4/028 Barraca del Bufó de cal Nunci
UNA ENTRADA AMB ARC ÚNICA
INTRODUCCIÓ
De les 492 barraques localitzades actualment a Sant Llorenç Savall, només aquesta presenta una entrada coronada amb un arc. I això passa a la vora del terme amb Granera; potser per entendre-ho millor caldria saber si aquesta característica constructiva es repeteix a Granera amb més freqüència. Sens dubte l'interior que s'ha conservat intacte, ens en dona més pistes, perquè el treball correspon a un professional de la pedra seca. Aquesta barraca de vinya podria estar emplaçada en un torrent que antigament s'hauria anomenat Sot del Llangardaix.
El parcer d'aquest tros hauria estat l'Isidre Lleonart i Vila, natural de Guardiola del Berguedà, casat el 1827 amb la veïna de cal Manegueta, la Rosa Camprubí i Sastre. Tingueren tres criatures, però les tres foren albades. L'Isidre enviudà el 1831 i el 1833 es tornà a casar amb la veïna de cal Valls, la Rosa Vilatersana i Gotés, amb la qual tingué 11 criatures, de les quals 4 foren albades. L'hereu seria el Domingo. El doctor Barriga (1767-1834) conegué l'Isidre com el "Bufó", el qual cavà, fangà, féu saqueres i trafegà vi per al metge. La família del Bufó vivia a la casa del no.37 del carrer Sant Feliu, casa que es coneixia amb el nom de cal Nunci i avui es coneix com cal Aymerich. El 1854 consta que els de cal Nunci únicament cultivaven aquest tros als Fondos de Salallassera, però tenien dos mulos i ens consta que, a més de jornalers, també feien de traginers, i la filla gran feia de teixidora.
De les primeries del segle vint ens consta que una Carme Lleonart comprà un tros a Les Comes de La Muntada.
Aquesta construcció forma part de l'Itinerari de Pedra Seca no.13 Marató de Barraques i Casucs.
De les 492 barraques localitzades actualment a Sant Llorenç Savall, només aquesta presenta una entrada coronada amb un arc. I això passa a la vora del terme amb Granera; potser per entendre-ho millor caldria saber si aquesta característica constructiva es repeteix a Granera amb més freqüència. Sens dubte l'interior que s'ha conservat intacte, ens en dona més pistes, perquè el treball correspon a un professional de la pedra seca. Aquesta barraca de vinya podria estar emplaçada en un torrent que antigament s'hauria anomenat Sot del Llangardaix.
El parcer d'aquest tros hauria estat l'Isidre Lleonart i Vila, natural de Guardiola del Berguedà, casat el 1827 amb la veïna de cal Manegueta, la Rosa Camprubí i Sastre. Tingueren tres criatures, però les tres foren albades. L'Isidre enviudà el 1831 i el 1833 es tornà a casar amb la veïna de cal Valls, la Rosa Vilatersana i Gotés, amb la qual tingué 11 criatures, de les quals 4 foren albades. L'hereu seria el Domingo. El doctor Barriga (1767-1834) conegué l'Isidre com el "Bufó", el qual cavà, fangà, féu saqueres i trafegà vi per al metge. La família del Bufó vivia a la casa del no.37 del carrer Sant Feliu, casa que es coneixia amb el nom de cal Nunci i avui es coneix com cal Aymerich. El 1854 consta que els de cal Nunci únicament cultivaven aquest tros als Fondos de Salallassera, però tenien dos mulos i ens consta que, a més de jornalers, també feien de traginers, i la filla gran feia de teixidora.
De les primeries del segle vint ens consta que una Carme Lleonart comprà un tros a Les Comes de La Muntada.
Aquesta construcció forma part de l'Itinerari de Pedra Seca no.13 Marató de Barraques i Casucs.
SITUACIÓ
Partint del Pont de les Conques, seguirem la pista que s'enfila cap a l'Ermengol i Salallassera. Arribats a la cruïlla senyalitzada, prendrem el ramal de l'esquerra i anirem pujant per davant del mas Ermengol. Passarem de llarg un trencall a la dreta i passarem per dues barraques que són a frec de la pista, i anirem remuntant fins a trobar una cruïlla de quatre camins que coincideix amb una bassa antiincendis. Prendrem el trencall de la dreta i aviat entrarem al lloc conegut com els Fondos. Passarem pel costat de la vinya i barraca doble del cal Cosí, més enllà passarem a frec de la barraca de cal Marit. Pararem atenció perquè seguint més enllà la pista creuaríem un torrent per damunt del qual hi ha la barraca del Bufó de cal Nunci. El senyal de corriol per enfilar-s'hi és un bloc dret que hi ha just a tocar de la pista.
DESCRIPCIÓ
Barraca Margera Terrera de grans dimensions i recolzada parcialment en un estrat rocós, que destaca per la precisió en l'encaix de les pedres - possiblement van ser prèviament desbastades - i també per l'original mètode de bastir la jàssera amb un arc fet amb només dues pedres grosses - i una de petita al mig, fent de tascó - , tipus constructiu que se sol reservar per a indrets amb una pedra amb una qualitat provada. Estranyament, la barraca conservava bona part de la terra de la coberta.
