-
Dels anys vuitanta que sempre havia vist la font del Racó Gran de Matarrodona abandonada i seca. Tal i com ha documentat Lluís Hernàndez al programa no. 7 d'Això és la Mola, és probable que un cop traspassat en Tinet (Valentí Rossinyol), la font deixés de rebre manteniment. En el magnífic treball inèdit sobre 
les fonts d'en Josep Alvarez es descriu la font "Aquesta font és en el marge del terreny, arranjada amb ciment; a la part esquerra hi ha una bassa feta amb de forma irregular. La font pròpiament dita és un tub de ferro de diàmetre mitjà amb tap; l'aigua es recull en una bassa de pedra, fent un petit xupet per desguassar-la. Aquestes dues basses es troben adosades." i s'arriben a anotar unes analítiques del 19-4-1987, anotant una temperatura de 10 graus i un ph de 7,07. 100'2 mg/litreCa (calç), 30,63 de magnesi, 422 de sòlids i 527 microohms de conductivitat, entres altres dades. Però a l'any següent (25-9-88) Alvarez esmenta que 'no raja ni una trista gota d'aigua; trobant-se el lloc tot sec i brut d'excrements d'animals'. El 1993 afegeix 'El lloc es troba més net. Tampoc rajava per trobar-se embossat el forat, però sortia aigua per arreu'.
Després va venir la destrossa de la pista de Matarrodona, confinant la font al bell mig del torrent i estrangulada pels revolts de la pista. Jo fins i tot vaig a arribar a somniar que els gestors del Parc haurien pogut dignificar la font per mirar de contrapesar la desfeta. De fet, ja no gosàvem visitar la font, pensant que seria un cúmul d'arítjols i material esllavissat de la pista. Però ve-t'ho aquí que fa pocs dies vam decidir, molt a contracor, treure-hi el nas. I quina no ha estat la nostra sorpresa: la deu per un broc metàl·lic nou de trinca. L'aigua, fresca i transparent, omplia les dues basses. El lloc, idíl·lic, fa oblidar del tot l'antropització que suposà l'obertura de la pista de Matarrodona. I dels tres antics accesos a la font, dos han estat recuperats. Una alegria que mereix el nostre més sincer agraïment a les persona/es que han fet mans i mànigues per restaurar l'abandonada . Enhorabona i que no decaigui!
BIBLIOGRAFIA
Fonts i llocs d'aprovisionament d'aigua. Parc Natural Sant Llorenç del Munt / Serra de l'Obac i zones limítrofes. ALVAREZ I JAÉN, Josep. pàg. 299
70 Fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. GRAU, Edmond. VANCELLS, Frederic. El Cau Ple de Lletres. Ed. Terrassa. 1997. pàg. 116
{audio autostart}fontraco.mp3{/audio}
A Sant Llorenç Savall tenim comptades 403 barraques. Cada any cau una barraca.
A finals dels anys seixanta en va localitzar un total de 286 barraques que va traslladar als seus mapes de la zona. D'aquestes 286 barraques, 3 eren del terme municipal de Castellar i 13 eren de Granera, amb la qual cosa la xifra total de barraques llorençanes estudiades pel sabadellenc puja a 270.D'aquestes 270 barraques:52( 19%) ja estaven en ruïnes, mentres que 53 (un altre 19%) s'ha enrunat en poc més de mig segle, o sigui a un ritme d'una per any. 17 barraques (6,2%) de l'estudiós sabadellenc encara no s'han pogut localitzar, de les quals 9 figurava que aleshores estaven en bon estat.
Barraca 104 als anys seixanta i estat actual.
En un període de 3 anys es van seguir els mapes d'en Ballestar localitzant i afegint 133 noves barraques al contingent, sent el nombre total a data d'avui (2-2-14) de 403 barraques de vinya, de les quals actualment: 232 estan senceres (57%) 154 estan en ruïnes (38%) 17 continuen sense localitzar (4,2% del total).
Barraca 90 dels Muntants, restaurada a finals de 2013
De les que estan en ruïnes, 9 sabem del cert que han desaparegut definitivament (1,9% del total) sobretot per causa de la creació de les dues urbanitzacions del poble.De les que estan considerades senceres, 17 són a punt d'ensorrar-se (4,2% del total)
Barraca103 dels Camps del Lluís, actualment es pot donar per desapareguda
De les 403 barraques de vinya, 4 són (o eren, perquè una ja no existeix) de volta autèntica amb maons,1 amb volta catalana de rajols, 3 barraques dobles,2 de planta quadrada4 eren de volta amb bigues i teules,4 tenen creus gravades a l'interior5 tenen la llinda amb data gravada.
Barraca 394 del Voladís, en procés de restauració
.A dia 17-1-14 el Grup de Pedra Seca Ballestar n'ha restaurades 26 (6,4% del total), la Diputació 4, i dos propietaris han arranjat 2 barraques de la seva propietat, sense comptar la desena de barraques que la propietat de La Bosqueta va fer arranjar dins la seva finca els anys seixanta.Durant les tasques de recerca i medició de les construccions de pedra seca hem aprofitat per desembrossar la majoria de les barraques llorençanes i en algun cas hem practicat alguna intervenció d'urgència.
Barraca 105 Roja, en procés de restauració
{play}images/stories/mp3/marxapedra.mp3{/play}
Abisme, Afrau, avenc, avencó, arcada, aviador, baborell, barbot, barrenc, bora, bòfia, botet, bufador, bullidor, canya, cau, catau, cigalera, clivellera, cova, escletxa, espluga, esquei, esquerda, font, foranca, forat, forat micó, fou, grallera, güell, mentirosa, pou, querant, rabeig, rec, tuta, ullal...Aquestes són les designacions més populars al nostre país per descriure els diferents fenòmens espeleològics. A continuació faig un llistat orientatiu de les més comunes al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.
(avenc dels Confits, Serra de l'Obac)
Cova: cavitat de desenvolupament preferentment horitzontal originada per una o més diàclasis preexistents. En el cas de Sant Llorenç del Munt, el grup que elaborava el catàleg de cavitats va decidir situar un llindar de 5m de recorregut mínim, per sota del qual la cova passaria a anomenar-se Forat. Ex. Cova de la Brega, Forat de la Brega.
Avenc: Cavitat de desenvolupament preferentment vertical. En el cas de Sant Llorenç del Munt, el grup que elaborava el catàleg de cavitats va decidir situar un llindar de 3m de fondària mínima, per sota del qual l'avenc passaria a anomenar-se Avencó. Ex- Avenc del Pou, Avencó del Puig Andreu.
(avenc de la Riera Seca)
Foradada: cova de recorregut integral amb un mínim de dues boques d'accés. També poden considerar-se foradades aquelles cavitats que havent entrat folgadament es descobreix llum pel costat oposat, encara que sigui inaccesible. ex.- Foradades del Forat del Vent, Foradada del Morral del Llop.
Balma: cavitat de desenvolupament preferentment horitzontal originada per la metereorització dels materials on es situa (a Sant Llorenç normalment coincidint amb els bancals de gresos. Sovint també s'hi poden trobar rastres de diàclasis el recorregut de les quals no sol superar el pòrtic format per la balma). ex. Balma de la Pola, Balma del Pla de Serrallonga.
Escletxa: cavitat les dimensions de llur boca superen el seu recorregut. Ex. Escletxa de la Castellassa del Dalmau
Pont de Roca: caprici del desmantellament dels cingles, on un bloc o més blocs formen un pont. ex- Pont de Roca del Tinet, Pont del Diable.
Termes com Cort fan referència a topònims antics que s'han conservat: el cas de la Cort Penjada de Matarrodona fa referència a l'aparença que la cova manté amb un estable, sobretot a partir del tipus de sòl que hom hi troba a l'interior.
Sot: petita depressió del terreny.(ex- Sot de les Unces)
Arcada: A peu de cinglera, una llesca ensorrada que ha deixat una obertura closa en forma d'arc. Normalment no ateny les dimensions d'una balma. ex. Arcada de La Falconera.
Evidentment aquesta classificació s'ha fet a posteriori de moltes troballes i batejos de cavitats que s'havien produït amb anterioritat. I no sempre es respecten les regles pel que fa a llindars establerts: p.e. un forat pot tenir una boca d'accés de major altura que no pas el recorregut, amb la qual cosa podria anomenar-se cova, o bé contenir elements que tot i el seu escàs recorregut facin que la cavitat esdevingui notòria en altres aspectes a banda de les seves dimensions.
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
Fa alguns anys que he reprès aquesta afició per la reproducció en miniatura de la realitat que es coneix amb el nom de 'modelisme' tot i que es sol confondre amb 'modelisme militar', que n'és la branca tradicionalment més extesa.
A casa nostra tenim ben representada aquesta tradició pel miniaturisme en el marc d'allò que s'anomena 'pessebrisme' i que aplega un bon grapat d'associacions arreu del país. A n'hi ha una bona mostra, amb la peculiaritat que cada any plantegen el repte de tractar una temàtica comuna per a tots els pessebres: l'any passat, per exemple, s'havien de representar del país i aquest any ho han fet representant algun fenomen atmosfèric. Paga la pena visitar l'exposició de Castellar per poder veure pessebres com , on el fenomen metereològic d'una tormenta del desert està molt ben resolt.
El fet és que he reprès l'afició començant per reproduir la nostra activitat de restauració de les barraques fent un diorama amb el nom de '' , reproduint a escala 1/32 cinc elements constructius relacionats amb la vinya: la barraca de vinya, els marges de pedra seca, una escala margera, un i una carrerada amb pedres. Els materials usats han estat diversos però molts cops ben comuns: , terra fina de carbonera, pedres, un de margarina per a reproduïr la barraca, fulles de per simular els lliris, d'estany procedent de colls d'ampolla de vi per a fer el xupet, d'envasos, un de matoll per l'arbre etc. Elements que he combinat amb d'altres més específics de l'afició com ara olis, , aigua artificial, gespa per a trens repintada, un imprès amb photoshop etc i figures comercials representant dos (Preiser, les figures han estat repintades), dos nens jugant a salta pagès (Andrea) a més d'alguns animalons (Historex i Nemrod). Per acabar de reblar el clau, vaig atrevir-me a a escala dues granotes i una salamandra habitant el vell abandonat, fet que s'inspira en la realitat. Aquest està exposat a la pastisseria Domènec de la Plaça Major de Sant Llorenç Savall i serveix de reclam publicitari de la nostra activitat de restauració (alerta, no és comestible!).
Al meu parer i dins la afició del modelisme, la faceta del diorama potser sigui la més completa: intervenen ambientació, el plantejament d'una situació determinada, una distribució dels elements integrats en l'ambientació i el més important de tot: unes figures que humanitzin l'escena. D'ençà que ho havia deixat, les tècniques (especialment les pictòriques) han evolucionat molt, notòriament les que fan referència al , pols, , taques, ratllades etc fet que ha propiciat l'aparició d'alguns productes específics en aquest terreny, donant un pas més vers el realisme i allunyant la afició del pur col·lecionisme d'objectes 'impoluts'.
Es fa difícil elevar el modelisme fins al punt d'anomenar-lo art: tal volta el motiu caldria trobar-lo en aquesta obsessió pel realisme (de vegades hiper-realisme) que gairebé impregna tota la producció modelística, per bé que alguns membres ben destacats potser sí que podrien rebre el títol d'artistes com és el cas del Marjin Van Gils (fotografia) amb propostes de peces que exploren els límits de l'afició, com a l'hora de modelar ell mateix les figures i crear escenes ben dignes de les millors representacions pictòriques d'escenes de guerra, o el mateix transformant un objecte de plàstic fent de tal manera que sembli metall pesant o l' traslladant tècniques pictòriques com la modulació del color a models 3D.
En el terreny dels models un altre canvi important són la implantació dels kits de millora a base de fotogravats que permeten superar les barreres que imposava la injecció tradicional del plàstic a l'hora de representar els més petits detalls. D'aquesta manera un model que suposava muntar posem pel cas 40 peces, actualment pot veure fàcilment doblat el nombre l'elements: això vol dir més hores per resoldre el trencaclosques.
La afició, com tantes altres aficions, ha vist incrementada la seva difusió per Internet on es poden seguir els processos pas a pas dels autors a mida que progressa el seu treball. Cadascú amb les seves tècniques i preferències. Per bé que cada cop augmenten més els treballs de i de fantasia, el terreny militar continua sent el cavall de batalla de les millors firmes modelístiques. El mateix passa amb els diorames, on hom troba massa sovint escenes de simple exhibició de maquinària militar sense cap càrrega emocional pel que fa als fets de guerra: no s'hi representa acció i manta vegades no s'hi troba representada la mort, dos elements cabdals que expliquen la finalitat de qualsevol guerra i dels seus artefactes. Tal volta per això, potser hom associa els modelistes com a persones 'para-militars': el seu interès per la història i de la representació de la realitat no sembla anar gaire més enllà de la seva fascinació per la maquinària de guerra, sense que sembli importar-los massa la representació de les conseqüències ben reals que l'ús d'aquests artefactes va implicar. Tanmateix cada cop són més els com Vladimir Demchenko que fent bandera de la seva dèria pel realisme, també afronten el repte de representar la guerra com el que verdaderament ha estat sempre: una catàstrofe.
{audio autostart}rossinyol.mp3{/audio}
