Diari d'abord

La font del Bosquet, 30 anys sense beure/veure gota

font del bosquet general smallEncetem una nova secció dedicada a les fonts del parc, especialment d'aquelles que no hagin estat massa documentades. I avui ho fem amb una font que a mi particularment m'ha implicat un repte personal important: des de mitjans anys vuitanta fins fa pocs dies que no l'he vist realitzat. I com no, l'assoliment de l'objectiu ha estat amb l'inestimable ajut del Quim Solbas i també del completíssim treball inèdit d'en Josep Alvarez i Jaen (CET). Aprofito per dir que respecte la qüestió de les fonts* del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, resulta completament inaudit que fins la data present, un treball tan exhaustiu com el de "FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones límítrofes. Abril 1997."  no hagi trobat cap editorial seriosa ni cap institució que l'hagi volgut editar per al gran públic.

 

De mitjans dels anys vuitanta fins i tot recordo amb qui vaig fer una de les meves primeres sortides pel parc natural, a l'encalç de l'avenc més profund del massís i de la font del Bosquet. Erem el Manuel Jiménez Garrique i el Ramon Lopez i Ibañez i un servidor, tots tres estudiants iniciàtics de geologia. Recordo que anàvem amb el mapa de l'Alpina dels setanta i ho fèiem amb tanta ingenuïtat que els turons eren cimals amb un número de cota, i els torrents cursos d'aigua pintats de color blau. Entremig no havíem previst que hi hagués representat un intangible tan insalvable com va resultar ser la boscúria de Sant Llorenç**.  Fins a la balma de l'Espluga, que els meus ulls veien per primer cop, cap problema. Però seguint el curs del carener, vam anar seguint un corriol que no ens duia al vessant on havia de ser la font del Bosquet, però com que no hi havia cap indicador ni cap trencall en la direcció desitjada, vam anar seguint el fil d'Ariadna. Finalment el corriol es va anar estrenyent i tot d'una anà ben decidit i de baixada cap el vessant del torrent de l'Espluga. Tot just començada la baixada, recordava haver vist una balma mig obrada, amb sutge a les parets, amb graelles ... va resultar-nos d'allò més misteriós i esperàvem veure qui o quins personatges l'habitaven, però d'aquella balma que avui en diem 'balma del Figueret' no en va sortir ningú. També fa pocs dies del meu retrobament amb aquesta balma que vam estar buscant infructuosament amb l'amic Solbas. Llavors veient clar que aquell camí no ens duria a la font, per primer cop (i que jo aleshores poc pensava que no seria el darrer!) vam sortir de camí, vorejant pel dret el carener bo i anant a trobar aquell preclar símbolet blau de font pintat al mapa. No transcriuré els improperis que van anar sorgint mentre els esbarzers i els arítjols ens feien arrossegar i, fins i tot, reptar pel mig del bosc. No recordo les hores que vam passar per arribar a la llera del torrent del Figueret, però vam quedar tan rebentats i convençuts que aquella font havia de ser fruit de la imaginació d'algun excursionista tocat del bolet, que vam sortir d'aquell infern passant per una traça de camí i una fita enorme fins a trobar la pista de Matarrodona, la qual no vam voler abandonar per a res del món fins a arribar a casa!

 

Avui dia el caminet que de l'Espluga porta a la font del Bosquet és un corriol perfectament netejat pel Marc Camí i Garcia i forma part d'una ruta internàutica de grans dimensions que voreja tot el parc. La ubicació exacte de la font però, és un capítol apart. Les succesives edicions del mapa Alpina (i d'altres mapes) situen la font del Bosquet a la llera del torrent del Figueret. Error. El mencionat corriol que davalla al torrent del Figueret, creua un torrent secundari poc abans d'assolir la fondalada. En un dels darrers revolts del corriol ABANS de creuar aquest torrentet, haurem de sortir a la nostra esquerra a trobar la llera d'aquest torrentet secundari. Tal i com arribarem, trobarem la font (fotografia). La delaten les restes d'un parament de pedra seca així com una pedra plana que devia formar part d'un embassamant del lloc. També la delaten alguns bocins de càntirs que va trobar-hi el Marc Camí. Els que han vist a rajar la font, asseguren que l'aigua no ve del torrentet, sinó que sorgeix (de vegades de forma espectacular) de la roca. Tal volta la diaclasació del torrentet coincideixi amb la diaclasació del pregon avenc de l'Espluga, el fons del qual sol estar actiu. Tal volta algun dia es pugui explicar l'origen d'aquesta surgència, i no haguem d'esperar trenta anys més a saber-ho! Tant de bo.

 

 

* El popular llibre de les setanta fonts del parc (Edmond Grau, Ed. Cau Ple de Lletres) no inclou la font del Bosquet.

 

** Mal acostumats. Sant Llorenç del Munt ens demostrà empíricament que no totes les muntanyes eren tan assequibles i amb la gespa tallada com ara els pirineus o d'altres on podies sortir de camí sense massa problemes...







{audio autostart}riuripoll.mp3{/audio}

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza