Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

La Caixa de Morts de Vacarisses 1.1

 
Volia anar a Vacarisses des del coll de l’Obac. Però no vaig poder. 237 persones m’ho van impedir. Eren gent molt peculiar, i poc dotades per l’excursionisme. Gent estranya i molt desorientada. Cadascuna s’entestava a explicar-me el seu problema particular i jo, que amb la motxil•la no tenia pas pinta de metge, els vaig anar escoltant d’un en un.
-Escolti, perdoni, ha vist un fragment de fèmur? És que no puc caminar...caixa dels morts small
-Dispensi, ha trobat, per casualitat, un cúbit... és que l’he perdut no sé com...
-Si us plau, seria tan amable d’indicar-me on és el meu crani? Fa estona que busco idees i no les acabo de trobar...
Tots tenien mancances. I la veritat és que jo no els podia pas ajudar. Però la meva ineficàcia tampoc semblava importar-los massa. En tenien prou a presentar-me el plec de descàrrecs. El cas és que no vaig poder passar del quilòmetre 13, a pocs metres d’un trencall de la carretera. No hi va haver manera. Estava com clavat al costat d’una pista a la vora de la qual s’hi estava un altre d’aquells homes, amb l’índex assenyalant un marge alçat.
-Quina alegria! Mireu! És la meva falange...ja puc lluir l’anell que tenia guardat! No em direu que no és increïble, oi?
No em vaig poder estar de felicitar-lo, perquè era el primer de 236 que no es queixava de cap mancança. Li vaig haver de preguntar com s’ho havia fet, i no pas dut per la curiositat, sinó per un deix d’humanitat que potser em permetria ajudar als altres.
-Doncs ha estat per casualitat. Fa molt temps hi havia aquí mateix una Caixa de Morts. Una tomba amb lloses. I jo era enterrat aquí. Però un bon dia, ara farà quinze anys, va passar una retroexcavadora pel damunt, i va desfer-nos l’esquelet a bocins. Per sort he vist que encara en quedava una llosa... i m’he recordat del lloc, de les vistes amb el mont serrat, el repòs, les vacances. I ara ja ho veieu, per fi he trobat el meu os!
L’home estava emocionat per la part que li tocava. Quan ho vaig haver explicat al Servei d’Arqueologia de la Generalitat, els 236 tullits restants ja s’havien congregat al punt quilomètric 13, on encara estava l’home de la falange, orgullós amb el seu dit complet i assenyalant el lloc. I cadascú va buscar la seva part d’història, gratant cada pam de terra. En acabat, es van plànyer per la desaparició de la tomba i l’ensurt de veure dispersats els seus ossos. Van resar perquè no s’esdevingués els pitjor de tots els mals: l’oblit complet. I allí deuen estar, esperant.
I jo ara mateix no sé on vaig llegir de l’existència d’una carena de la Caixa de Morts. Potser en un butlletí del Centre Excursionista de Terrassa, de l’any 1929? No ho sé. Recordo vagament en Claudi Perarnau, jutge de Pau de Rellinars. I també el seu amic boscater que va indicar-nos, de memòria,  el lloc exacte. Avui no hi ha gairebé res que recordi una tomba. Els del Servei d’Arqueologia de la Generalitat em van dir que ja m’avisarien per mirar-s’ho però d’això deu fer un any i més o, calla, que potser era una contestador automàtic... quin oblit el meu, ho sento. Hi ha com un buit immens. Com el de la meva memòria: on us havia dit que volia anar?


EN DAVID HERNÀNDEZ EM REFRESCA LA MEMÒRIA


Quan vaig llegir aquest escrit em va impressionar que una antiga tomba de lloses desaparegués d'una forma tan impune i irresponsable.

Ahir dissabte vaig anar a casa del Claudi Perarnau per parlar sobre les barraques del seu poble. Al final de la conversa, fent memòria de tantes coses que volia preguntar-li, em vaig enrecordar de la Caixa dels Morts. Per cert, aquest nom apareix a l'índex toponímic del final del llibre "Història de la serra de l'Obac", sense especificar-ne res més. En aquest índex apareixen topòmins d'elements que són dins la gran propietat dels Ubach, o molt propers.

caixa morts 1

Li vaig preguntar per la tomba de lloses propera al punt kilomètric 13 de la carretera de Rellinars (com tu esmentes a l'escrit); i després d'una petita dilació confonent-les amb les tres tombes de les Roquisses, em va dir contundentment que no eren a Rellinars, sinó a Vacarisses. Més concretament a la pista que neix al km 11 de la mateixa carretera. Després vàrem consultar un mapa conjuntament i, efectivament, just al km 11 neix una pista important i de bon manteniment. Em va detallar la ubicació: uns metres abans del primer revolt tancat que fa la pista, coincidint amb la cruïlla amb antic camí que seguia la carretera per sobre i sota d'on passava antigament una línia elèctrica. No hi havia dubte! Em va dir que ja només quedaven un munt de pedres perquè en ampliar la pista van escapçar la tomba.

Ahir mateix, en tornar cap a Terrassa, vaig parar al km 11 i vaig fer una ullada. Al lloc exacte que m'havia dit (termenal de l'Obac i, per tant de Vacarisses), vaig trobar un clap de molts còdols. A on hi havia una major concentració d'aquestes pedres i estaven soterrades, tenia una forma clarament allargassada (encara que escapçat pel petit marge de la pista). L'alineació de les pedres soterrades era clavada amb l'eix est-oest de la meva brúixola. Quelcom usual en aquests enterraments medievals. Vaig furgar superficialment sota les pedres, però no vaig veure restes d'ossos.

caixa morts 2

No tinc res més a dir. Fóra bo que algun arqueòleg (o equivalent) fes una prospecció; encara que sigui per confirmar la ubicació exacte d'aquest antic topònim: (carena de la) Caixa dels Morts.

 

Una salutació a tu i als teus lectors!

 

David Hernàndez



ENLLAÇOS
 

Els vostres comentaris

Com que ens han fet arribar diverses vegades que no és fàcil poder deixar comentaris al caudelguille, fem un parell d'aclariments al respecte a veure si ara us animeu a dir la vostra.

Al final de qualsevol article apareix la paraula clau 'comentaris'

comentaris web etiq

quan el cliqueu s'obre el següent  menú
comentaris web

Ompliu les caselles

Name - un nom

Email - el vostre correu electrònic

Website - la vostra pàgina web (opcional)

title - títol del vostre comentari

Comment - el text del vostre comentari

La casella Subscrive via email és opcional per si us voleu subscriure a la pàgina, però per escriure un comentari no us cal.

I have read and agree to the Terms of Usage ÉS IMPRESCINDIBLE marcar-la, altrament no s'enviarà.

Premeu el botó Add Comment i enviareu el comentari. De vegades pot semblar que l'enviament queda en suspens però en realitat s'ha cursat correctament.

Per a qualsevol altre aclariment no dubteu a posar-vos en contacte amb el correu electrònic que trobareu a la pestanya AUTOR.








Guillemots, de la Bretanya a Catalunya 1.3

En bretó el prefix -gui (gwi) vol dir 'vila de'. Els Guillemot venim de la Bretanya, poble agrícola i pescador. Aquell país d'Armòrica que sempre 'resistia l'invasor' és avui francès, i sovint havia estat destí d'emigracions, ràtzies i batalles amb la Gran Bretanya. Breizh és país de llengua i orígens cèltics i també bressol de grans monuments megalítics.
carnac megalitic small

Alineacions de menhirs (Carnac)


D'ençà que vaig estrènyer la mà del Pere Cardona, cap de la colla de Pedra seca de Castellar, que no he pogut explicar d'altra manera la dèria que sento per la pedra sinó és mirant enrere, perquè poques certeses com aquesta he tingut a la vida. Igual com el meu germà Marc que ja de ben petit tenia la dèria de navegar, i solcant el mar encara el trobareu!


saint gonvel small

Saint-Gonvel

Males llengües diuen que alguns Guillemot van exiliar-se de la Bretanya per qüestions relacionades amb religió tals com la guerra dels Hugonots (1562): catòlics contra protestants. Refugiats a la Catalunya Nord encara podem trobar el topònim de l'hameau Guillemot, un nucli dispers de masos al nord oest de Tarascon-sur-Ariège. El 1611 ja trobem un Pere Guillemot, paraire, al Moianès, a Castellterçol: molts anys més tard el Jaume Guillemot, també paraire, apren l'ofici de teixidor i és enviat a estudiar a França (1776). El nexe amb Terrassa i el tèxtil ja és completament directe a partir del primer quart del segle XIX amb el Nicolau i el Joan Guillemot, tots dos provinents de Castellterçol. D'aquesta època també tenim notícia d'un Guillemot prop del tsar de Rússia.

leandre sagrist i maria vil large small

Leandre Sagristà i Maria Vilà, els meus rebesavis.
Aquesta barba torna a estar de moda, Leandre!


Mentrestant a Morbinhan, concretament a Kerdel (Bignan), el 1759 naixia Pierre Guillemot, cap dels chouans contrarevolucionaris conegut com 'el rei de Bignan', partidaris de la monarquia recentment enderrocada (1792) i defensors a ultrança de la religió catòlica. El Pierre Guillemot fou afusellat a la plaça de la Garenne (Vannes) el 1805. Els reis no van tornar mai a França, però la llibertat religiosa fou de les primeres concessions que va fer Napoleó.
A tall de curiositat sabem que a la Bretanya hi ha la corporació de jocs i material informàtic Guillemot, fundada per l'Yves Guillemot, fill de Morbihan. El campió mundial de regates, Marc Guillemot, és fill de Quimper. També coneixem la muntadora de cinema dels directors Jean-Luc Godard i François Truffaut, Agnès Guillemot, casada amb el realitzador de TV Claude Guillemot. De la Borgonya fins i tot hi ha vi amb denominació/domain Guillemot pròpia, i encara un excel·lent  vi Château Guillemot a Saint Emilion, prop de Burdeus. A Cheny, també dins la regió de la Borgonya, hi ha una placa en memòria del maquisard Roland Guillemot.


quimper small
Vannes, la capital de Morbinhan

Alguns Guillemot com els xefs Phillippe i la Carme Guillemot han volat ben lluny i han traspassat el límit sud de Catalunya, i d' Alcanar han baixat fins a Peñíscola. Paga la pena fer-hi parada!


kerlenn pondi rotllana
El meu pare era un fanàtic de les sardanes, però això és un ball bretó anomenat Kerlenn Pondi


Els de casa tenim tots una cosa en comú: sense cap excepció som uns enamorats de Londres. Tal volta el cognom Guillemot provingui dels Wilmot/Willhelm britànics...no ho sabem. Els únics Guillemots que no han parat de creuar el canal de la Mànega han estat les aus migratòries anomenades Guillemot de Troil (Uria aalge) els Guillemots de Brünnich (Uria lomvia), i els Guillemot Noir/à Miroir (Cepphus grylle) que podrien haver estat batejats per un aventurer dels mars de cognom Guillemot. A Califòrnia, al sud de San Francisco, hi ha una illa anomenada Guillemot Island, no sabem si per les aus o per un altre motiu. Per als francesos el nom de les aus és d'origen anglès o escocès. Precisament d'aquestes aus sorgeix el nom del grup pop britànic 'Guillemots' als quals vam anar a escoltar i gaudir en bandada a Barcelona (per cert, la baixista és d'origen basc). De moment però, no hem sabut connectar la nostra genealogia amb la Gran Bretanya si no és viatjant com a turistes...
 
Bones vacances a tots!


guillemot troil

Guillemot de Troil
(Uria aalge)







{play}images/stories/mp3/gguillemot.mp3{/play}

De cara a barraca (72) EL MAPA PERDUT DE 1854

b426 1 medium

La darrera barraca localitzada a St Llorenç Savall és la barraca 426, una construcció en pedra seca de dimensions considerables (clicar damunt la foto). Es mantenia d'empeus i, per a sorpresa nostra, a dins hi havia una creu gravada. Aquest sol fet permetia adjudicar la barraca al pagès llorençà Isidre Dalmau (1802) dit el 'Cames' del qual ja teníem un altre exemple de creus gravades i de retruc, ens permetia composar peces del volt com ara la vinya de l'enterramorts Francesc Gotés, àlies 'Ànima' (1802). Estem abocats a refer el trencaclosques de les vinyes de St Llorenç Savall d'aquesta manera, a comptagotes, perquè a diferència d'altres municipis com ara Castellar del Vallès o Vacarisses, el mapa parcel·lari del segle XIX (1854) no s'ha conservat a l'Arxiu Municipal del nostre poble i tampoc s'ha conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on només hi podem trobar la 'llibreta' acompanyatòria on es descriuen en detall el mil·ler de parcel·les que aleshores tenia el nostre municipi. Aquest mapa parcel·lari era encarregat per Hisenda a un agrimensor, José Pié en el cas de St Llorenç Savall, per tal que servís de referència a l'hora de valorar els tributs que havia de pagar cada contribuent. Un mapa com aquest, juntament amb la llibreta acompanyatòria, seria l'eina definitiva per adjudicar cadascuna de les 400 barraques amb el pagès corresponent. Des d'aquí faig una crida a tots aquells que puguin tenir notícia d'aquest mapa, ja sigui a través d'Internet o als mercats d'antic, antiquaris etc.

b426 int small


Mentrestant ens hem de conformar amb un llistat fragmentari on es descriuen afrontacions entre un centenar de parcers que, combinat amb d'altres documents, ens permet anar refent quirúrgicament aquest gran trencaclosques que fou la vinya a St Llorenç Savall del segle dinou, una oportunitat que els nostres pagesos van saber aprofitar malgrat els temps convulsos que corrien. Com poques vegades en la nostra història es pot dir que la terra gairebé va arribar a ser d'aquells qui la treballaren, mostra que fou del caràcter emprenedor dels nostres ancestres.

