Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
-
Sinó què faríem amb la curiositat, tot el sant dia lligada a les tradicions i a mercè de les urpes d'un gat inquiet. Els dinosaures no ho sabien, però aleshores la superfície del triangle ja es podia calcular. Ells ho ignoraven tanmateix el millor que els podia passar ja ha passat.
Cal tenir curiositat a la sang per conèixer fins i tot els detalls, com ara que té un amic assessor de l'Obama, o uns pares que cultiven taronges ecològiques, o encara aquells clics de famòbil que tot just sortint de la capça et munten una constel·lació familiar. Curiositat pel seu somriure sorprenent, inesperat. Sense curiositat no podríem viure ni un segon en el malson de la lluita per la supervivència dels millors. El món no es divideix en rics i pobres. Sempre s'ha dividit en creadors i consumidors, aquesta és la llei salvatge del més fort que encara preval.
L'asessor d'Obama ja no assessora, el seu somriure s'ha tornat revenja per unes expectatives de conquesta que mai no es van produir i els clics de famòbil s'han acabat fent un embolic. El temps acaba posant les coses al seu lloc.
Que tingueu unes bones festes, sí, però no deixeu que el gat mati la vostra curiositat.
-
Segons volen afirmar Artur Mas i JuntsxSi, el debat intern sobre si el procés podria continuar amb Mas o sense Mas, quedava completament tancat després dels comicis guanyadors del 27S. Recolzat per 1,7M de votants Mas hauria rebut aquest mandat inapelable que el procès no podria tirar endavant sense ell. Si això era realment així, com s'enten que després del 27S Mas pretengués reobrir aquest debat intern per tal que fos ratificat per un altre partit minoritari i aliè als seus votants com són les CUP, partit que havia deixat molt clar que el procés no només podia continuar sense Mas al capdavant sinó que fóra molt convenient que ho fes sense ell ocupant la presidència? No s'enten de cap manera. No tans sols és absurd que Mas i cia. ara vulguin reobrir aquest debat amb qui no toca (una minoria de 0,3M de votants que no ha votat en cap cas la seva opció) sinó que encara resulta més patètic que els vulgui fer culpables de triar la pitjor part d'una dicotomia entre Mas o Procés, dicotomia que d'altra banda les CUP no tan sols ni se l'havia plantejada, sinó que ja l'havia superada àmpliament amb una afirmació rotunda i en forma de mandat de part dels seus votants: el camí de la INDEPENDÈNCIA es pot fer i s'hauria de fer sense Mas com a President.
Sr Mas, si té dubtes sobre si el procés hauria de continuar o no sense vostè al capdavant, faci's un favor i per dignitat i respecte, traslladi-ho als seus votants. Però no vagi a merdejar amb aquells que ja li havien deixat clara aquesta qüestió que, d'altra banda, vostès ja pretenien tancada i ben tancada. El cara o creu de vostè o el procés és una responsabilitat programàtica exclusivament seva, del seu partit i en última instància (i si n'estaven ben assabentats) dels seus votants. Si el procés finalment no tira endavant serà únicament responsabilitat, com no podia ser d'altra manera, dels molts o pocs que l'han votat a vostè. No d'una minoria que no ha votat el seu partit, ni l'ha votat a vostè expressament ni tampoc la seva dicotomia dels pebrots.
-
O Mas o res. Aquesta va ser la primera puntada de CDC pel vestit de JuntsxSi. Els d'ERC van estar-hi d'acord -no em pregunteu si encara s'hi senten còmodes amb el vestit- però el cert és que devien fer números i van dir 'guanyarem de carrer'. Però no ho van aconseguir. Abans d'haver de convocar noves eleccions temptegen els esparracats de les CUP (recordem que per a ells no s'havia teixit res), per allò que, a més d'anticapitalistes, tal volta siguin independentistes. I sí, resulta que també ho són, però no volen Mas de president...pel què sigui, és igual. Ah noi, tú ara a mi que m'has de dir! Que si tinc més votants que tú, que si ets un pureta, com és possible que diguis això si nosaltres tots volem Mas, que si ja faràs la revolució un altre dia, que si t'alies amb els espanyols que...tots el arguments que vulgueu això sí, tots ells post eleccions. Abans no hi comptaves (ni ganes) amb les CUP, però ara tens una via per alliberar la bilis de la derrota, i amb una mica de sort potser t'arrenco un o dos braços d'aquests deu membres que tens. Commovedor, sobretot si és té en compte que les CUP, tant si investeixen Mas com si no, continuaran en pilota picada, i amb la vaga sensació que Mas i companyia han tingut amb ells una 'carinyosa' forma de convidar-los a no se sap ben bé quina festa de la democràcia, on els que no guanyen tenen dret a cuixa.
De veritat cal ser molt murri per adonar-se que el punt de partida, allò primer que he escrit, va ser una pífia garrafal per fundar res veritablement nou, tant si es volia la independència com fer un vestit nou de trinca? Mas és el lider indiscutible per aglutinar un ventall que vagi de CdC fins les CUP? sóc l'únic que ho veu això, o de veritat es prefereix pensar que alguns tenim alguna cosa personal amb en Mas o fins i tot (amb unes dosis de paranoia) que en realitat som agents infiltrats? Serà millor seguir insultant, sospitant i arrencant membres de les CUP abans que confeccionar un vestit a mida de tots, baixar del burro i tornar a posar bé la primera pedra?
