Diari d'abord

Espeleopringuer, l'art de crear cavitats

Una matinal d'Octubre atapeïda de sorpreses


L'equip habitual d'Espeleopringuer anava preparat per descobrir què hi podia haver a l'altra costat de la cova del Figueret, rere un  pas estret i extremadament ventilat. Amb aquest sol propòsit s'iniciava la marxa des de l'alzina del Sal·lari. Però ben aviat el company Ramon Suades suggerí de donar una ullada a una ignota i tancada cavitat prop d'on havia viscut en Josep Bonastre. Tal i com explicà en Lluís R. Hernández a la seva web, en Bonastre era un dels compradors d'aquelles parcel·les que havien de convertir el massís en una urbanització. Una vegada declarat Parc Natural, en Bonastre va ser dels pocs a qui es va permetre viure a la barraca que s'hi havia construït fins que, recentment, va traspassar. La direcció del Parc va fer net del lloc deixant, però, aquesta cavitat amb un vestíbul cobert amb una volta de maons (fotografia), l'accés al qual alguns dels presents recordaven haver vist barrat amb fustes i portes, quan encara hi havia l'habitatge.
pou del bonastre smallAprofitant que portavem la càmera espeleoscòpica d'en Jordi Navarro vam posar-la a prova a l'interior d'aquest forat que, d'entrada, suggeria un accés que havia estat picat a mà. La càmera remota ens va descobrir allò que ja sospitàvem i que ja havíem suggerit, gairebé en broma,  a la ressenya de la cova del Cabàs: l'origen d'algunes cavitats llorençanes potser caldria trobar-lo en insospitats treballs humans. Marxapeus, canelobres, una targeta amb l'escrit 'nivel del suelo', escarpa, maceta, fustes, cabassos, bidons de plàstic... i ben bé al final de la galeria, la prova definitiva del delicte: un pic encara clavat a les entranyes de la terra. Qui o què buscava la persona que va fer aquest treball d'esclaus, roman una pregunta obligada i bon punt, inquietant. Una pregunta sense resposta. Talment com si s'hagués tractat d'un treball de mineria domèstica, qui fos que vagi tenir la iniciativa, va excavar uns 6 o set metres de galeria. I d'aquestes labors, ara n'ha quedat un museu ben tancat al públic. De forma molt aproximada, l'equip d'Espeleopringuer calcula quina podia haver estat la trajectòria seguida per l'operari, no coincidint de cap manera amb la diaclasació típica a Sant Llorenç, ni tampoc  amb cap direcció conjugada. Probablement va seguir l'espai entre blocs de conglomerat, avui barrejats amb sediment quaternari. En Ramon Suades ens va dir que 'allò' romandria amb el nom del  'Pou del Bonastre'. Una ràpida inspecció del perímetre del lloc, aplanat per les obres, ens mostrà encara un altra sorpresa: la Bodega del Bonastre. Garrafes de vidre i ampolles de tota mena de liquors i digestius, barrejats amb begudes refrescants i plenament caducades, dins una concavitat picada a la roca.
Avui en queda una escotilla, una porta enterrada i un interruptor inútil.

figueret cova pan boca ext large

Amb aquest estrany refregit d'imatges inesperades i rocambolesques, vam fer cap cap a la cova del¨Figueret, on la MkIb ens va mostrar, de forma preclara, una sortida airosa a l'altra banda. Ben aviat es va muntar una cadena humana per començar la retirada de sediment i pedres. I no es va tardar a descobrir una altra sorpresa: a banda de la galeria que surt a l'exterior, apareixia una nova galeria remuntant, que acabava en una negror important i en un sostre molt elevat. Es van prioritzar els treballs d'accés a la galeria exterior, que ben aviat es va poder assolir. De l'estretor inicial, hom es podia arrossegar veient una llum al fons. Al final del meandre estret, et pots posar dret en una saleta concrecionada, i contemplar una vista extraordinària dels Castellots de Tanca, Montserrat i la capçalera de Figueret. Tot, a vista d'ocell.
Mentrestant l'equip havia anat afinant l'estret pas remuntant, d'uns 26cm d'ample, i finalment s'aconseguia superar. Passada la rampa, el sòl s'aplana i la galeria s'eixampla. Però a banda del sostre de més de 6 metres, no hi ha cap més continuïtat. En aquesta galeria cega hi fa estada un solitari ratpenat de ferradura.
El nostre ha estat un treball net i ben guiat, que aviat no deixarà cap rastre. El Gran Gaiatu ens ha obsequiat amb un dia estrany, però molt complet.



ENLLAÇOS


Itinerari 9 El cuiner, el Gendarme, l'Àvia i el Sentinella


La cova del Figueret

{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza