Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Descalceu-vos abans d'entrar als temples 1.0

Dues persones són durament entrenades amb tota mena d'armes al Iemen per tal de liquidar uns quants caricaturistes armats amb llapiços que s'havien atrinxerat en una redacció al centre de Paris. Superant tota mena d'obstacles com ara senyals de trànsit, semàfors i una gernació d'infidels, els dos hómens armats amb fusells kalàixnikovs AK47 han traspassat la darrera barrera gràcies a una amable i alhora temible senyora que els ha obert la porta. La resta ha estat un treball impecable amb les armes, fent suar el gatell sense parar. Déu n'hi do!

 

Qui tampoc ha deixat de disparar ha estat la premsa, que després de la mort dels dos assaltants, segur que ens obsequiarà amb detalls com ara els orificis d'entrada i sortida de les bales i perles similars. Tot amanit amb frases com 'tot París' 'tota França' escrites per una sola persona, però en nom de tots. I també amb insinuacions com ara que els dos assaltants equivalen a l'Islam.

 

Vau sentir alguna vegada que aquell sonat de Noruega que va confessar que volia matar 600 persones i no tan sols 21, fos l'esperit del catolicisme o de la nació noruega? No. Vam quedar que era un sonat i prou. Doncs a Paris el mateix perquè, calia un fusell AK47 per matar un caricaturista o hauria estat millor un bazuka, un llançaflames, un míssil o millor un canó de 200mm...?

 

Si l'Islam prohibeix caricaturitzar Mahoma, els musulmans farien bé de no caricaturitzar-lo però...és que tots estem obligats a ser musulmans en potència? Quina seria l'arma adequada per liquidar els que gosen menjar porc? i pels que tenen un mal pensament, ni que sigui fugaç? De veritat cal tornar als temps de moros i cristians?
Com és possible que després de dues grans guerres mundials de caire purament econòmic encara hi hagi gent que atii guerres i matances de caire pretesament religiós? On eren aquesta gent mentre queien les bombes atòmiques o, calla, és clar que potser eren els que proveïen el petroli? Llavors bona part de la culpa ha estat del món occidental: ningú ha preguntat mai on anaven a parar les ingents quantitats de diners del petroli. Sembla que aquests diners han permès que una part de la població musulmana estigui a les beceroles, a la inòpia, en el mateix estat que fa 1500 anys, però amb mòbils, armes i gps. Sí, hi ha un part de responsabilitat en això.
No tinc cap mena de traça per dibuixar, pero tanmateix no m'he pogut estar de fer algunes caricatures. Contra les armes, coneixement. Sempre.



descalceu-vos small

 
caricaturista small


rire small
 
 
 
 

Esllavissada al forn de Pega del Marquet 1.0

forn pega marquet port smallA la tercera no va la vençuda. El forn de Pega del Marquet de les Roques (Sant Llorenç Savall) s'ha tornat a esllavissar, i ja és el tercer cop que ho fa. No sembla que el personal encarregat de restaurar aquest patrimoni sigui el més qualificat, malgrat les afirmacions del cap de la oficina tècnica de parcs naturals de la Diputació, el sr. Ramon Espinach, que assegura que l'empresa ESTRATS és una empresa solvent en la matèria. El fet és que una simple conversa amb els darrers restauradors esclaria que eren dos estudiants d'història que no havien apilat mai cap pedra i que a canvi de provar-ho, obtenien uns crèdits universitaris. És molt probable que la distància d'un despatx de funcionari o de banquer impedeixi esbrinar aquests fets sobre el terreny (la restauració del forn era a càrrec de la Diputació i de l'Obra social de La Caixa). També cal dir que, a banda del poc respecte que el patrimoni històric i geològic del parc mereix als actuals gestors del parc (Xarxa de parcs naturals de la Diputació) i al Servei d'Arqueologia de la Generalitat, també és cert el poc respecte que puguin tenir alguns visitants desaprensius per tot allò que té un caràcter públic. Sempre trobarem aquell geni i figura que embruta els carrers perquè diu que ja paga els impostos de neteja. Una forma de pensar forània que s'ha instal·lat a casa nostra i ens imposa taxes per a tasques absurdes i que ens iguala a tots amb el mateix pensament: tots embrutem, tots paguem.
Els forns de pega servien per a destil·lar resines de la llenya, especialment de pi. Es diferencien de la resta de forns per la parella de pous comunicants i també per la seva escassetat, donat que servia a una labor molt específica: obtenir la pega, la cola d'aquells temps que servia per a tasques com p.e. impermeabilitzar bótes de vi,  vaixells i barques i també per a guarir ferides del bestiar (essència de trementina). El forn de pega del Marquet de les Roques fou descobert després de l'incendi de 2003.

