Regal-Marcet, cova
LA COVA REGAL-MARCET: un somni gairebé perdut
Era una cova que prometia ser una font de treball pels arqueòlegs. El somni compartit amb els seus legítims propietaris era que algún dia s’iniciarien camps d’estiu per a joves arqueòlegs que, a més d’aprendre l’ofici s’endurien un record agradable del lloc, de Mura, del Parc, com jo quan d’adolescent vaig tenir el privilegi de poder anar a Orce i en conservo un molt bon record. La cova Regal-Marcet era, amb tota seguretat, el millor i més ben conservat jaciment prehistòric en cova a tot el parc natural de Sant Llorenç del Munt, un referent comparable al de les Coves del Toll (Moià), fins que molt probablement vaig cometre l’error de notificar la troballa al Departament d’Arqueologia de la Generalitat (com mana la llei), on encara és hora que algú s’aixequi de la cadira d’un despatx de Portaferrissa per donar una ullada al lloc. El següent error va ser acceptar, anys més tard, la invitació d’acompanyar l’alcalde de Mura, el sr. Martí Perich que, pel que semblava, estava més preocupat de no ser vist pels propietaris del lloc, és a dir pels del Puig de la Balma, que per cap altra cosa. No em preguntin perquè ni m’importa massa la veritat, però vam donar una volta de cal ample. El tercer error sembla ser que va ser acceptar novament d’acompanyar el director del Parc Natural, el sr. Àngel Miño (l’anterior director, el sr. Pau Pérez, tot i que devia llegir-ho a la V Trobada d’Estudiosos, no va mostrar el més mínim interès). De tots ells no he vist ni he sentit cap resultat, cap iniciativa com ara regular l'accés a la cova, fer-ne el tancament o bé organitzar visites guiades per als més impacients. Res. D’ençà fins ara, Mura i encontorns en va ple de la cova Regal-Marcet. El jaciment és a dia d’avui un exemple d’espoli notabilíssim i gairebé una ruta de pelegrinatge. Fins i tot un sr. que obertament es declara fan del Consorci de Les Valls del Montcau (Diputació) i diu que coneix el valor arqueològic de la cova, havia penjat les dades gps a Internet, bo i demanant respecte ‘pel medi ambient’(?)….bravo. Diu que les dades les ha tret de la pròpia Xarxa d'Espais Naturals de la Diputació. Després de vuit mesos en pantalla, les ha retirat del blog a petició meva però calla, no, ara les ha tornat a publicar perquè diu que ha fet un profund anàlisi del meu comportament i no li ha fet el pes ... tot i amb gps, de vegades el sentit comú costa de trobar, si és que s'arriba a trobar mai. Però tant se val, el mal ja està fet.
Als furtius i clandestins i a tots aquells que han anat a trobar el seu tresor particular i patien que abans hi arribés el veí: sou uns ignorants. No hi han tresors a la cova Regal-Marcet: hi ha una història que aneu malmetent un darrere l’altre, unes pàgines que heu arrencat d’un llibre de prehistòria que ja no podrem llegir mai més. Moltes gràcies a tots per deixar-nos sense lectura. Un consell per vosaltres: amagueu bé el vostre tresoret particular, com el personatge Gollum dels Senyor dels Anells, i aneu en compte de fardar més del compte del trofeu, que les notícies corren i us acabaran trobant per culpa d’un veïnat que xerra massa. Sssssssshhh! Silenci, feu-me cas: ben amagadet i a les fosques, que és com us agrada deixar les coses. I per acabar només un detallet de no res: heu robat als propietaris de la cova i a tots els que ens estimem la nostra història i creiem en el coneixement. Tan sols teniu una disculpa que ja he dit abans: sou uns pobres ignorants, però les institucions que he citat abans no poden dir el mateix. I jo tampoc. Sóc el primer culpable per somniar coses que no pertoquen.
Als furtius i clandestins i a tots aquells que han anat a trobar el seu tresor particular i patien que abans hi arribés el veí: sou uns ignorants. No hi han tresors a la cova Regal-Marcet: hi ha una història que aneu malmetent un darrere l’altre, unes pàgines que heu arrencat d’un llibre de prehistòria que ja no podrem llegir mai més. Moltes gràcies a tots per deixar-nos sense lectura. Un consell per vosaltres: amagueu bé el vostre tresoret particular, com el personatge Gollum dels Senyor dels Anells, i aneu en compte de fardar més del compte del trofeu, que les notícies corren i us acabaran trobant per culpa d’un veïnat que xerra massa. Sssssssshhh! Silenci, feu-me cas: ben amagadet i a les fosques, que és com us agrada deixar les coses. I per acabar només un detallet de no res: heu robat als propietaris de la cova i a tots els que ens estimem la nostra història i creiem en el coneixement. Tan sols teniu una disculpa que ja he dit abans: sou uns pobres ignorants, però les institucions que he citat abans no poden dir el mateix. I jo tampoc. Sóc el primer culpable per somniar coses que no pertoquen.
SITUACIÓ
Precària i empitjorant. Si no es tanca la cavitat, qualsevol dia algú s'emportarà la cova sencera.
DESCRIPCIÓ
Una cavitat amb una morfologia única al Parc: àmplia, eixuta, amb dolls d'aigua propers, amb una ventilació natural de corrents d'aire calent i amb l'aspecte, a diferència de la majoria de cavitats del parc, de tenir un bon tou de sediments. Amb tota probabilitat la cova fou la llar, a l'edat del Bronze, de la gent que fou enterrada a la cova de Mura i a la cova del Mal Pas. L'estudi científic dels ossos d'aquesta última cova, donava per segur que vivien en coves. Així doncs, aquesta era la cavitat que podia completar el trencaclosques arqueològic de Mura. I aquestes eren les raons objectives que, sumades al fet d'haver-la trobat en estat verge, fos un jaciment important de preservar. Lamentablement el meu descobriment més important ha estat esbrinar que encara hi ha gent que no sap ni vol llegir i, curiosament, no són de l'edat de pedra.
CODI CAVITAT
Jaciment Arqueològic pendent de protecció i excavació.
BIBLIOGRAFIA
GUILLEMOT MARCET, Jordi. V Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. 2001. Diputació de Barcelona.
GUILLEMOT MARCET, Jordi. ARXIU del CET. No.107. Quarta Època. Gener-Desembre 2001.
ENLLAÇOS
Ceràmica de la cova Regal-Marcet, l'únic que podrem conèixer