Matinal 3. La font de Neda i el camí de les Onze Fonts



Viatge a la Vall de Mur. Itinerari circular que visita una de les fonts més feréstegues del massís i que ha estat recentment restaurada. Com veurem, aquest vessant de muntanya proveïa bona part de la llenya de consum de les llars llorençanes, ben bé fins el segle passat.
 
 
 
                               MATINAL 3 LA FONT DE NEDA I EL CAMÍ DE LES ONZE FONTS




Partirem del Passeig del dr. Mussons, més conegut com el camí del cel que, passant per dessota l'abandonadada escola de protecció de menors de la Vallxica, desemboca en tram esfaltat a la residència de gent gran de Sant Llorenç Savall. Passarem de llarg els edificis i travessarem pel seu camp de petanca seguint el corriol indicat, endinsant-nos al bosc. El corriol passa ben aprop de la barraca de la Volta Catalana, per la Roca dels Senyals i també per les ruïnes de la Torrota de la Roca, amb la barraca restaurada de la Torrota al costat. El corriol davalla amb fort pendent, denudat pel pas indiscriminat de bicicletes, i s'uneix a la pista que desemboca a la nostra esquerra amb el camí que porta al mas de La Roca. Al punt de contacte hi ha el Plàtan de La Roca. El seguim pocs metres a la nostra dreta i prenem aviat un trencall indicat a la nostra esquerra que ens porta a l'aparcament, travessant la llera de la riera de la Vall d'Horta i deixant enrere el molí de La Roca.


Mol de La Roca Small
                                                                                   el molí de La Roca (Vall d'Horta)

Travessem el torrent de la Vall d'Horta i arribarem a la pista asfaltada de la Vall d'Horta. En pocs metres trobarem amagat el corriol que fa de drecera a la pista que passant per can Garriga puja a l'urbanització de Les Marines. Si no el trobeu no passa res, seguiu la pista des del seu origen una mica més enllà. Pugem. Pocs metres abans d'arribar a can Garriga passem per les ruïnes de la seva barraca de vinya, a la nostra dreta. Arribem a la urbanització i seguim a la dreta pel primer carrer que es pot dir Camí del Daví i també Carrer de la Baixada de la Font, depenent de si vas o tornes...el carrer muda l'asfalt per terra i passa per un cadenat del parc natural. Arribant al primer revolt farem veure que no veiem a la dreta el subtil trencall del corriolet de la Coma Grossa i uns metres després deixarem a la nostra esquerra la pista al Puig Rodó. Gir a la dreta. Davallem fins a trobar una drecera a l'esquerra, que seguirem. Baixem i pel camí trobem el que semblen pedres fita. Tallem la pista del mas Daví i seguim baixant fent drecera per un bosc recentment estassat com a franges de protecció en cas d'incendi. Arribem a una cruïlla anomenada Quatre Camins, un centre de distribucio en plena llera de la Riera Seca. Nosaltres seguirem rectes el nas en direcció sud, travessarem un cadenat i passarem a frec del forn de calç dels Quatre Camins. Aviat posarem els peus a la sorra de la Riera del Dalmau, passant de llarg el trencall del Bosc de l'Adernar a la nostra esquerra.


senyal groc Small                                                                      
els senyals grocs ens portaran a la font de Neda

Metres enllà pararem atenció al següent trencall de la Castellassa del Dalmau, a la nostra esquerra i que ara sí, prendrem. La pista fa pujada i després d'un revolt continua pujant, ara amb l'ombra de la Castellassa del Dalmau ben visible a través dels pins del Bosc Vell. Un trencall a la nostra esquerra ens portaria a la Bassota del Dalmau. Nosaltres seguim rectes amunt. Ens sortirà una pista de desboscament a la dreta però nosaltres rectes. La pista muda a corriol i seguim uns indicadors pintats de groc. Metres enllà deixarem a la nostra esquerra el trencall que porta a la carena del Peiret. El corriol planeja fins trobar-se la canal i puja decidit per les ombres de la Castellassa, a trobar la font de Neda. Haurem deixat dos trencalls de corriols a la nostra esquerra que ens enllaçarien amb el camí dels Meringes. En aquest tram més enfiladís haurem passat a frec d'una barraca de carboneig (un clot circular gros)  i també un refugi de carboners per la nostra dreta. Quan gairebé som al final enllacem amb un altre camí que ve dels Meringes i el seguim a la nostra dreta uns metres fins trobar un trencall a la nostra esquerra que mena en pocs metres a la font. Feta la visita a la font i l'avenc retornarem a aquesta darrera cruïlla i seguirem els senyals grocs cap a Sta Agnès, fent el camí de les Onze Fonts.
 
 
font de neda Large
                                                                                       la font de Neda

 

La font de Neda fou una de les moltes instal·lacions, segurament la més bonica, que féren els carboners per tal de recollir aigua dels torrents i xaragalls. La seva feina exigia fer estades molt perllongades al bosc, una feina dura i lluny de casa. L'aigua era un bé escàs a la muntanya i per tant, racionat. En conversa amb la llorençana Sílvia Molero llur pare era carboner de nom Biel Molero 'braç de ferro' a mitjan segle XX, em va dir que coneixia el camí de la font de Neda a la canal de Sta Agnès com el camí de les 'onze fonts'. Una afirmació que casava amb les anotacions que tenia fetes dels anys noranta, amb algun recollidor obrat pel camí.
Abans de retornar a la cruïlla, de la font de Neda mateix el corriolet connecta amunt amb el camí dels Meringes. Si el seguim uns metres de pujada, en sortirem per la nostra dreta just després del primer revolt que pren decididament direcció sud. Nosaltres cap al nord. Planejant, trobarem una clariana que fa de mirador. A la nostra esquena la boca de l'avenc de la font de Neda, arran de la paret del cingle. Té uns 11 metres de profunditat, amb la boca encatifada d'orelles d'ós. És el punt més alt de la nostra sortida.


avenc de neda Small
                                                                                          l'avenc de la font de Neda

Ara sí, retornem a la font i a la cruïlla de sota, que seguirem a la nostra esquerra. En època de pluges es distingeixen més bé els xaragalls que creuen aquest camí planer. En alguns punts durant el tram sobre el torrent de la font de Neda se'ns convida a desviar-nos de baixada per rocaters que ens portarien a la Riera del Dalmau. Nosaltres però, hem de seguir fidels els senyals grocs. Baixarem un tram de rocater i travessarem un torrent. Passat el torrent trobarem les restes d'un embassament obrat, per sobre mateix del camí. Avui només en queda el ciment, però n'havíem arribat a veure el dipòsit fet de totxana.
Pel camí trobarem places carboneres, trencalls d'antigues pistes de desboscar avui abandonades, i també algun forat rectangular de carbonet (no, no són tombes, això!). Baixant un altre petit tram de rocater travessarem un torrent secundari. Cal parar atenció a les fites de pedra. Travessarem de baixada el torrent de la Canal Freda, amb la balma de la Pinassa al capdamunt, i més endavant la canal de Sta Agnès travessant un bosc on destaquen, per la mida, els pins pinyoners. Quan serem a la pista principal la seguirem a la nostra dreta, en direcció al Dalmau, fins arribar-nos a la bonica Pinassa del Dalmau. Pins centenaris com aquest voltats d'alzines són, en la nostra opinió, la prova fefaent del cultiu sistemàtic i sostingut d'aquests arbres per part de propietats tradicionalment forestals, com era la del Dalmau de la Vall de Mur. 

Pinassa del Dalmau Small
                                                                                        la Pinassa del Dalmau

Poc abans d'arribar-nos a la casa del Dalmau, a la nostra dreta el forn d'obra de la casa. Aquest forns adosats donaven servei sobretot a la mateixa propietat, però també a aquells que els llogaven per coure-hi peces pròpies. Del Dalmau, baixarem per la pista asfaltada, bo i parant atenció per trobar més enllà , i abans de passar per la barraca de vinya del Pere Dalmau, el corriol a la nostra esquerra que ens menarà a la font del Cubell, font d'aixeta i principal proveïdora d'aigua de la casa del Dalmau. Baixem i passem per sota les despulles d'un pi cruspit per l'alzina que el sostè. Algú el batejaria com un arbre levitant.
Quan haurem arribat de nou a la cruïlla dels Quatre Camins, prendrem la mateixa drecera d'abans, però ara seguirem la pista del Daví cap a la nostra esquerra. Passarem pel costat del petit avenc del Pi de les Quatre Besses i metres enllà, si ho desitgeu, podeu saludar l'arbre més vell de tot el parc natural, el Pi de les Quatre Besses. No fa gaires anys, va perdre una bessa. Passarem de llarg un trencall de pista a la nostra dreta. Quan haurem creuat el següent torrent, en sortirem immediatament per la nostra dreta, seguint-lo amunt fins al collet que -erròniament- es coneix com el Coll de Palomeres. Haurem deixat a la nostra esquerra un trencall amb cadenat que ens menaria a l'enrunat mas Borrell. Passat el coll i davallant deixarem un trencall a la nostra esquerra i davallarem per l'esquena de la urbanització de Les Marines. Si el trobeu, prendreu un corriolet que surt a la nostra esquerra i que davalla a la pista de la Vall d'Horta per la fondalada del Fontanet. Aquesta fondalada s'havia conegut temps ha amb el nom del Sot del Verdaguer i ja pertanyia (i encara pertany) a la casa de Les Oliveres de la Vall d'Horta. Retornarem pel Molí de la Roca fins al Plàtan de La Roca. Seguirem pista amunt, cap el nord, sense deixar-la. Ben amunt, la pista es bifurca en un lloc ple de tubs de la xarxa de clavegueram d'una urbanització que no veié mai la llum. Prendrem el ramal esquerre, que passa a ser un corriolet. Passem de llarg més tubs i un trencall a l'esquerra. Pugem. Aquest corriolet sol entollar-se d'una aigua que encara no sabem d'on prové. Passarem pel costat de la feixa on mur enllà hi ha la restaurada barraca de la Feixa. Més amunt, sortirem per la nostra esquerra (l'antic corriol ha anat quedant en desús) i passant per l'ull de l'esbarzer ens arribarem a la barraca de la Serp Verda. De la barraca ja es pot veure el dipòsit d'aigua de la Creu de Ricó, on arribarem seguint la serp de l'esbarzer. Ens arribem en pocs metres cap el nord fins a la cruïlla i la Creu de Ricó. Ni esquerra ni dreta, seguirem direcció nord pel corriol que davalla cap el sector conegut amb el nom de la font del Pere Miquel. Passarem a frec del Roure Juganer i més avall, passat de llarg un trencall a la dreta, pel costat d'una bassa i, més enllà, el final del camí, Sant Llorenç Savall.


Sant Lloren Savall Small                                                                                 St Llorenç Savall des de cal Quirzet





                                                                                    EL CROQUIS DE LA SORTIDA



mapa fontnedaCROQUIS Large




Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza