Diari d'abord

De cara a barraca (72) EL MAPA PERDUT DE 1854

b426 1 medium

La darrera barraca localitzada a St Llorenç Savall és la barraca 426, una construcció en pedra seca de dimensions considerables (clicar damunt la foto). Es mantenia d'empeus i, per a sorpresa nostra, a dins hi havia una creu gravada. Aquest sol fet permetia adjudicar la barraca al pagès llorençà Isidre Dalmau (1802) dit el 'Cames' del qual ja teníem un altre exemple de creus gravades i de retruc, ens permetia composar peces del volt com ara la vinya de l'enterramorts Francesc Gotés, àlies 'Ànima' (1802). Estem abocats a refer el trencaclosques de les vinyes de St Llorenç Savall d'aquesta manera, a comptagotes, perquè a diferència d'altres municipis com ara Castellar del Vallès o Vacarisses, el mapa parcel·lari del segle XIX (1854) no s'ha conservat a l'Arxiu Municipal del nostre poble i tampoc s'ha conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on només hi podem trobar la 'llibreta' acompanyatòria on es descriuen en detall el mil·ler de parcel·les que aleshores tenia el nostre municipi. Aquest mapa parcel·lari era encarregat per Hisenda a un agrimensor, José Pié en el cas de St Llorenç Savall, per tal que servís de referència a l'hora de valorar els tributs que havia de pagar cada contribuent. Un mapa com aquest, juntament amb la llibreta acompanyatòria, seria l'eina definitiva per adjudicar cadascuna de les 400 barraques amb el pagès corresponent. Des d'aquí faig una crida a tots aquells que puguin tenir notícia d'aquest mapa, ja sigui a través d'Internet o als mercats d'antic, antiquaris etc.

b426 int small


Mentrestant ens hem de conformar amb un llistat fragmentari on es descriuen afrontacions entre un centenar de parcers que, combinat amb d'altres documents, ens permet anar refent quirúrgicament aquest gran trencaclosques que fou la vinya a St Llorenç Savall del segle dinou, una oportunitat que els nostres pagesos van saber aprofitar malgrat els temps convulsos que corrien. Com poques vegades en la nostra història es pot dir que la terra gairebé va arribar a ser d'aquells qui la treballaren, mostra que fou del caràcter emprenedor dels nostres ancestres.

b426 small


LA RESTAURACIÓ

Com ja hem dit en aquesta mateixa secció, les barraques amb gravats i dates tenen un caràcter prioritari en la nostra tasca de restauració del patrimoni rural, i aquesta no ha estat una excepció. Podeu veure una mostra del procés en aquest VÍDEO de dos minuts de durada. Del mes d'abril fins el xafogós juliol de 2015 s'han restaurat els contraforts esllavissats d'aquesta barraca sepultada enmig d'un bosc exuberant que es refà a marxes forçades de l'incendi de 2003. L'entrada estava segellada per un bonic exemplar de lligabosc que hem conservat. Encara falta eixamplar i consolidar el corriol d'accés des de la barraca restaurada no.293 del camí de Salallasera, seguint una feixa que anomenem el 'camí de les oliveres' perquè hi anem trobant aquest arbre a intèrvals regulars. La llinda, partida i lleugerament desplaçada, no s'ha tocat perquè no compromet l'estructura de la barraca. Quan vulgui caure, serà el moment de canviar-la. A banda de la creu gravada, destaca la gran calaixera que gairebé forma una cavitat per sí sola. Durant les tasques de desempedregament vam haver de traslladar a l'interior un gran exemplar de salamandra que d'altra banda, s'hauria acabat rostint amb la solana i les temperatures extremes del mes de Juliol.
Gaudiu de la restauració i de les vacances d'estiu. I si mai sabeu res d'aquest mapa del segle XIX si us plau, feu-nos-ho saber. Serà el nostre mapa del tresor a compartir entre tots.


ENLLAÇOS

 
 
 
 
 
 


Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza