Diari d'abord
La font del Racó Gran, ressucitada
Dels anys vuitanta que sempre havia vist la font del Racó Gran de Matarrodona abandonada i seca. Tal i com ha documentat Lluís Hernàndez al programa no. 7 d'Això és la Mola, és probable que un cop traspassat en Tinet (Valentí Rossinyol), la font deixés de rebre manteniment. En el magnífic treball inèdit sobre 
les fonts d'en Josep Alvarez es descriu la font "Aquesta font és en el marge del terreny, arranjada amb ciment; a la part esquerra hi ha una bassa feta amb totxos de forma irregular. La font pròpiament dita és un tub de ferro de diàmetre mitjà amb tap; l'aigua es recull en una bassa de pedra, fent un petit xupet per desguassar-la. Aquestes dues basses es troben adosades." i s'arriben a anotar unes analítiques del 19-4-1987, anotant una temperatura de 10 graus i un ph de 7,07. 100'2 mg/litreCa (calç), 30,63 de magnesi, 422 de sòlids i 527 microohms de conductivitat, entres altres dades. Però a l'any següent (25-9-88) Alvarez esmenta que 'no raja ni una trista gota d'aigua; trobant-se el lloc tot sec i brut d'excrements d'animals'. El 1993 afegeix 'El lloc es troba més net. Tampoc rajava per trobar-se embossat el forat, però sortia aigua per arreu'.
Després va venir la destrossa de la pista de Matarrodona, confinant la font al bell mig del torrent i estrangulada pels revolts de la pista. Jo fins i tot vaig a arribar a somniar que els gestors del Parc haurien pogut dignificar la font per mirar de contrapesar la desfeta. De fet, ja no gosàvem visitar la font, pensant que seria un cúmul d'arítjols i material esllavissat de la pista. Però ve-t'ho aquí que fa pocs dies vam decidir, molt a contracor, treure-hi el nas. I quina no ha estat la nostra sorpresa: la deu rajava lliure per un broc metàl·lic nou de trinca. L'aigua, fresca i transparent, omplia les dues basses. El lloc, idíl·lic, fa oblidar del tot l'antropització que suposà l'obertura de la pista de Matarrodona. I dels tres antics accesos a la font, dos han estat recuperats. Una alegria que mereix el nostre més sincer agraïment a les persona/es que han fet mans i mànigues per restaurar l'abandonada Font del Racó Gran de Matarrodona. Enhorabona i que no decaigui!
les fonts d'en Josep Alvarez es descriu la font "Aquesta font és en el marge del terreny, arranjada amb ciment; a la part esquerra hi ha una bassa feta amb totxos de forma irregular. La font pròpiament dita és un tub de ferro de diàmetre mitjà amb tap; l'aigua es recull en una bassa de pedra, fent un petit xupet per desguassar-la. Aquestes dues basses es troben adosades." i s'arriben a anotar unes analítiques del 19-4-1987, anotant una temperatura de 10 graus i un ph de 7,07. 100'2 mg/litreCa (calç), 30,63 de magnesi, 422 de sòlids i 527 microohms de conductivitat, entres altres dades. Però a l'any següent (25-9-88) Alvarez esmenta que 'no raja ni una trista gota d'aigua; trobant-se el lloc tot sec i brut d'excrements d'animals'. El 1993 afegeix 'El lloc es troba més net. Tampoc rajava per trobar-se embossat el forat, però sortia aigua per arreu'. 
Després va venir la destrossa de la pista de Matarrodona, confinant la font al bell mig del torrent i estrangulada pels revolts de la pista. Jo fins i tot vaig a arribar a somniar que els gestors del Parc haurien pogut dignificar la font per mirar de contrapesar la desfeta. De fet, ja no gosàvem visitar la font, pensant que seria un cúmul d'arítjols i material esllavissat de la pista. Però ve-t'ho aquí que fa pocs dies vam decidir, molt a contracor, treure-hi el nas. I quina no ha estat la nostra sorpresa: la deu rajava lliure per un broc metàl·lic nou de trinca. L'aigua, fresca i transparent, omplia les dues basses. El lloc, idíl·lic, fa oblidar del tot l'antropització que suposà l'obertura de la pista de Matarrodona. I dels tres antics accesos a la font, dos han estat recuperats. Una alegria que mereix el nostre més sincer agraïment a les persona/es que han fet mans i mànigues per restaurar l'abandonada Font del Racó Gran de Matarrodona. Enhorabona i que no decaigui!
BIBLIOGRAFIA
Fonts i llocs d'aprovisionament d'aigua. Parc Natural Sant Llorenç del Munt / Serra de l'Obac i zones limítrofes. ALVAREZ I JAÉN, Josep. pàg. 299
70 Fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. GRAU, Edmond. VANCELLS, Frederic. El Cau Ple de Lletres. Ed. Terrassa. 1997. pàg. 116
{audio autostart}fontraco.mp3{/audio}
70 Fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. GRAU, Edmond. VANCELLS, Frederic. El Cau Ple de Lletres. Ed. Terrassa. 1997. pàg. 116
{audio autostart}fontraco.mp3{/audio}