Diari d'abord
De cara a Barraca (74) l'arquetip del pagès llorençà
D'un primer estudi del quadern de l'amillarament de l'any 1854, realitzat per l'agrimensor José Pié i Bové per a Hisenda, podem treure un seguit de primeres conclusions sobre l'arquetip del pagès llorençà i el cultiu de la vinya de mitjan segle dinou.
En primer lloc que el nombre total de pagesos i terratinents llorençans era de 283 i el nombre total de parcel·les era de 861*.
En primer lloc que el nombre total de pagesos i terratinents llorençans era de 283 i el nombre total de parcel·les era de 861*.
La casa de l'Ermengol i l'ermita de St Feliuet
En segon lloc que el pagès llorençà tenia, de promig, un hort en propietat. Aquest hort podia estar ubicat al Mas del Burc (102 trossos), als Horts (45 trossos) o bé al Rossell (34 trossos). Bastants pagesos tenien en propietat, a més, conreus de cereals als Camps d'en Lluís (31 trossos). L'hort i el camp de secà, el pagès llorençà els combinava amb un promig de 3 trossos de vinya, la majoria arrendats als diferents terratinents del municipi. L'any 1854, la propietat amb major nombre de rabassaires era la casa de La Serra que comptava amb 72 rabassaires, seguida per les propietats de l'Ermengol i Salallassera (54 rabassaires llorençans, ambdues). Gairebé la meitat dels pagesos (126) llorençans comptava amb un ase o un mulo en propietat per a les feines del camp.
Els pagesos de la vila amb el major nombre de trossos cultivats eren l'Andreu Camrubí (14 trossos, 11 dels quals en propietat, i també dues cases al poble), el Gabriel Riera i Riera (13 trossos, 12 dels quals en propietat, i també dues cases) i Llorenç Valls i Gotés 'el Demià' (12 trossos, 7 dels quals en propietat i també dues cases en propietat), però també abundaven els pagesos que només cultivaven un sol tros, molts d'ells probablement fills de pagesos que iniciaven la seva trajectòria professional com a tals, i que solien tenir el tros arrendat en indrets coincidents amb els arrendats per la família.
La casa de La Serra
En Llorenç Valls i Duran era el terratinent amb major nombre de vinyes cultivades de tot Sant Llorenç Savall: 66 quarteres a repartir entre les seves propietats de la casa Agell i Collmonné (aprox. unes 22 hectàrees). En Francesc Roca i Soler era el següent terratinent en nombre de vinyes: entre les cases de La Roca i Ponsferrer acumulava 64 quarteres i 10 quartans (unes 21 hectàrees) i en tercer lloc hi havia en Joan Gros i Roca, propietari de la casa Comabella amb un total de 45 quarteres de vinya. Contrasta, per la seva banda, que el propietari de la casa de La Muntada, Jaume Marquet, no declarés una sola quartera de vinya, mentre a la seva finca hi treballaven més d'una quarentena de pagesos parcers.
De tota la documentació crida l'atenció que els 21 trossos pertanyents al Borrell (Vall de Mur) eren tots de propietat, cosa que podria fer pensar en una venda de la finca, tal volta per subhasta. El mateix es podria dir que devia passar amb el Mas Obàgols (14 trossos) i el sector del Mas Burc a on mig poble hi tenia el seu hort en propietat, tal com ja s'ha indicat.
Sense ser atribuïbles a cap mas desaparegut (que nosaltres sapiguem), una cosa semblant s'aprecia als sectors de La Vallxica (44 trossos), els Camps d'en Lluís (31 trossos), Collbarra (25 trossos), i la Costa del Rifé (17 trossos): més del 90% de les parcel·les eren allí de propietat, cosa que també podria indicar que aquests indrets pròxims al poble eren preuats per la pagesia llorençana i probablement es venien cultivant de temps més reculats, més enllà del segle d'or de la vinya (s. XIX).
Sense ser atribuïbles a cap mas desaparegut (que nosaltres sapiguem), una cosa semblant s'aprecia als sectors de La Vallxica (44 trossos), els Camps d'en Lluís (31 trossos), Collbarra (25 trossos), i la Costa del Rifé (17 trossos): més del 90% de les parcel·les eren allí de propietat, cosa que també podria indicar que aquests indrets pròxims al poble eren preuats per la pagesia llorençana i probablement es venien cultivant de temps més reculats, més enllà del segle d'or de la vinya (s. XIX).
* el nombre de parcel·les a Sant Llorenç Savall era superior (922 trossos) però eren cultivades o pertanyien a 46 pagesos forasters.
{play}images/stories/mp3/marxapedra.mp3{/play}
CONSOLIDANT LA BARRACA no.70 'LA REPARADA' (Ermengol, St Llorenç Savall)
Aquesta barraca és un clar exemple de reparació que ja ho fou a l'època: grans blocs de gresos vermells es van escantonar generant la pèrdua de contraforts i el trencament de la llinda. La antiga reparació de la llinda es va fer reduint l'espai d'entrada mitjançant la creació d'una paret que també reduïa les dimensions de l'interior de la barraca però salvava el trencament de la llinda per aquell costat. Tot i amb això, amb el pas del temps la llinda s'ha acabat escantonant per l'altra banda, la qual cosa ha obligat a canviar la llinda, traginant-la uns 200 metres del lloc d'origen! Sortosament, la retirada de la llinda no comprometia l'estructura de la barraca de vinya.
{play}images/stories/mp3/marxapedra.mp3{/play}