Matinal 8. La volta de Pedra Seca de la Pedra d'Àliga
L'estiu de 2023 quan vam haver acabat de restaurar la barraca de la Pedra d'Àliga, vam fer una prospecció pel torrent de Les Comes i vam descobrir més barraques de vinya i forns de calç, i vam retrobar la font de Les Comes, font que feia anys que ningú sabia on parava. Ho vam explicar aquí. Així doncs, avui podeu gaudir d'una ruta circular matinal que - si es vol fer sencera - es pot convertir en unes quantes matinals! Podreu visitar les barraques restaurades, la font, els forns, uns quants pins de bona mida i com no, gaudir del magnífic cimal de la Pedra d'Àliga.
Recordeu-vos de dur un frontal per poder llegir els plafons que trobareu dins les barraques restaurades.
la barraca del Cumònia, inici de la matinal
Iniciem la nostra ruta a l'alzinar que hi ha just quan comencen les filades de vinya de La Muntada, a la dreta de la pista que va al Marquet de Les Roques, i seguirem pel vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Les Comes, on s'inicia una pista anunciada com una "pista sense sortida". En uns 150 metres desembocarem en una plaça dins el bosc on hi fa estada la barraca més grossa del terme de Sant Llorenç Savall: la barraca del Cumònia. Cumònia era el renom dels Farell i de la casa, del carrer Rifé - avui correspon al tram inicial de la carretera de Monistrol. Sembla ser que "pagar la cumònia" era una expressió de la casa per dir que convidaven els jornalers a esmorzar o a berenar. Seguirem la pista amunt que aviat es torna un corriol. 
la barraca de Les Comes, restaurada
Passarem de llarg el trencall marcat amb una fita i seguirem corriol amunt. Travessarem el tàlveg d'un torrentet i seguirem amunt fins a desembocar en un rocater. Seguint les fites, trobarem a la nostra esquerra i davallant un xic, la restaurada barraca de Les Comes. Som sota Rocamur - també conegut com la Màquina de Tren, un penyal on a llur cimal antigament hi fou instal·lada una torre de guaita o dels moros, feta a base de fusta. Desfem el camí fins a tornar a trobar la fita. Sortirem per la nostra dreta i en pocs metres serem al tàlveg del torrent, punt on hi ha un xupet i la font de Les Comes. Els xupets són el nom llorençà que designen els dipòsits d'obra per elaborar-hi els sulfats per a la vinya, i solen trobar-se prop d'una barraca, però aquest no és el cas perquè no hem trobat cap barraca aprop; però al costat mateix tenim la deu que feien servir per proveïr-se d'aigua: la font de Les Comes. En època de pluges tindreu ocasió de descobrir que l'aigua que omple la font, no prové del torrent. 
el clot de la Font de Les Comes
Passem a l'altre costat hidrogràfic del torrent, remuntant un parell de marges de vinya fins a trobar el camí de la Pedra d'Àliga. Trenquem a la nostra dreta. En uns 100 metres trobarem a la nostra esquerra una fita per arribar a la barraca del Jan Gros, una barraca que estava completament colgada de bardisses i que, malgrat tot, es conservava força bé. Segons el doctor Barriga (1767-1834) el Jan Gros era el renom de l'hereu Gaspar Sala i Artigas que vivia al carrer del Raval, sent llur pare el bracer Joan Sala i Vaquer. Retornarem pel mateix corriol i seguirem la pista amunt, que aviat es converteix en un corriol ombrívol que a voltes sembla un túnel fet de vegetació. Trobem un trencall nou: a la nostra dreta trobem una antiga pista de desemboscament que ens durà fins a la llera del torrent: seguint amunt pel mateix tàlveg del torrent* trobarem dues barraques més: les restaurades barraques del Constanço i la barraca del Gorreta. Cal Constanço eren els Otzet del carrer Nou, i els Gorreta eren els Espalter del carrer Raval (avui, al carrer Vapor). 
la barraca del Gorreta, en el més profund i recòndit del torrent de Les Comes
Quan haurem visitat la darrera, haurem de recular tot el trajecte fins al trencall inicial. D'aquí comencem una bona pujada a mig camí de la qual trobarem la restaurada barraca de la Pedra d'Áliga. Aquesta barraca havia perdut un bon tram de paret exterior, una paret que vam haver de refer dues vegades, coincidint amb períodes de pluges. Pel què es veu, sobre la barraca hi devia desembocar un xaragall invisible que hi abocava amb força un bon tou d'aigua que malmetia cada vegada el parament; quan vam fer-hi un trencaigües, vam haver resolt el problema. Seguim corriol amunt fins a trobar el camí del Serrat del Bon Aire, que seguirem per la nostra esquerra. Davallant suaument pel carener ens arribarem fins al punt que trencarem cap al cim de la Pedra d'Àliga. Encara que no ho sembli, durant el trajecte hem passat per tres propietats diferents: hem partit de La Muntada, i quan hem pujat a la barraca de la Pedra d'Àliga ja érem dins la propietat de Les Oliveres, i ara que som al cim de la Pedra d'aliga, som dins la propietat de Comadran. 
la Pedra d'Àliga, amb la Mola i la cova del Drac al fons
Feta la pausa al cimal, davallarem pel costat nord de la Pedra, seguint per un fil de corriol que davalla fins a trobar la Baga de Comadran. Travessarem el torrent homònim i el corriol retorna a l'amplada d'una pista de desboscament. Pararem atenció a una fita a la nostra esquerra per trobar la restaurada barraca del Garsa. El renom Garsa corresponia als Riera que vivien al carrer Sant Feliu; aneu saber si el renom els venia de ser uns pispes o uns murris arreplegant tot el que podien! Uns 50 metres enllà i a la vostra dreta, hauríeu de trobar un trencall que de baixada mena a la restaurada barraca del Garrofa. Males veus diuen que aquesta barraca es va ensorrar quan una vella mula de Les Oliveres va ensopegar i va caure daltabaix del camí, esllomant-se damunt mateix de la construcció. Retornant a la pista passarem pel costat mateix de la restaurada barraca del Carles Dalmau. El Carles Dalmau i Giol era fill cabaler del mas Dalmau de la Vall de Mur. El 1857 es casà amb la pubilla del mas de Les Oliveres, la Maria Oliveres i Mas, i des d'aleshores fins avui, els estadants del mas Oliveres duen el cognom Dalmau.
Seguim corriol avall fins a trobar el camí de la Pedra d'àliga i el nostre punt de partida, l'aparcament de les vinyes de La Muntada.
* NOTA IMPORTANT: aquesta ruta no és gens recomanable de fer si hi ha previsió de pluges, donat que travessa o transita per torrents.
CROQUIS DE LA MATINAL
ENLLAÇOS
La Font de Les Comes i altres descobriments
Els forns de Pedra d'Àliga, la darrera fornada de calç a Sant Llorenç?