Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

1344-1669. El Burc merdós



Així és com ho vam llegir de primeres, i amb el Roger no vam poder evitar un somriure sorneguer. Lo Burc merdós... Preguntat per Sant Llorenç Savall, el Roger Rocavert em va treure un llibrot considerablement gruixut d'un dels prestatges de l'Arxiu Històric de Castellar del Vallès. El llibre no era cap antigalla, es va editar l'any passat (2014) amb el títol de Tres Capbreus del Vallès Occidental i és una acuradíssima i monumental transcripció feta per Joan Antoni Ferran i Sol, un ex-administrador de finques ( per tant avesat en aquest tipus de literatura ) el lleure del qual és transcriure documents antics.

savall costat burc pan small

Sant Llorenç Savall pel vessant del torrent del Burc

 

Al llibre hi deu haver quatre o cinc entrades relacionades amb St Llorenç Savall, i la primera fa referència a un document de venda amb data de 1669 d'un tros de terra propietat del pagès Pau Soler a favor d'en Miquel Bruch, propietari del Mas Burc. Està escrit en llatí i parlant dels límits de la peça diu "un tros de terra llaurada, tenint quatre quarteres sembrades de blat de moro poc més o menys, amb algunes nogueres i altres arbres de diversos tipus tenen les seves arrels en l'esmentada peça de terra, amb els Introhitibus, exhibitus, tots els seu drets i pertinences que jo tinc i posseeixo a la dita parròquia de Sanctii Laurentii Sevall en el lloc anomenat BURCH MERDÓS també anomenat lo Camp del Burch. La dita terra termeneja: per orient, amb la riera dita LES GAVARRES, (ibi transeunte) que es pot travessar (o transitar); a migdia, part amb la dita riera i part amb el camí públic que de la vil·la de Sanctii Laurentii Sevall porta a la ciutat de Barcelona; per ponent amb honors del mas Burch, que la separa de la parròquia de Sanctii Laurentii Sevall; i pel Nord, mitja part amb honors de Miquel Bruch, i mitja part amb el camí que del dit mas Burc va al TRULL DE FER OLI."
D'entrada descobrim que el desaparegut mas Burc tenia extramurs un trull d'oli, i trobem també el desconegut topònim de Les Gavarres corresponent a un torrent fins avui innominat als mapes. Un torrent tributari del Burc i confinat a compartir límits amb el camí de Barcelona: no hi ha gaires opcions, per no dir que només n'hi podria haver una. La carta de precària de la peça, propietat del monestir de Sant Llorenç del Munt, era de l'any 1344.
Seguint el fil del Burc merdós, i aprofitant una caminadeta per veure com florien els lliris de les barraques restaurades en aquest sector, vaig decidir capbussar-me a les entranyes del torrent del Burc, en el punt del caminet on hi ha un bonic pou que encara guarda una pica tallada en pedra, un xic més amunt de l'hort del Solà. El lloc és especialment embardissat, però tot i no dur cap tisora, de seguida vaig trobar la llera del torrent i una barrera d'arítjols. I amb l'enteniment mig col·lapsat per l'ordre 'fi de trajecte-fi de trajecte-fi de trajecte', bo i fent equilibris damunt un arbre caigut i mig podrit, la vista va anar recorrent el que semblava un curiós roc alçat, dreturer, col·locat al costat d'altre blocs tombats i que jo segons abans i privat de millor perspectiva, els havia integrat en forma de pontet. I així, mentre s'unien aquella ordre repetitiva amb la frustració de no trobar l'idíl·lic pontet enmig de rocs i bardisses, els ulls anaven fent, deslliurats de l'esclavatge d'un cervell ara en standby, centrats a contornejar aquella massa de roca dreta. De dalt a baix, parsimoniosament, van anar baixant fins a trobar a la base un revoltó d'obra i així, ben calmosament... Un revoltó d'obra??? Vaig haver de baixar del tronc i sucar els peus dins l'aigua del Burc. Sí noi. I tant, revoltons d'obra! Ara el cervell havia recuperat les regnes dels ulls i desfent l'anterior recorregut catatònic vaig acabar descobrint que aquella forma dreta era un bon pany de paret.

pou burc merdsLa primera impressió va ser que allò podia haver estat el Mas del Burc, però era obligat donar un cop d'ull a la literatura llorençana i aquesta aviat va desfer la intuïció: "(el Burc) s'aixecava a llevant del poble, prop de l'actual nucli urbà - a l'era del Co- i damunt del torrent del Burc.(...) A principis del segle XX encara restaven algunes parets dempeus però amb la urbanització de la zona de l'era del Co, a llevant del nucli urbà, en va desaparèixer qualsevol rastre'. Merde! així doncs, què figura que és aquella paret a frec del Burc merdós? En retornar al lloc amb eines de desbrossar va resultar que aquella construcció era un segon pou encara més profund que el primer. Què hi feien dos pous a frec del torrent del Burc, un a tocar de l'altre? No podrien suggerir la presència d'un altre mas desaparegut?

No fa pas gaire que el Burc encara devia ser un torrent una mica merdós, perque al seu pas per la vila l'any passat s'hi va construir una claveguera nova de trinca. Però està clar que al seu redós hi havia vida i ja des de temps reculats i fins avui, els Camps del Burc continuen sent un dels enclavaments més importants d'hortes i cultius del poble.




{audio autostart}pavana.mp3{/audio}

el pany de paret del pou



pou burc merds 2 small

interior del pou


pou burc merds detall encaix small


detall d'una fornícula per a la bastida del pou



pou burc merds 3 small

vista de perfil del pou encatifat d'heura




BIBLIOGRAFIA

FERRAN I SOL, Joan Antoni. Tres capbreus del Vallès Occidental. Les rendes del Monestir de Sant Llorenç del Munt i les del Priorat i Sagristia Major del Monestir de Sant Cugat del Vallès (segles XVII a XIX). Ed. Fundació ARS. 2014.



L'enquesta del Judici Final

Si algú em preguntés sobre el sentit de la vida, si cal  creure en déu, el més enllà o bé en el Judici Final, jo li diria que em decantaria més aviat a favor d'un Exàmen Final. Si un cop arribats al final del nostre recorregut vital poguessim fer balanç sobre el nivell de satisfacció de l'experiència proposada, i les possibles respostes fossin escollir entre: A Negatiu B Positiumanquen encara algunes dades, crec que seria probable que en el cas de:  A segueixi un FOS a NEGRE  B pel camí s'hagin materialitzat experiències dignes de ser repetides i per tant amb el desig de SEGUIR PASSANT QUALSEVOL PANTALLA i C s'obtingui la corresponent  pròrroga que permeti fer un balanç definitiu. Normalment això últim no és possible i tot queda en una mena de NO SABE, NO CONTESTA.
 
En el moment actual de la vostra experiència vital, quin és el vostre nivell de satisfacció?   A, B, C
 
(Tranquils, que aquesta enquesta no està esponsoritzada per cap fabricant de vides. No hi ha reemborsaments ni s'abonen vides extres pel preu d'una)



El meu pare, entre les ones

Les cendres del meu pare es gronxen entre els esculls d'una cala, a Mallorca. Ell, que s'havia passat hores filmant les onades trencant, completament fascinat, i mai no trobava com editar el final d'aquell espectacle. Quan arribava l'hora del visionat allò eren la 'pausa de les ones' -dèiem.
Mallorca és un bon lloc per descansar i quan vam conèixer l'illa les coses encara marxaven prou alentides com per mantenir aquell tòpic de l'illa de la calma. Les ones del mar tenen aquesta cadència lenta i hipnòtica amb la qual tard o d'hora acabes dançant.
Aquest estiu aniré una setmana a Mallorca. Si vas en bona companyia, i jo sempre hi he anat, Ses Illes et compensen l'espera, encara que hagis trigat molts anys a tornar. Per a nosaltres, Mallorca és terra sagrada.
No he trobat la connexió, però avui mentre prenia el sol a recer d'una barraca de vinya, m'ha vingut el cap Mallorca. No és el primer cop que em passa, però hi ha un nexe per a mi encara invisible entre Sant Llorenç Savall i l'illa. La proliferació de construccions de pedra seca, el perfum de l'herbei, el sòl d'un antic delta obert al mar...o alguna cosa més. No ho sé.
Hem celebrat els 80 anys de la mare que, per cert, té un aspecte sensacional. I és per això que em sembla bé tornar a Mallorca, a la cala de sempre. No és per enyorança de res, ni tan sols del pare. És perquè em ve de gust. I perquè m'han vingut al cap les paraules de l'amic del meu pare (que jo recordi, el meu pare només va tenir un amic, que també ja és mort) que em va dir 'hauries d'escriure alguna cosa sobre el teu pare'. Recordo que aleshores li vaig dir que trobava que era millor que ho fes ell, que era el seu amic.
Jo no m'he pogut considerar amic del meu pare. Fill, sí. Pocs dies abans del seu decés, en una d'aquelles cícliques i inexplicables explosions d'ira (en aquest cas amb el pretext que algú havia dut roses a l'habitació de l'hospital) em va espetar: 'sembles la teva mare, fas exactament igual que ella'. Em vaig enutjar 'tu en canvi et sembles tant a tu mateix'. Me'n vaig penedir, perquè jo ja sabia el que l'esperava.
Els budistes prediquen la importància que pot arribar a tenir el teu darrer pensament, mentre t'apagues. El darrer comentari del meu pare va ser molt pragmàtic - no sé què més he de fer. El meu pare era generacionalment fill de la guerra civil espanyola, i per tant qualsevol cosa fora de l'ordre establert podia dur a escenaris que més valia no imaginar: tot ell (i probablement molts de la seva generació) vivia confinat en un pensament limitat sobre la vida, que es desenvolupava a base de rutines i obligacions ja provades. Les regulars explosions d'ira semblaven però, un indicador que aquella 'normalitat' no acabava de rutllar. També recordo que quan algú de nosaltres es posava malalt, el pare es desfeia en moltes atencions, tantes, que un gairebé hauria pogut desitjar estar permanentment malalt. Qui sap, potser hauria estat un molt bon infermer. O militar-els seus millors records eren la companyonia mentre feia la mili com a alferes. Com a enginyer tèxtil i en el treball, preferia estar amb els de baix, amb els que sirgaven a peu de màquines. Avorria la xerrameca dels directius voltats de secretàries, tot el dia garlant sobre les seves activitats de lleure.
Recordo amb molta tendresa una tarda, quan la malaltia anava fent el seu camí, que vam literalment connectar amb el seu humor joancaprià, i vam riure a pler. Rèiem de les funeràries, del negoci amb el material que no s'arriba a incinerar, de la presa de pèl de tot plegat. Vam elucubrar la possibilitat de desaparèixer embolicats en simples bosses d'escombraries... Sincerament, mai no l'havia vist riure tant.
Com tampoc oblidaré aquella sobtada boira i el ruixat que es van congriar en la seva darrera hora, quan feia mesos i mesos que no havia caigut una sola gota. Sempre obsessionat amb el temps, ell també se'n va adonar. Allò no va ser gens normal. En una o dues hores d'insòlit aiguat tot es va haver esvaït tan ràpid com havia arribat.
I tornant a l'illa de Mallorca sempre m'acompanyarà el seu millor amic, cantant a cappella tot de clàssics americans en un improvisat concert dedicat al seu tímid i únic espectador, que era jo. Érem dalt d'una terrassa veient com la llum del dia s'anava esmorteïnt i enfonsant sota aquella punta d'illa, mentre les estrelles prenien el relleu.
Em ve de gust tornar a sa cala.