No sé com, però em temo que el molt honorable Mas serà l'únic que tindrà la resposta, perquè encara que ningú de la cort s'atreveixi a dir-li-ho, tard o d'hora s'adonarà que no l'han investit.
Qui és que ens pren per idiotes quan repeteix el mantra que les CUP i el govern d'Espanya comparteixen l'objectiu de no investir Mas? Què passa, que Espanya també vol la independència de Catalunya però exigeix un altre candidat? Fins a quin punt ens beurem l'enteniment per assolir la quadratura del cercle al voltant d'en Mas?
I què vindrà després? encallarem el procés per poder exigir la puresa de raça independentista 100% anticomunista, antiassemblerista, antiabortista, antimarxista, antipalestina, anticalç i fins a un 30% més d'il·lusió als ingredients?
Assessors de Mas i companyia: bon vent i Visca Catalunya Lliure.
El reducccionisme de tot el procés a l'investidura de Mas amb el qual una part no ha parat d'amenaçar amb aturar definitivament el procés (CDC ho ha verbalitzat així infinitat de vegades), a banda de ser completament irracional, és un segrest partidista en tota regla i una amenaça inadmissible a la continuïtat d'un procés d'independència que tots volem més enllà de la tria d'un president d'un o altre partit . Si el president no és de consens de TOTS els independentistes es canvia i llestos. Això és flexibilitat i voler anar per feina. I si això no és així de senzill, més val que els partits (tots) s'ho facin mirar, perquè voldrà dir que no han entès res. La meva proposta és que el president no ha de ser de CAP partit, i en això JUNTS x SI és qui ho té més a l'abast i, a més (i no és casualitat), milers de vots a favor.
D'un primer estudi del quadern de l'amillarament de l'any 1854, realitzat per l'agrimensor José Pié i Bové per a Hisenda, podem treure un seguit de primeres conclusions sobre l'arquetip del pagès llorençà i el cultiu de la vinya de mitjan segle dinou.
En primer lloc que el nombre total de pagesos i terratinents llorençans era de 283 i el nombre total de parcel·les era de 861*.
La casa de l'Ermengol i l'ermita de St Feliuet
En segon lloc que el pagès llorençà tenia, de promig, un hort en propietat. Aquest hort podia estar ubicat al Mas del Burc (102 trossos), als Horts (45 trossos) o bé al Rossell (34 trossos). Bastants pagesos tenien en propietat, a més, conreus de cereals als Camps d'en Lluís (31 trossos). L'hort i el camp de secà, el pagès llorençà els combinava amb un promig de 3 trossos de vinya, la majoria arrendats als diferents terratinents del municipi. L'any 1854, la propietat amb major nombre de rabassaires era la casa de La Serra que comptava amb 72 rabassaires, seguida per les propietats de l'Ermengol i Salallassera (54 rabassaires llorençans, ambdues). Gairebé la meitat dels pagesos (126) llorençans comptava amb un ase o un mulo en propietat per a les feines del camp.
Els pagesos de la vila amb el major nombre de trossos cultivats eren l'Andreu Camrubí (14 trossos, 11 dels quals en propietat, i també dues cases al poble), el Gabriel Riera i Riera (13 trossos, 12 dels quals en propietat, i també dues cases) i Llorenç Valls i Gotés 'el Demià' (12 trossos, 7 dels quals en propietat i també dues cases en propietat), però també abundaven els pagesos que només cultivaven un sol tros, molts d'ells probablement fills de pagesos que iniciaven la seva trajectòria professional com a tals, i que solien tenir el tros arrendat en indrets coincidents amb els arrendats per la família.
La casa de La Serra
En Llorenç Valls i Duran era el terratinent amb major nombre de vinyes cultivades de tot Sant Llorenç Savall: 66 quarteres a repartir entre les seves propietats de la casa Agell i Collmonné (aprox. unes 22 hectàrees). En Francesc Roca i Soler era el següent terratinent en nombre de vinyes: entre les cases de La Roca i Ponsferrer acumulava 64 quarteres i 10 quartans (unes 21 hectàrees) i en tercer lloc hi havia en Joan Gros i Roca, propietari de la casa Comabella amb un total de 45 quarteres de vinya. Contrasta, per la seva banda, que el propietari de la casa de La Muntada, Jaume Marquet, no declarés una sola quartera de vinya, mentre a la seva finca hi treballaven més d'una quarentena de pagesos parcers.
De tota la documentació crida l'atenció que els 21 trossos pertanyents al Borrell (Vall de Mur) eren tots de propietat, cosa que podria fer pensar en una venda de la finca, tal volta per subhasta. El mateix es podria dir que devia passar amb el Mas Obàgols (14 trossos) i el sector del Mas Burc a on mig poble hi tenia el seu hort en propietat, tal com ja s'ha indicat.
Sense ser atribuïbles a cap mas desaparegut (que nosaltres sapiguem), una cosa semblant s'aprecia als sectors de La Vallxica (44 trossos), els Camps d'en Lluís (31 trossos), Collbarra (25 trossos), i la Costa del Rifé (17 trossos): més del 90% de les parcel·les eren allí de propietat, cosa que també podria indicar que aquests indrets pròxims al poble eren preuats per la pagesia llorençana i probablement es venien cultivant de temps més reculats, més enllà del segle d'or de la vinya (s. XIX).
