Matinal 9. La volta de Pedra Seca del turó d'Abellerols (Baiarols) 1.1
El turó d'Abellerols (Baiarols) ha estat castigat tres vegades pels tres incendis més recents a Sant Llorenç Savall: el de 1970, 1994 i el de 2003. Però les barraques de vinya han aguantat fermes les tres batzegades, reclamant un espai que el 2025 els ha estat concedit: paraments caiguts han tornat al seu lloc, la vegetació que els envaïa ha estat estassada, i la terra i els lliris tornen a coronar les cobertes. El nostre itinerari transita per les dues costes de la cara nord del turó d'Abellerols, separades per la capçalera del torrent de Collbarra. Si es vol fer completament circular és millor fer-la en qualsevol temporada menys a ple estiu! ; a la vegetació d'Abellerols encara li falten alguns anys per curar les ferides i tornar a proveir d'ombra als seus passavolants.
Al límit nord de la urbanització de Comabella, el carrer Escultor Llimona acaba convertint-se en una pista de terra i el seu traçat principal menaria - de seguir-lo sencer - a la casa de pagès del Genescà, tot deixant enrere reductes de la urbanització Comabella - Genescà, en forma de xalets dispersos. La pista travessa una línia de baixa tensió i en creuar un torrent, el paviment passa provisionalment a ser un tram cimentat on hi ha una cruïlla de pistes. És el nostre punt de partida de la matinal. Prendrem el trencall esquerre que amb forta pujada entra al Parc Natural i arriba al Coll de La Muntada (també dit coll del Genescà, depenent d'on es vulgui anar!), on hi ha una nova cruïlla: nosaltres prendrem el trencall esquerre en direcció sud. Immediatament després del primer revolt a l'esquerre, trobarem a la nostra dreta un trencall fitat que connecta amb la ruta de pedra seca de La Muntada - can Brossa. Si prenguéssim aquest trencall, podríem visitar sis barraques - gairebé totes rehabilitades - abans d'arribar-nos a La Muntada. 
la barraca del Camí d'Abellerols i al fons la de cal Cagaire, connectades via caramulls
Nosaltres però, passarem de llarg aquest trencall i seguirem pista amunt. Revoltarem de pujada cap a la dreta i ja podrem contemplar de lluny estant la barraca de cal Cagaire, a l'altra banda del torrent de Collbarra. Pararem atenció al final de la pujada i a la nostra esquerra, per veure el caramull de la barraca del Camí d'Abellerols, pràcticament a tocar de la pista. Sabem que aquest sector occidental de la propietat del Genescà fou cultivat de vinya, però no tenim massa dades de quins van ser els parcers anteriors al segle vint - el 1854 només hi consten tres parcers! - per la qual cosa suposem que foren vinyes post-fil·loxera, llurs marges i barraques devien ser bastits a les primeries del segle XX.
Seguim per la pista que ara planeja, fins trobar el tàlveg del torrent. En aquest punt hi ha un alzina esporgada que ens convida a fer una escapada de la pista per la nostra dreta i resseguir la capçalera del torrent de Collbarra pel seu vessant hidrogràfic dret; en cinquanta metres trobarem la consolidada barraca de Cal Simeó, flanquejada per dos braços del torrent. 
la barraca de cal Simeó, abans i després
Del 1907 ens consta que un Llorenç Caba i Cadafalch - nét del Simeó CaVa - inicialment escrit així - i besnét del primer Cava arribat a Sant Llorenç a finals del segle XVIII de nom Ignasi, d'ofici baster i fill de Sant Feliu de Codines - tenia un tros a la banda d'Abellerols. Retornem a la pista i la seguim amunt uns 50m fins a trobar el llom carener a la nostra esquerra on hi havíem albirat la barraca de cal Cagaire.
Si abans de baixar pel carener preferiu seguir per la pista, metres enllà acabaríeu trobant al costat mateix del camí una barraca de planta quadrada completament en ruïnes: creiem que per la forma i la poca pedra que hi queda, la barraca devia ser tancada amb bigues i teules, i no descartem que fos molt antiga, fins i tot anterior a la febre de la vinya.
En qualsevol cas haurem de tornar per la pista fins al punt on ens trobàvem i començar l'aventura fora de camí que consisteix en anar baixant pel llom del carener per un fil de corriol, sense decantar-nos per cap costat - a excepció d'anar a trobar les succesives barraques de vinya. Passades un parell d'alzines trobarem a la nostra dreta un petit rocater amb una fita en forma de mitja creu: en aquest punt seguirem uns 10 metres direcció llevant a trobar les vistes sobre la urbanització de Comabella i el poble de Sant Llorenç Savall.
la barraca del Cap Xic i les vistes sobre Comabella i Savall
I sí, ja ho veieu, sota mateix de la cinglereta s'alça la barraca del Cap Xic. Aquesta barraca ha estat rehabilitada fins on ha estat possible: encara no té la llinda a lloc, perquè es devia trencar en caure i, ara com ara, no en tenim recanvi. Els del Cap Xic del carrer Baix Creu de Pedra eren Oliveres de cognom, però no tenien res a veure amb la casa homònima de la Vall d'Horta; eren vinguts de Gallifa a la segona dècada del segle XIX. El 1901 podria ser que el tros el menés en Llorenç Oliveres i Mañosa.
Retornem al llom carener i seguim baixant. Travessem un petit pla i continuem baixant fins a trobar una alzineta esporgada: és el punt per decantar-nos cap a la nostra esquerra és a dir, cap al torrent de Collbarra. Trobarem la rehabilitada barraca de Cal Cagaire. Aquest malnom tan característic era dels Cadafalch que vivien al carrer Sant Feliu, malnom de casa que avui s'està perdent a favor del menys escatològic de Cal Josep. Sabem que el 1901 el tros al Genescà el cultivava el Joan Cadafalch i Oliver. A més de fer de pagès, els Cadafalch també eren rajolers i menaven el forn de cal Cagaire al torrent de la Vall Maria, prop del cementiri municipal. Hi feien cuita de rajoles, maons i toves.
la barraca de cal Cagaire
Retornem al llom del carener, retrobant l'alzineta esporgada. D'aquí ens decantem de nou cap al vessant de llevant del carener, seguint un fil de corriol i les fites corresponents. Baixarem amb compte la cinglereta que ens situarà a peu d'un rocater per on planejarem uns 30 metres a la nostra dreta i trencarem tot seguit a la nostra esquerra - de baixada cap al nordest - travessant matollar en direcció a la teulada del darrer xalet de Comabella - Genescà. Gairebé perpendiculars al xalet trobem la barraca de cal Mosquit, una barraca margera molt ben conservada que només de tant en tant, hem d'esporgar-ne l'entrada. Ja us aviso que si aconseguiu veure la bandera pirata que oneja a la finca de sota, és que sou molt, molt aprop de la construcció. La nissaga de cal Mosquit arrenca de l'espardenyer Isidre Mas i Serracarbassa, fill de Riells i casat el 1835 amb la filla del metge del poble, la Margarida Barriga i Daví. Sabem que vivien al carrer Sant Feliu i que a finals del segle XIX també tenien vinya a la banda de Comabella-Genescà. Els documents històrics que tenim a l'abast ens parlen que el 1854 només hi havia tres parcers de cognom Genescà i per documentació més tardana trobem els altres quatre cognoms que son els que us acabem de ressenyar fins ara, a la present ruta. L'evidència de moltes més barraques dins la propietat del Genescà ens demostren que o bé els de cal Genescà defraudaven hisenda al segle XIX - cosa gens estranya a l'època - , o bé aquestes contrades no foren explotades per al conreu de la vinya fins a finals del s.XIX o als inicis del segle XX. En qualsevol cas, per trobar aquesta barraca - i també per arribar al final de la ruta - mai no haurem de passar per sota de la línia de baixa tensió, que sempre restarà a la nostra esquerra. 
la reconstrucció de la barraca del Rec, partint de zero
Visitada la barraca, seguirem planejant i baixant pel rocater que limita amb el bosc de la propietat fins a trobar la darrera barraca - completament reconstruïda -, al costat de la pista Comabella-Genescà: la barraca del Rec. Tampoc sabem qui va ser el parcer d'aquest tros, però destaca el llarguíssim mur alçat - el rec - per reconduir les aigües del vessant i evitar que inundessin les vinyes, que són un cultiu de secà i per tant, d'aigua només la justa i necessària. Aquest rec i la barraca desemboquen a la pista, el punt de partida i final d'aquesta matinal.
Espero que haureu dut màniga llarga i que no us hauré fet perdre més del compte.
Salut de pedra!
NOTA - és convenient dur un frontal per accedir a l'interior de les barraques restaurades i poder llegir els plafons i el pot de registre
NOTA 01 - si es prefereix, aquesta ruta es pot fer en sentit invers, començant per la barraca del Rec
NOTA 02 - si us ve de gust apadrinar alguna de les barraques de vinya que us presentem, us podeu posar en contacte amb nosaltres
CROQUIS DE LA MATINAL
ENLLAÇOS
La barraca de cal Cagaire, abans i després (VÍDEO)
Barraca del Cap Xic
Barraca de cal Cagaire