3/015 Barraca de la Vinya de cal Tuietes
LA BARRACA DE l'ANTONI GENESCÀ i BADÓ
INTRODUCCIÓ
Barraca als quatre vents de factura rústega que es veu des de la pista que passant per Comabella porta al mas del Genescà, a mig aire d'un turonet.
Sorpren que a mitjan segle XIX al Genescà només hi trobem consignats 3 parcers, quan avui dia hi podem trobar més d'una quinzena de barraques: voldria dir això que van començar-hi a cultivar la vinya a partir de la segona meitat del segle XIX i/o principis del XX...? o potser voldria dir això que van aconseguir ocultar aquesta riquesa a Hisenda...?
Un dels tres parcers consignats a l'amillarament era l'Anton Genescà i Badó, primera generació de Genescà que ja no va viure al mas homònim quan la casa va passar a mans de Francesc Madella (natural de Riells), casat amb una Francisca Genescà, padrina que fou d'un dels fills de l'Anton. El 1838 l'Anton s'havia casat amb Gertrudis Cadafalch i Torrella de cal Comadran, i heretà dues cases al poble: una al carrer Vic i l'altre al carrer Sant Feliu, coneguda pel renom de cal Tuietes. El 1854 consta que l'Anton únicament cultivava a parceria el tros del Genescà.
Barraca als quatre vents de factura rústega que es veu des de la pista que passant per Comabella porta al mas del Genescà, a mig aire d'un turonet.
Sorpren que a mitjan segle XIX al Genescà només hi trobem consignats 3 parcers, quan avui dia hi podem trobar més d'una quinzena de barraques: voldria dir això que van començar-hi a cultivar la vinya a partir de la segona meitat del segle XIX i/o principis del XX...? o potser voldria dir això que van aconseguir ocultar aquesta riquesa a Hisenda...?
Un dels tres parcers consignats a l'amillarament era l'Anton Genescà i Badó, primera generació de Genescà que ja no va viure al mas homònim quan la casa va passar a mans de Francesc Madella (natural de Riells), casat amb una Francisca Genescà, padrina que fou d'un dels fills de l'Anton. El 1838 l'Anton s'havia casat amb Gertrudis Cadafalch i Torrella de cal Comadran, i heretà dues cases al poble: una al carrer Vic i l'altre al carrer Sant Feliu, coneguda pel renom de cal Tuietes. El 1854 consta que l'Anton únicament cultivava a parceria el tros del Genescà.
SITUACIÓ
Partint del carrer Josep Llimona i Bruguera de la urbanització de Comabella, l'asfalt acaba en una pista de terra. Arribem a una cruïlla i prenem el trencall de l'esquerra fins que arribarem a una altra cruïlla cimentada: nosaltres seguirem per la nostra dreta i al final d'una mica de pujada arribem a una esplanada amb un bonic pi que va salvar-se de l'incendi de 2003. Des del pi podem veure - en direcció oest - la barraca a mitja alçada d'un turonet. Prenem l'inici d'una pista de desboscament abandonada i aviat seguirem a la nostra dreta un fil de corriol que porta fins a la barraca de la vinya de cal Tuietes.
DESCRIPCIÓ
La barraca havia perdut pràcticament la totalitat dels contraforts i tota la terra de la coberta, per la qual s'obrien escletxes que permetien veure l'interior. Malgrat l'aparença rústega de la construcció, el tancament de la coberta es féu en cremallera, amb successives jàsseres fins assolir la pedra clau. A l'interior s'aprecia un dels blocs amb el senyal de barrinada, prova irrefutable de l'ús de la pólvora per obtenir les tones de pedra que feien falta per construir la barraca de vinya i també pels centenars de metres de marges de conreu.
Malgrat que sempre parlem del trencajunts com un dels elements cabdals en la tècnica de la pedra seca, podem observar com a l'interior de la barraca es produeix l'apilament de fins a tres grans pedres, una sobre de l'altra. Tractant-se de pedra de formes molt irregulars - com és el cas del conglomerat eocènic - i que a Sant Llorenç la pedra tampoc no es desbastava, segurament l'apilament no ha tingut conseqüències greus per a la solidesa del conjunt, sobretot pel què fa a la fricció externa entre blocs.
Malgrat que sempre parlem del trencajunts com un dels elements cabdals en la tècnica de la pedra seca, podem observar com a l'interior de la barraca es produeix l'apilament de fins a tres grans pedres, una sobre de l'altra. Tractant-se de pedra de formes molt irregulars - com és el cas del conglomerat eocènic - i que a Sant Llorenç la pedra tampoc no es desbastava, segurament l'apilament no ha tingut conseqüències greus per a la solidesa del conjunt, sobretot pel què fa a la fricció externa entre blocs.
Durant el desempedregament vam descobrir un jaç de musaranyes que de seguida van córrer a refugiar-se a les parets de la barraca.
CARACTERÍSTIQUES
Tipologia- C4V (Circular als quatre vents) 3Filades fins la tapadora
Altura barraca (h) - 1,74m
Amplada barraca (a) - 2,06m
Llargada barraca (ll) - 1,81m
Llargada barraca (ll) - 1,81m
Altura porta (ph) - 0,98m
Amplada porta (ap) - 0,60m
Amplada muntant (am) - 0,80m
Orientació porta - N179 (E-S)
Situació- Solei, a mig pendent d'un turonet i entre dos xaragalls.
Llinda- simple
Tapadora - simple
Objectes- tancament en cremallera, branca amb inicials gravades, marca de barrinada a l'interior, pot de registre.
GPS - sí
Mapa Ballestar- sí
Estat - Restaurada (R) en dues sessions en solitari, el mes de maig de 2024.
Data - 7-6-2010
Apadrinada - no
Apadrinada - no
CODI BARRACA
Conca del Genescà - 3 / 015
Numeració absoluta - 52
CROQUIS
1854. LA VINYA DE CAL TUIETES AL GENESCÀ
Vinyes de 2, 3 i 4a categories 5 quarteres i 2 quartans
Erms de 2a categoria 1 quartera
Roques Improductibles 1 quartera i 2 quartans
+ 1 ase per a les tasques agrícoles
Arxiu de la Corona d'Aragó
Vinyes de 2, 3 i 4a categories 5 quarteres i 2 quartans
Erms de 2a categoria 1 quartera
Roques Improductibles 1 quartera i 2 quartans
+ 1 ase per a les tasques agrícoles
Arxiu de la Corona d'Aragó
GALERIA D'IMATGES
CAMUFLADA PEL BOSC
PUJANT PARET
CENDRES