b426 small


LA RESTAURACIÓ

Com ja hem dit en aquesta mateixa secció, les barraques amb gravats i dates tenen un caràcter prioritari en la nostra tasca de restauració del patrimoni rural, i aquesta no ha estat una excepció. Podeu veure una mostra del procés en aquest VÍDEO de dos minuts de durada. Del mes d'abril fins el xafogós juliol de 2015 s'han restaurat els contraforts esllavissats d'aquesta barraca sepultada enmig d'un bosc exuberant que es refà a marxes forçades de l'incendi de 2003. L'entrada estava segellada per un bonic exemplar de lligabosc que hem conservat. Encara falta eixamplar i consolidar el corriol d'accés des de la barraca restaurada no.293 del camí de Salallasera, seguint una feixa que anomenem el 'camí de les oliveres' perquè hi anem trobant aquest arbre a intèrvals regulars. La llinda, partida i lleugerament desplaçada, no s'ha tocat perquè no compromet l'estructura de la barraca. Quan vulgui caure, serà el moment de canviar-la. A banda de la creu gravada, destaca la gran calaixera que gairebé forma una cavitat per sí sola. Durant les tasques de desempedregament vam haver de traslladar a l'interior un gran exemplar de salamandra que d'altra banda, s'hauria acabat rostint amb la solana i les temperatures extremes del mes de Juliol.
Gaudiu de la restauració i de les vacances d'estiu. I si mai sabeu res d'aquest mapa del segle XIX si us plau, feu-nos-ho saber. Serà el nostre mapa del tresor a compartir entre tots.


ENLLAÇOS

 
 
 
 
 
 


{play}images/stories/mp3/stagnes.mp3{/play}

De cara a barraca (71) Cardabosc del Fondo

casucs smallEls Fondos són un d'aquells indrets situats a l'extrem del terme, allà lluny, al fondo de tot. És una àmplia vall just per sobre el mas de l'Ermengol que pertanyia però, a la veïna masia de Salallassera i llurs terres confinaven amb el terme del poble de Granera, alguns veïns del qual també cultivaven sòl llorençà. El segle XIX els Fondos estaven plagats de trossos de vinya, s'hi comptaven fins a 25 parcers el 1835, i entre ells el Josep Sellarès àlies 'Cusí', que aleshores vivien al carrer nou i que encara avui hi continuen guardant una barraca de vinya de doble cos.
Per documents dels actuals propietaris* sabem que l'any 1769 Jaume Salalallassera, pagès hereu del mas Salallassera, ven a carta de gràcia 'de redimir mitjançant: la sisena part del vi i blat i les olives al quart i tot lo demés que es pagui delme en la dita parròquia de St Llorenç Savall a la sisena quiscan any es cultivi'. un tros de terra en ' lo lloc dit CARDABOSC DEL FONDO'.
No trobareu el terme CARDABOSC en cap diccionari. Fent una cerca a google només trobareu 6 entrades, i algunes de repetides que fan referència a un tal Arnaldus de Cardabosc (any 1687, a la vila de TOULOUSE, França).

b4015 small
Segons el mateix document signat davant el notari Pere Brichfeus a Sant Fructuós de Castellterçol, la peça de terra del CARDABOSC 'termena a solixent amb una peça de terra de ANDREU COMADRAN , a migdia part amb honors del MAS SALALLASSERA, i part amb una peça de terra de ANTON COMAS, a ponent amb honors del MAS ERMENGOL, a tramuntana amb una peça de terra de PERE CLUSELLA'.
La barraca doble de la vinya de cal Cusí va quedar molt malmesa a causa de l'incendi de 2003 que calcinà amb ferocitat el sector dels Fondos. Els actuals propietaris, el Pere Vall i la Teresa Droguet, van encarregar la reparació de la barraca fent-hi una teulada d'obra però mantenint els dos espais que originalment separaven l'estança del pagès de la del ase. La vinya de cal Cusí, d'unes dues hectàrees d'extensió, avui ha quedat isolada entremig les grans propietats de l'Ermengol i Salallassera. La peça fou conreuada fins a mitjan segle XX i ja aleshores ningú més cultivava els Fondos. La Teresa Droguet encara recorda com una gran aventura el viatge en mula fins a la seva estança a la barraca dels Fondos. I es quedava bocabadada amb la capacitat de càrrega que tenia l'animal, el cotxe d'aquells temps, tan valorat que els pagesos se'l llogaven entre ells, comptant-hi la manduca o com deien llavors 'fer-li la vida'.
Tot i que no podem assegurar que el terme CARDABOSC del FONDO definís tot el sector dels Fondos, podem afirmar que al sector inicial, a llevant del Roc del Cornut -lloc on hi ha emplaçada la vinya dels Cusí- sí que hi podem recuperar aquest insòlit topònim.

* el meu agraïment al Pere Vall i a la Teresa Droguet per compartir aquest tros d'història del nostre poble.
 
 
 
 
 
 

{play}images/stories/mp3/stagnes.mp3{/play}