NOTES ALS SONS / Els senglars del Torrent de la Cansalada
Havia de baixar a la Rouriga, però allà estaven aquells dos marrecs jugant, o barallant-se. Me'n vaig adonar quan ja era gairebé damunt, cosa d'uns cinc metres. Tan aprop que aquella flaire típica d'excrements canviava directament a una fortor de salvatgina. Potser eren garrins els que cridaven, però els cops de peülla que també se sentien eren d'adult. Malgrat tot, no van sortir corrents amb aquella típica fressa de corredisses que sembla que tot el bosc fugi. Aquells dos la feien petar a gust. Els vaig sentir durant una hora, estona que vaig aprofitar per enregistrar part de la conversa. Notareu que parlen una mica estrany, això sí, però si escolteu bé, sentireu també com mengen. No paren de fer pica-pica d'aqui i d'allà, i amb les peülles excaven uns bons forats a la recerca d'arrels i tòfones. Ja viuen bé, ja. I a més a més s'afarten com porcs!
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}