FORN DE PEGA DEL MARQUET DE LES ROQUES, 2015

forn pega marquet  v gen small

forn pega marquet 1 small

forn pega marquet rtol small



15-3-2015

NOVAMENT REPARAT

 

forn pega reparat small








{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

De cara a Barraca (68) Rutes de Pedra Seca

 

b75 0 smallTal i com ja comentàvem en parlar dels criteris de restauració, una de les raons per recuperar una barraca podria ser la bona ubicació que facilités la composició d'un itinerari de barraques de vinya. Amb aquest criteri els passats mesos de gener i febrer es van consolidar dues barraques dins la propietat de l'Ermengol, les números 75 (fotografia) i 85, que són a frec de la pista que de l'Ermengol va al poble veí de Granera. Aquesta ruta tant pot servir per enllaçar els dos pobles com per fer una circular entre els masos de l'Ermengol amb l'ermita de Sant Feliu de Vallcàrcara, i Salallassera, passant pels Fondos, cal Vilet, cal Mesquida, cal Llop i Salallassera. Amb aquest ja serien tres els itineraris que es consolidarien en relatiu poc temps: un d'ells, ja publicat en aquesta mateix pàgina amb el nom de MENJAPEDRES, ideal per enllaçar amb Castellar del Vallès seguint la ruta de pedra seca del Riu Ripoll del grup de Pedra Seca de Castellar, i arribant al poble via Carena i Creu de Ricó. Un altra ruta pràcticament consolidada seria la de Sant Llorenç Savall-Gallifa passant pel torrent del Burc i la finca de La Serra fins al Pla de les Forques, també amb la seva variant circular.
Castellar del Vallès, Gallifa, Granera, i ja s'està dibuixant la ruta cap a Monistrol de Calders així com la que portarà a Mura. I amb una mica més de recerca, algun dia serà possible enllaçar Sant Llorenç Savall amb la barraca que hi ha al cim de la Mola!



BARRACA 75 DE L'ERMENGOL
 
(2009)

b75 small


2014

b75 1

UNA TAPADORA FANTÀSTICA

b75 tapadora small



b75 laborant small


b75 02 small
 
BARRACA 85 DEL CAMÍ DE L'ERMENGOL
(2009)
 
b85 1 small


2014



b85 laborant small


b85 final small




{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}

Un Porsche no cura l'estupidesa

Ni un Rolls-Royce, ni un Bentley, ni un Jaguar...ni tampoc un siscents. Aquest diumenge hi devia haver una trobada de Porsches en alguna banda passant per la carretera de Terrassa-Talamanca. El seu pas per La Barata va ser una triomfant demostració que les persones que es poden permetre el luxe de comprar un Porsche majoritàriament són, a més de temeràries, estúpides. La major part anaven a una velocitat molt per sobre de la permesa, per no parlar que gairebé ningú circulava pel carril que pertocava. I un servidor es va haver d'aturar quan un d'aquests impresentables devia fer una virolla i va quedar-se sense para xocs i creuat al carril contrari. Per descomptat els seus ocupants somreien de bat a bat amb la gesta, com un mico acabat de premiar amb un grapat de cacauets. Un pot tenir molts diners, però n'hi ha que si cal es juguen la vida per a que tú te n'adonis. Tenen un problema: tenen cotxer cars però continuen sent fantasmes, és a dir, invisibles. I això és el que els fot, que tu els vegis com una simple extensió de la maquinària que pilota les seves vides. Vaja, que no els veus. En el fons són tan prehistòrics com qualsevol de nosaltres, asseguts al volant d'un invent tan antiquat com és ara un cotxe. Perquè un Porsche és això, un cotxe car de col·leccionista. D'un col·leccionime que quan s'exhibeix de la manera que ho va fer aquesta trobada, es converteix en una exhibició amb una probabilitat i unes proporcions d'estupidesa molt altes. L'estupidesa que preten assimilar riquesa amb alta tecnologia i que, com a tal estupidesa, fracassa estrepitosament. Com gairebé tots els pretensiosos, el que s'acaba exhibint sempre és la pròpia estupidesa. I la família Porsche no en té cap culpa. Ni tampoc els seus publicistes. Per definició, els estúpids s'empassen qualsevol cosa que els venguin.

La pentinada 1.0

Després d'unes pluges abundoses i d'un sòl ben estovat, ha vingut un vent a eixugar-ho tot i, de passada, liquidar un bon nombre de pins. Això forma part no pas únicament d'un canvi climàtic global, sinó d'un cicle, d'una batalla silent on la disputa entre alzines i pins fa temps que dura. Una batalla que aquests darrers, els pins que ja no compten amb el suport de la indústria, estan perdent de totes totes. És per això que no acabo d'entendre aquesta dèria de les institucions públiques per replantar pins en llocs on espontàniament ja guanyen terreny les alzines i els roures. Després ens encanta parlar del perill potencial que representen les pinedes en un foc forestal, de l'abandonament i 'brutor' dels boscos (argument fal·laç, sobretot destinat a engreixar els especuladors). Però el fet és que està demostrat que originàriament Sant Llorenç del Munt i encontorns eren un bosc preeminentment format per roures i alzines. Un bosc net i esclarissat.

alzinar falgueres small










I la demostració empírica, si és que cal, la teniu al vostre abast i sense baixar del cotxe, arran de terra. En qualsevol de les carreteres que voreja el parc: què hi veieu als vorals de les carreteres i per sota el paraigües dels pins? alzines. Aquesta no és la vista que s'ofereix a vol d'ocell. D'allà dalt sembla que tot està sota el control dels pins, i també ho sembla de dalt de molts turons. "Quatre pins un bosc espès..." Però la batalla es cou arran de terra i, sobretot, sota terra. A nivell d'arrels. La pèrdua de la vinya a finals del segle XIX donà pas a replantaments massius d'un arbre de creixement ràpid que competís amb l'alzina per a encendre els grans vapors de la indústria tèxtil i les estufes de les llars. Però tot això a finals del segle vint també es va esvaïr com el fum de les fàbriques. Les alzines atrinxerades en canals de difícil accés, van sortir dels seus caus i van començar a propagar-se. Qualsevol que s'hagi perdut per dins un alzinar consolidat, on pràcticament no cal seguir cap corriol, se n'adona d'aquest retrobament, d'aquesta harmonia ancestral entre les alzines i el paisatge.


alzinar small









El passat dimarts l'estrèpit del vent no només batia els pins aïllats, sinó també tots aquells desguarnits per les franges de protecció de pistes, urbanitzacions i polígons industrials. Així com els arbres exòtics dels passejos de Terrassa i Sabadell, i també alguns murs de fàbriques abandonades. Al passeig del meu poble, no ha caigut ni una alzina ni cap roure dels que hi ha plantats. Per arreu talls de subministraments elèctrics i de telèfon: això últim va trigar dos dies a restablir-se, però tampoc ens ha d'estranyar. El meu viatge amb cotxe fins a la feina va semblar una patrulla de defensa forestal: tothora retirant pins de l'asfalt cada dos corbes. I després de tanta pentinada, tornava a casa de nit. La major part de l'enllumenat públic, a les fosques. Em guiava per la tènue llum de les finestres de les cases. Però la imatge més potent del dia no va ser el vent, sinó l'enllumenat del firmament tan bon punt vaig haver sortit del cotxe. Era com si en vint anys de la meva vida hagués oblidat que per damunt el nostre cap hi ha una miríada d'estrelles i de llum escampada pel sostre. L'univers sencer. La meva vista, gairebé de forma automàtica, no va cercar a les palpentes el camí acostumat cap a casa sinó que va fixar-se en la quietud i la serenor d'una font de llum i un paisatge completament canviat, desacostumat del tot. En cosa de segons t'hi acostumaves i tornaves a veure-hi clar. Bon vent... i barca nova.



Dimarts 9-12-2014

LES ARENES, CASTELLAR DEL VALLÈS

arenes 2 medium

arenes medium


EL PI RODAMÓN DALT DEL CAMIÓ
, L'ILLA


cami medium


RESIDÈNCIA DE GENT GRAN, SAVALL


residncia gent gran savall medium


PASSEIG 22 DE JULIOL, TERRASSA


22 juliol medium


EL FUNEST MUR DE L'AEG, TERRASSA


aeg medium

castellar 2

castellar 1


ROTONDA AV. ALCALDE MOIX, SABADELL


rotonda av alcalde moix medium


Impactant vídeo del efectes a Can Deu (Sabadell)

 



{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}