Si els ocells volen ser ocells

estornellHi ha un dia d'esclat. Apareix un estol d'orenetes en vol rasant i tot són crits d'histèria.  Les cries d'estornell fan bots dins i fora el niu. Les cueretes fan piruetes. Els molt pardals no ho acaben d'entendre. Els coloms desconfien. Els teulats són una festa fins que un d'ells cau. Un dels estornells. Cada any passa el mateix. I cada any penso que els gats aviat faran festa també  i què hi puc fer jo, si no em puc enfilar al seu teulat damunt la Casa del Senyor, sempre tan amunt. Però avui he vist una cosa que ha canviat el decurs rutinari dels esdeveniments. El veïnat també ho ha notat, els coloms han tret el cap. La mare de l'estornell no ho ha donat tot per perdut, i baixant a peu de carrer ha regalat el menut amb una mica de menjar. Fill meu- sigues fort, no perdis l'esperança. I el pobre s'ho ha empassat i no parava de mirar cap amunt i aclofar-se, com si encara fos dins el niu. Així que he pensat que si els ocells voleu ser ocells, avui jo a tu t'he de dur a dalt. M'hi he acostat amb un drap. Uns quants llançaments i aviat l'he tingut. M'he enfilat al meu teulat i he desplegat el drap - veure vídeo -. Només dir-vos que el molt valent s'ha envolat cap el teulat veí en el que deu haver estat el seu primer vol reeixit.
Jo he donat notícia a les agències internacionals d'informació i els teletips ho han transmès a tots els diaris del món que, a correcuita, han canviat les seves portades. Aquest any, no se sap com, el petit estornell ha tornat a la teulada. I els pardals, incrèduls, de seguida han voltat el protagonista per saber com s'ho havia fet, què havia sentit, si ho tornaria a fer, si pagava la pena, si havia tingut sort amb la sobtada calor sahariana de maig que impedia llevar la mandra dels gats, que si tomba que gira. Tot era fer preguntes i més preguntes. Segur que al final del dia, de tant parlar-ne, els oients han acabat pensant que ells també volien ser estornells.


ENLLAÇOS

 

El lloc que correspon al Coll de Daví 1.0

Recuperat el topònim coll de Daví
(camí ral de Barcelona a Manresa al seu pas per la serra de l'Obac)




Hola Jordi i seguidors,

M'adreço a vosaltres perquè crec haver recuperat amb tota seguretat un del topònims que generava més dubtes dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es tracta del coll de Daví. Aquell enigmàtic coll que donava nom al camí ral de Barcelona a Manresa al seu pas per la Serra de l'Obac.


roca salvatge small

Roca Salvatge


L'Antoni Ferrando al seu llibre Les Sendes del Bandolers ja deia que no sabia amb exactitud on era el coll de Daví, però al croquis que va elaborar per a il·lustrar el seu recorregut el situava al coll de Correu. Hi ha gent, com la estudiosa en paleografia Yoyes Moreno que, escombrant cap a casa i sense cap document que ho acrediti, el situa al coll de la Morella a tocar dels Hostalets del Daví.



coll dav large

Jo ara puc dir que el coll de Daví és aquell coll (actualment innominat a tots els mapes) que hi ha 160 metres al nort-oest del collet Estret. Allà on l'antic traçat del camí ral arriba a la seva alçada màxima (als peus del gran Castellsapera) després d'una forta pujada des de la llera de la riera de les Arenes (242 metres de desnivell). Al tríptic que el Parc va publicar sobre l'excursió senyalitzada del Camí Ral anomenaven aquest coll com a coll del Mal Pas del General (ves a saber d'on ho van treure?). Si ens arribem fisicament fins aquest coll veurem que hi ha un pas excavat entre les roques i que a uns pocs metres hi ha un petit cau amb llegenda o història (el Sot de les Unces).


sot de les unces large




D'on he tret els documents per arribar a aquesta important conclusió? Doncs són dues fonts d'informació independents en origen i en temps (uns 200 anys):

La primera és el llibre Història de la Serra de l'Obac on el Josep Maria Faura ens explica tot el llegat que els seus avantpassats del mas Ubach ha deixat per escrit. Aquí en Faura diu que el coll de Daví és al lloc on jo el situo, i que pren aquest nom perquè a llevant del Castellsapera existí un mas rònec anomenat mas Daví. Aquesta dada pot ser que la conegui molta gent.

La segona i definitiva és un mapa del segle XIX on s'il·lustraven les possessions de l'antic marquesat de Castellbell que forma part de 15 pergamins de l'Arxiu de la Corona d'Aragó que l'Ajuntament de Vacarisses ha manat digitalitzar perquè parlen de l'origen del seu municipi. Aquest mapa incloïa, entre d'altres, el terme de Vacarisses tal com avui el coneixem. En ell apareix el traçat del camí ral de Barcelona a Manresa i com al sortir del terme de Vacarisses entre el Castellsapera i el turó de la Carlina apareix el toponim coll de Daví.
Espero que la meva troballa toponímica tingui ressó al món excursionista i historiogràfic.


David Hernández Hernández



ENLLAÇOS


Recuperant el topònim del Camp d'en Lluís














{audio autostart}pavana.mp3{/audio}