revista local d'història LACERA, el proper dia 7 d'octubre * a les 20h faré una xerrada sobre l'article central "El dr Josep Barriga i Sala, una mirada al Sant Llorenç Savall del segle XIX".
Sereu benvinguts.
 
 
 

Sant Llorenç Pam a Pam, entre la passió i l'obsessió

passioescalada

Es reuniran al Centre Excursionista de Terrassa* una colla de malalts de les agulles de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per fer un repàs de les èpiques escalades que ofereixen els seus monòlits. Esperem l’assistència de representants de les diverses generacions que s’han dedicat a visitar-ne els cims, repassarem algunes fotos de totes les èpoques, i mirarem d’explicar a qui no ho conegui què significa fer “un 3r del Barberà” a Sant Llorenç.

Hi intervindran: Quicu Tàpias, Josep Maria Torras Humet, els germans Masó, Ramon Suades i Yayüs!
 


* c/ St Llorenç 10, Terrassa

De cara a barraca (76) Era l'Hostal del Llop el nom d'una vinya?


En uns documents de venda a parceria, els teixidors Riera-Rifé de cal Quirze venien un tros de vinya de la Carena de Rifé (actualment Serrat del Cames) que anomenaven OFICINA, probablement perquè en aquell tros hi devien tenir la barraca de vinya. La carena avui dita del Cargol, a la Vall d'Horta, pren el renom dels qui treballaren la vinya en aquell indret a primers del segle vint. El mateix serrat del Cames pren el nom de la vinya que hi tenien els de cal Cames. Són exemples de topònims recents, lligats a la vinya.
No podria ser que el topònim de l'Hostal del Llop* provingués dels Solé dits de cal Llop on a més d'un bon tros de terra hi tinguéssin una barraca enorme? La barraca trobada recentment (no.434) és de pedra seca, però per les grans dimensions i la forma quadrada (aprox 4x4m) segurament era tancada amb bigues i teules (aquest punt no l'hem confirmat encara). Es troba ran mateix del camí i en el lloc que els mapes de l'ICC solen indicar amb aquest nom.

B434 17 Small
                            la recentment trobada barraca no.434 de l'Hostal del Llop


Tenim documentat que l'any 1831 el Francesc Soler àlies Llop (també dit el Llopis) que vivia al carrer de la creu del mig de Sant Llorenç Savall, va aixecar en tres dies la barraca del Dr.Josep Barriga i Sala, aleshores metge del poble. El tal Francesc Solé no ens consta que tingués però, cap tros a l'Ermengol. El seu germà Tomàs tenia vinya a Vilatersana, com a lloc més proper. D'altra banda sí tenim constància que el 1901, passada la fil·loxera, un Salvador Solé i Pladevall causava baixa a l'erm un tros considerable de terra (7,3 quarteres, més de dues hectàrees) dins la propietat de l'Ermengol. Per les prospeccions que hem fet sobre el terreny, aquestes podrien ser les dimensions del tros feixat al voltant de la barraca, atès que no hem trobat cap altra construcció per les proximitats.

st feliu vallcarca small
                                                  St Feliuet de Vallcàrcara, a l'Ermengol

El topònim d'Hostal del Llop apareix en les primeres classificacions fetes de la vinya (primer terç del s.XIX) com un lloc situat clarament entre les propietats de l'Ermengol i el Galí, i era tan concret que el 1835 tan sols registrava dos parcers: en Magí Armengol (vivia al c/Raval) que hi tenia dues peces i en Segimon Armengol (propietari de la casa Ermengol que, curiosament, també tenia vinya plantada a parceria a l'Hostal del Llop i en altres indrets). Vint anys més tard el sector perdrà el nom, i constarà que el Magí Armengol tenia els seus dos trossos, sense més detalls, a l'Ermengol. Aquest fet ens convidaria a pensar que com a sector l'Hostal del Llop havia quedat absorbit per la propietat de l'Ermengol i això ho confirmaria el fet que el 1854 el terratinent Segimon Armengol ja no declarava res com a parcer. Per una banda ens reafirmaria l'emplaçament de la barraca trobada, però per l'altra ens descartaria cap lligam amb el renom 'Llop'.
Per acabar d'embolicar la troca vam trobar una relació de terres encara més antiga (1833) on figurava que els parcers Magí Daví àlies 'el muxi' i el Mariano Rovira tenien tros a l'Hostal del Llop. Però es devia tractar d'algun error, perquè l'amillarament de 1854 situava les seves respectives parcel·les, com a molt aprop, al 'torrent Bo-Ermengol', un indret molt allunyat de la nostra zona d'estudi.

cal llop small
                             la bassa anti-incendis i les ruïnes de cal Llop, avui propietat de Salallassera

 A Sant Llorenç Savall, dins el sector dels Fondos, també existeixen les ruïnes d'un casal que anomenen 'cal Llop' i que en algun moment també s'anomenà cal Calvó. En aquest sentit també tenim constància d'una altra baixa a l'erm de l'Ermengol a nom d'un Llorenç Calvó i Espalté, amb un tros encara més gran, de pràcticament 11 quarteres! però tal i com apunta l'historiador Albert Vicenç, fins a data d'avui no queda provat que el cal Llop de la sufragània tingués cap relació amb els cal Llop del poble i de fet, els Calvó del segle dinou descrits pel Dr. Barriga aleshores ostentaven el renom de 'cal Saleta' i, com ja hem dit, els de cal Llop del poble llavors eren els Solé.
Segons apunta l'Albert Vicens, a casa nostra el topònim Hostal del Llop sol representar un indret escollit per a reunió dels llops, un cau de llops. Aquesta hipòtesi descartaria definitivament cap lligam de l'Hostal amb renoms del poble i encara més amb el període àlgid de la vinya.


hostalllopBG Large
 
                                       el carener de l'Hostal del Llop

* Lluís Vergés i Solà situà (i retratà) les ruïnes de l'Hostal del Llop al 'serral de Traens, termenejant amb Granera' (...) i situades al 'voral del camí Ral, que ve de la ciutat de Vic'. L'autor féu recular l'antigor de l'Hostal fins el 1300 ('allà pels anys 1300', data que curiosament féu coincidir amb la data del 'cal Llop' en els mateixos termes imprecisos 'cap a l'any 1300'...casualitat, o parlava d'indrets completament diferents?)
 
 


BIBLIOGRAFIA

Butlletí LACERA no. 19. Març 2013. El darrer Llop de St. Llorenç. VICENÇ, Albert
Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. VERGÉS I SOLÀ, Lluís. 1971.
Arxiu Històric Municipal de Sant Llorenç Savall.
Libres d'aconductament del Dr. Josep Barriga i Sala (1802-1834)
ACA. 1854