Matinal 10. La volta de Pedra Seca del Molí de l'Agell

La volta del Molí és una caminada molt popular entre els habitants de Sant Llorenç Savall per tal de fer la passejada i fer salut sense trencar-se les cames, i si es fa sense cap aturada la volta del Molí pot durar una hora, o fins i tot menys. La nostra proposta és complementar-la amb petites sortides de camí per trobar les barraques de vinya restaurades en aquest sector. La idea doncs, no és que aneu a trobar totes les barraques de cop sinó trobar-les de mica en mica, al ritme de cadascú. I si compteu que ha de ploure no patiu, que les barraques ja servien per això, per aixoplugar-se!
Com sempre, us recomanem dur un frontal per poder accedir a l'interior de les barraques.


carrerRipoll Pequeo                                                              els balcons de la Fonda Rius i cal Paró en primer terme, al carrer Ripoll


Inicialment la nostra ruta segueix el mateix recorregut de la Matinal 7 de La Busqueta, i iniciem la marxa pel carrer del Ripoll cap el pont del Burc, passant per la Fonda Rius (abans cal Secai) amb els seu balcons simètrics, i la casa de cal Albagés. Aquesta casa modernista i la banda de cases que dona el riu Ripoll a mitjan segle dinou no existien, tot eren horts - Els Horts - com el de ca l'Emília, al final del carrer. Passat el pont trencarem a l'esquerra, seguint la pista que puja pels xiprers. Al capdamunt i en el punt que alguns mapes anomenen Creu de Presa, hi ha un cadenat a la nostra esquerra, on dues feixes més avall - i a tocar de la cinglereta -  hi ha la barraca de cal Savi, avui ensorrada. El Pere Daví i Plans era a mitjan segle dinou l'hereu de cal Savi, a l'actual carrer de Barcelona. L'indret on hi ha la barraca probablement era conegut de temps immemorials com el torrent de les Gavarres, a tocar de l'antic camí de Caldes. Tenim permís per restaurar aquesta construcció però encara no ens hi hem posat; aneu a saber, potser la mida dels blocs ens ha dissuadit de començar...!
Planegem per la pista trobant que de tant en tant la Mola treu el cap per saludar-nos. Passem de llarg el trencall asfaltat per pujar a la casa de La Busqueta. La pista tomba a l'esquerra i ara de lleugera baixada, prendrem un trencall de corriol que surt a la nostra dreta, que és una drecera per travessar la riera de Mascarell. Nosaltres només el baixarem uns metres fins arribar a peu de conreu, moment que aprofitarem per tombar a la nostra dreta, seguint el límit de les sembradures, fins a trobar la primera barraca restaurada del dia: la barraca de cal Closca.  Fa uns anys aquesta barraca era amagada rere les bardisses. Avui l'apadrinen, i podeu aprofitar per escriure al pot de registre que trobareu a dins. L'Andreu Camprubí i Borrell de cal Closca del carrer Nou (avui cal Sabater) a més de pagès era porquer d'ofici, i era un dels tres pagesos de Sant Llorenç Savall que cultivava més trossos: 14 en total!


B5 Edit Pequeo                                                                                 la barraca de cal Closca, abans i després


Tornem a la pista principal i seguim de pla paral·les a la riera, fins que serem apunt de travessar un pontet amb barana metàl·lica que salva el torrent de La Busqueta: és el moment de sortir per la nostra esquerra, pujar un marge de conreu i trobar la barraca no.1 de cal Rovira, que és a peu d'un gros xiprer. Aquest tros devia pertànyer al Domingo Valls i Rovira casat amb la pubilla de cal Rovira del carrer Nou, l'Antònia Rovira i Riera, amb qui mantenia 3er i 4rt grau de consanguinitat. És una de les moltes barraques de vinya restaurades per la propietat de La Busqueta els anys seixanta, una iniciativa que va ser molt precoç pel que fa la pedra seca al nostre país. Tornem al camí de Caldes i passat el pont ens surt un trencall de pista amb cadenat, a la nostra esquerra. Aquesta pista és, de fet la continuació del camí de Caldes; seguiu-la uns 60 metres i trobareu la barraca de cal Mirapeix, una de les 10 barraques més grosses del terme, situada en l'indret que el Jesus Ballestar identificà al seus mapes de barraques com l'horta del Mirapeix. El Jaume Mirapeix i Lloberas era nét d'un cirurgià de Barcelona; el 1845 els de cal Mirapeix van engegar una xocolateria al carrer Nou que els valdria el renom de cal Xocolata, renom que ha perdurat fins els nostres dies. Els Mirapeix cultivaven dos trossos al sector del Rossell.


B4 portadaB                                                                                                     la barraca de Vinya de cal Mirapeix

.
Retornem a la pista i ara seguim el camí de Castellar; travessem el tàlveg de la riera de Mascarell, trobant una bifurcació. La volta del Molí continua pel ramal de la dreta però si seguiu uns doscents metres el camí de Castellar amunt, trobareu la barraca del Corder de La Busqueta a frec mateix de la pista; l'hereu de cal Corder de la Busqueta - casa també coneguda com cal Pau Corder - era el Jaume Cot i Valls, casat el 1849 amb la Maria Prat i Gotés de cal Germà del Rector, i vivien a l'actual carrer Bisbe Solà. Malgrat el renom, el darrer corder/espardenyer de la casa havia estat el Joan, l'avi del Jaume.
Visitada la barraca reculem i seguim paral·lels a la riera de Mascarell. Estigueu atents a la vostra esquerra perquè trobareu la restaurada barraca del Mestre Sant, una de les darreres barraques trobades al nostre terme (és la no.486) i restaurada recentment (2026). El Mestre Sant era el Pau Mañosa i Homs, que a. era mestre de cases i b. era de cal Sant, del carrer Baix de Creu de Pedra. La pila de pedres de la barraca va ser descoberta després d'haver fet l'aclarida d'una franja de segurat al costat de la pista. Seguim pel camí fins a trobar l'entrada d'una parcel·la amb un tancat metàl·lic: popularment el tancat és conegut com els gossos del Nico.
  
 
 
 B6 Edit Pequeo                                                         la barraca de la vinya del Melcior, restaurada pel Grup de Pedra Seca Ballestar
 
 
 
 
En aquest punt, davant per davant amb la porta - tingueu fe en mi! - sortiu per la vostra esquerra, seguint un traçat corb cap a munt: en pocs metres trobareu dins el bosc la restaurada barraca de la vinya del Melcior i, si teniu més sort, a mig camí també trobareu el dipòsit d'aigua per a fer el caldo bordelès, barreja amb la qual s'ensulfatava la vinya per guarir-la de malalties. El Melcior Cadafalch era l'hereu de cal Cagaire del no.9 del carrer Sant Feliu: caldria averiguar si el renom provenia d'una propensió a anar de ventre o de proferir renecs... Seguim tancat amunt i deixem una pista a la nostra esquerra, que si el seguíem, ens retornaria al camí de Castellar. Ens separem del tancat dels Gossos del Nico i en suau baixada arribem a una altra cruïlla: si prenem el trencall de l'esquerra aniríem a parar a la Granja del Punyalet, on mor la pista: però primer trobaríem un passatge amb xiprers, del qual - i això és tot un repte! - hauríem de marxar per la nostra esquerra, just davant de l'últim xiprer, i guiar-nos per un fil de corriol a través d'un bosc de pins caiguts recentment, per trobar una barraca única: la restaurada barraca de Cal Cames, I és una barraca de vinya única a Sant Llorenç Savall perquè a l'interior del muntant esquerre hi ha gravades no una, sinó dues creus. No sabem si això era un senyal de molta devoció cristiana dels Dalmau de cal Cames, o era un signe per fer saber als carlins que ells n'eren partidaris...?


b127 r1 small                                                                                                     la restaurada barraca de cal Cames



Retornem a la pista principal i de baixada creuem el torrent del Rossell. Immediatament a la nostra dreta i al costat del tàlveg hi ha la porta d'un tancat del tros que actualment pertany als de cal Franciscó: si no volem repetir camí, podem sortir per una antiga pista a la nostra esquerra que, en aquest punt - davant per davant amb la porta de cal Franciscó - s'enfila pel costat hidrogràfic esquerre del torrent del Rossell, en uns cinquanta metres pujarem dues feixes de bosc i trobarem una pista i una caseta d'obra. Si seguim la pista per la nostra dreta, trobarem la barraca de vinya de cal Crusella. Hi ha una altíssima probabilitat que els Crusella / Clusella provinguéssin tots de la parròquia de Sant Martí de Granera. Tant el paraire Llorenç com el seu fill hereu Pau eren coneguts pel dr. Josep Barriga i Sala (1767-1834) com els "Pet de Ca", un altre renom escatològic que ha caigut en l'oblit a Sant Llorenç Savall.


B129 5 Pequeo                                                                                                    la restaurada barraca de cal Crusella

  

Seguim la pista i desembocarem a la pista principal del recorregut. La pista travessa els boscos i deixa enrere un trencall a l'esquerra, que puja al turó de la Creu Vermella. Continuem baixant fins a trobar en el mateix tàlveg de la riera de Mascarell, la caseta de La Jonça. Si ara seguissim Riera de Mascarell amunt podríem trobar les ruïnes de la barraca de cal Comadran. Tot aquest vessant fins dalt la "Masia" d'Enric d'Ossó era conegut amb el nom de la Creu de Pedra i la caseta de la Jonça i els bancals eren coneguts com les Feixes de cal Cluselles, concretament del Melcior Clusella de cal Marit. Creuada la riera de Mascarell la pista discorre pel seu vessant hidrogràfic dret - compte a no caure per aquesta banda! - fins que trobarem una altra cruïlla senyalitzada: el ramal de l'esquerra ens durà de baixada al Molí de l'Agell. Aquest molí hidràulic fou menat de construir el 1775 - tal i com es pot llegir en un dels llindars de gres vermell -  pel pagès il·lustrat Pau Agell i Puigmartí de cal Ramon, i la seva vida útil abastà poc més d'un segle: les basses del molí s'alimentaven del riu Ripoll - aleshores conegut com La Riera - i la riera de Mascarell, és a dir, amb cabals d'aigua temporals. Avui el molí es troba en ruïnes, tot i ser un dels tres pilars paisatgístics de Sant Llorenç Savall. Del molí estant podem contemplar les parets excavades pel meandre del riu Ripoll i conegudes com els Cingles de l'Agell. Retornem a la pista principal, desembocant a la carretera a l'alçada del Pont Blau, carretera que seguirem per la nostra dreta, a l'obaga de la carena coneguda com la Costa de l'Hereva, fins al Pont del Burc on hem començat aquesta ruta.
Ens veiem a la proper sortida!


MOL Small                                                                                       el molí de l'Agell, punt i final de la sortida



EL CROQUIS DE LA SORTIDA
 
 

MatinalMoliAgell CROQUIS Mediana


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

Els comentaris han estat suspesos temporalment.