Després de l'incendi de 2003 un pi cremat caigué damunt mateix de la barraca, i aviat la construcció va patir l'assetjament voraç de la vegetació circumdant. El 2013 fou desbrossat l'entorn immediat i es va adobar en tres jornades el contrafort caigut. Amb el desempedregament vam descobrir que afloraven moltes llosetes, motiu pel qual vam muntar un ràfec a tot el volt de la construcció, finalment afegint la terra i els lliris blaus preceptius. Dins la barraca hi ha restes de bidons oxidats, prova que la barraca fou posteriorment aprofitada per boscaters i carboners.
A l'interior de la barraca hi hem trobat un niu fet amb molsa i també un solitari ratpenat de ferradura.
Barraca Margera Terrera de grans dimensions i recolzada parcialment en un estrat rocós, que destaca per la precisió en l'encaix de les pedres - possiblement van ser prèviament desbastades - i també per l'original mètode de bastir la jàssera amb un arc fet amb només dues pedres grosses - i una de petita al mig, fent de tascó - , tipus constructiu que se sol reservar per a indrets amb una pedra amb una qualitat provada. Estranyament, la barraca conservava bona part de la terra de la coberta.
Després de l'incendi de 2003 un pi cremat caigué damunt mateix de la barraca, i aviat la construcció va patir l'assetjament voraç de la vegetació circumdant. El 2013 fou desbrossat l'entorn immediat i es va adobar en tres jornades el contrafort caigut. Amb el desempedregament vam descobrir que afloraven moltes llosetes, motiu pel qual vam muntar un ràfec a tot el volt de la construcció, finalment afegint la terra i els lliris blaus preceptius. Dins la barraca hi ha restes de bidons oxidats, prova que la barraca fou posteriorment aprofitada per boscaters i carboners.
A l'interior de la barraca hi hem trobat un niu fet amb molsa i també un solitari ratpenat de ferradura.
CARACTERÍSTIQUES
Tipologia - MT (Margera Terrera) 2Muntants
Altura barraca (h) -2,70m
Amplada barraca (a) - 2,20m
Llargada barraca (ll) - 2,37m
Altura porta (ph) - 1,40m
Amplada porta (ap) - 0,65m
Amplada muntant (am) - 0,75m
Orientació porta - N172 (E-S)
Situació - Solei, propera a un torrent, al vessant d'un carener.
Llinda - arc
Tapadora - simple
Objectes - restes de bidó oxidat, feixines de bruc, sutge, pot de registre
GPS - sí
Mapa Ballestar - no
Estat - Restaurada (R). En tres jornades l'agost de 2015. Sovint cal esporgar un llentiscle que hi creix a frec.
Data - 20-6-2014
Apadrinada - sí
Nom alternatiu - Barraca de l'Arc
Apadrinada - sí
Nom alternatiu - Barraca de l'Arc
CODI BARRACA
Conca dels Fondos 4/028
Numeració absoluta - 408
CROQUIS
1846 CONTRIBUCIONS EXCESSIVES
Assignen al poble una contribució per consums de 7271 rals de velló.
“Cantidad sumamente demasiado crecida, si se atiende a los medios facultades y circunstancias que en la misma población se hallan para hacerla efectiva”
“Si dicha contribución se señala conforme al número de vecinos, es muy equivocado pues algunas casas del término de algunos años a ésta parte han quedado deshabitadas de sus dueños por su mal estado, y algunas otras de los principales propietarios se encuentran resididas por colonos*, por haberse ausentado sus dueños a causa de las ocurrencias de la guerra última, dando muy poco producto a la parte de los consumos respecto de lo que daban cuando sus propios dueños las resdían.
Sí conforme a las especias que cargan al impuesto de dicha contribución; en cuanto a las carnes frescas pasan muchos meses enteros que no se consume en ésta población ni una sola libra (!). Respecto al vino es insignificante lo que se coge para el impuesto expresado. De aceite muy poco o casi nada se coge. Por los otros géneros de licores y demas que afecte a dicho impuesto es también cosa insignificante lo que se consume”.
Ésta Corporación suplica: Que atendiendo a todo lo expuesto y a lo cuan imposible es hacer efectivo el expresado cupo sin un grande sacrificio de todos los vecinos se dignará hacer a dicha asignación la rebaja que V.S. juzgue proporcionada y justa.
Gracia....
* masovers
28 març de 1846
Arxiu Històric Municipal de Sant Llorenç Savall
GALERIA D'IMATGES
ADOBANT EL CONTRAFORT CAIGUT
CULMINANT LA VORA DE LA BARRACA
LA PISTA i LA BARRACA DE VINYA
EMBOSCADA
LA BARRACA DE CAL MARIT i LA DE CAL NUNCI
