Banyeta, cau 1.1

banyeta cova medium


EL CAU D'EN BANYETA AL SOT DE L'INFERN


INTRODUCCIÓ

La troballa d’aquesta nova cavitat va ser fruit d’una recerca sistemàtica al Sot de l’Infern amb l’objectiu de trobar un possible avenc a la zona. La boca de cova d’en Banyeta tenia l’aspecte d’un cau de conill (30x33cm), i hagués passat desaparcebuda si no fos que de l’interior sortia un flux important d’aire fresc que feia ballar de valent les teranyines que hi havia dins. Llençant pedres a l’interior, no semblava tirar més de quatre metres avall. En una sortida setmanes més tard, el 21-3-98, vaig topar amb una altra minúscula entrada (12x35cm), uns vint metres més amunt de l’anterior, però aquesta amb aspecte de pou vertical impenetrable. Un primer sondeig va donar una profunditat de -16,65 metres, existint la possibilitat de connexió entre ambdúes cavitats.
Més tard, acompanyat dels germans Barquinero, vam fer la desobstrucció de la boca terrosa de la cova, en una jornada que, inicialment, es plantejava per a fer bronzo i no pas per treballar. Durant gairebé les tres hores que durà la tasca, es va anar fent evident que la cova prometia i a més, havíem comprovat que llançant pedres a l’avenc, efectivament, enllaçava d’alguna manera amb la cova. Mentrestant no paràvem de fer temptatives per escolar-nos per l’estretor, entrant i sortint de la petita rampa recent creada i furgant amb els peus per mirar d’eixamplar el pas. Finalment, baixant de cap empès per la gravetat, vaig aconseguir travessar un pas de roca, trobant en primera instància un topi caigut del sostre. Superat el topi ja em vaig poder posar dret.
Davant meu s’obria una gran cavitat amb més de tres metres d’alçària. Vaig esperar que en Paquito també entrés per iniciar la descoberta plegats, perquè desgraciadament només portàvem un frontal que, per acabar-ho d’adobar, fallava de forma intermitent. Esmaperduts, contemplàvem les generoses dimensions de la cavitat que ens va sorprendre trobar rere el cau. Vam davallar per un munt de sediments, mirant de no ensopegar amb un pou imprevist. La cova gira suaument a la dreta, l’acumulació de sediments ens van fer pujar un bancal de sorra i de conglomerat triturat. Un cop a dalt, el terra torna a baixar per arribar al final de la diàclasi i l'inici d'una altra galeria. Ens fèiem creus que la cova, en aquest punt, tingués prop de quatre metres d’alçada. A la dreta, s’obre una curta galeria perpendicular que acaba amb dos grans blocs de despreniment. Havíem fet uns trenta metres de recorregut.
Observant amb atenció el sostre del final de la diàclasi, vam veure una petita agrupació d’estalactites i una bandera, únics elements de reconstrucció que revesteixen les parets gairebé núes de concreció. Faltava comprovar la connexió amb l’avenc. Al nostre senyal, en Moisés llançà una pedra. El que inicialment era un espetec llunyà de rebots acabà essent, després d’uns segons, un cop sord al terra curull de sediments, just a un metre i mig d’on estàvem arrecerats. Vam mirar el sostre i, efectivament, una estreta fisura penjada va ser l’angost camí que havia seguit la pedra. Decidits a tornar amb més llum i fer-ne la topografia, sortirem amb no poques dificultats. Una vegada a fora, ens felicitàrem per la tasca, convençuts de ser els primers exploradors de la cavitat. Malgrat que en Banyeta se’ns havia escapat per la xemeneia, l’esforç havia valgut la pena.

 



SITUACIÓ

Partirem del Collet Roig tot seguint el corriol que davalla al Sot de l’Infern i que els del Puig de la Balma anomenen Camí de Puigdoure. L'any 2001 aquest camí va quedar completament desdibuixat per una pista de desboscament que ben aviat trobarem. Seguint per la pista, aquesta fa un gir a la dreta. En aquest punt hi ha la menuda boca de l'avenc, dos metres a l'esquerra del camí. Vint metres més avall trobarem la boca d'accés al cau. Pels que estigueu hospedats al Puig de la Balma, o volgueu fer una passejada després d'un bon àpat al Puig, anar a trobar el cau és una activitat recomanable. Ficar-se a dins... ja són figues d'un altre paner!

 

 

 



DESCRIPCIÓ

L'estreta boca terrosa i en forma de tub, davalla fent rampa un metre fins trobar l’obertura al conglomerat. Passada la llinda de pedra ens trobarem un topi que ens obliga a reptar encara un metre més, passat aquest punt ens posarem drets fins el final de la cavitat. De bon principi i seguint una diàclasi N40 la cova davalla amb una rampa suau uns sis metres i canvia lleugerament de rumb passant a N20, suficient per enfosquir l’escassa llum que irradia la petita entrada. Ascendirem per un bancal de sediments que és el con d’enderrocs del petit avenc, al cim del qual, es pot apreciar la màxima alçada de la cavitat. Aquest punt més alt, és la base de l’avenc a través del qual no és apreciable cap rastre de llum. Un cop baixat el bancal, trobarem unes minses mostres de concreció calcària al sostre, així com una nova rampa ascendent d’uns quatre metres, que porta a l’extrem final de la diàclasi generatriu. Des d’aquest punt més baix del bancal, també surt, a la nostra dreta, l’únic trencall, d’uns quatre metres de recorregut i en l'eix Sud-Nord. La galeria acaba en dos grans blocs de despreniment. Es tracta d’una cavitat excavada aprofitant una diàclasi paral.lela a la llera del Sot de l’Infern i enclavada en un nivell carbonatat enmascarat per sediments i vegetació. Com en el cas de les coves de Mura i a causa d’obrir-se en ple pendent, l’entrada devia quedar obturada per avingudes de materials arrossegats en èpoques torrencials. Probablement per la ventilació oberta arran de la formació de l’avenc, la cova es troba en un avançat estadi de fossilització, trobant que les parets de concreció estan molt afeblides, recobertes de polsim de calç. Al terra hi trobem així mateix molts fragments de petits ossos, que devien constituir les preses d’un depredador que hi tenia el cau. Durant la segona visita hi vam trobar un solitari rat-penat de ferradura, l'abril de 2010 hi vam comptabilitzar fins a cinc ratspenats,, i l'octubre de 2013 tres.

Per acabar, pregaríem als futurs visitants que no engrandeixin l’obertura d’entrada, mirant de mantenir d’aquesta manera l’encant i l’integritat pròpies de la cova, que és feta a mida del menut Banyeta.

 



CROQUIS

banyeta 2001 cau si small



BIBLIOGRAFIA

GUILLEMOT, Jordi (1999). El Cau d'en Banyeta i una cova de calaix: la cova d'Abellerols. ARXIU del Centre Excursionista de Terrassa nos.102-102 Quarta Època. p.88

 

 


 

CODI CAVITAT

Conca Sot de l'Infern / 06 / 010

banyeta nom small

{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}

 

 

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza