Itinerari 12. Maquis a Sant Llorenç del Munt

Aquesta ruta és un trencacames, perquè trencacames eren les rutes que seguien els maquis vinguts de França carregats amb quilos i quilos d'equipatge i armament. Enllaçarem dues de les tres principals vies que seguien els guies 'Caracremada' i el 'Maño' per acostar els grups guerrillers a les ciutats de Terrassa i Sabadell travessant el parc natural. Molts factors podien fer variar la ruta dels guerrillers: masies afectes al règim de Franco, presència de la guàrdia civil, el mal temps etc. La nostra ruta principal fineix a Matadepera passant per la balma de la Pola i La Mateta. La ruta opcional, la que fou la triada l'any 1949 pel grup de maquis Los Primos, ens deixarà al punt de trobada del Castell de Castellar. Jo triaria de fer-les el mes de febrer.

 
ITINERARI 12. EL MAQUIS A SANT LLORENÇ DEL MUNT
 
 
Iniciem la ruta al Km 4 de la carretera de Rocafort a Pont de Vilomara, on hi ha un trencall a l'esquerra que mena a un aparcament a partir del qual seguirem a peu.

El setembre de 1949 alguns dels membres més inexperts del grup de guerrillers anarquista anomenat LOS PRIMOS no podien continuar el pas de la marxa que portaven fent des de França. Estaven rebentats. Es trobaven en aquesta mateixa carretera i van tenir la idea d'aturar un cotxe que passava. En el darrer instant el conductor optà per eludir el grup armat. El cotxe fou metrallat i la acompanyant del conductor resultà ferida de bala. El cotxe havia de marxar cap a l'hospital de Manresa i el maquis va abandonar la idea d'utilitzar-lo. Aquell incident ben aviat alertaria la guàrdia civil.
 
canoristrell pan Medium
                                                                                                             can Oristrell

De l'aparcament anirem pujant pel tram asfaltat, a l'altra banda del torrent veiem can Bitó. Passarem per les tines i la casa d'Oristrell per arribar-nos a l'ermita de Sant Pere d'Oristrell, havent passat pel costat mateix de la font dels Gossos. Tant la casa com l'ermita presenten datacions del segle XIX que pensem que devien fer referència a reformes posteriors, impulsades per la puixança del cultiu de la vinya. Si us fixeu bé en les parets, veureu que amb els segles l'ermita guanyà volum en totes les dimensions. Seguim pujant per la pista central en direcció sud-est i en poca estona passarem a frec d'una preciosa barraca de vinya doble; la porta més alta era per a l'ase. A la nostra esquerra les envistes de la urbanització can Riera II. Passarem de llarg un cadenat i una casa anomenada 'can Dragó'. Arribarem a una cruïlla important de camins. Seguirem la pista principal a la nostra dreta però a l'alçada d'un trencall que surt per la nostra dreta (al lloc hi ha un registre d'aigua) nosaltres prendrem un corriolet que surt pel costat oposat. El corriolet mena sense pèrdua cap a la base guerrillera de can Flequer. Pel camí haurem passat prop d'una altra barraca de vinya amb un petit esfondrament provocat per un cirerer d'arboç.

Al Flequer, mesos abans de l'arribada al parc del grup Los Primos, el Juny de 1949, un altre grup comandat pel Marcel·lí Massana hi segrestà un grup de persones entre els quals el propietari del mas el sr. Fontfreda a canvi d'un rescat de cent mil pessetes que l'endemà va satisfer el fill del sr. Fontfreda. En Joan Busquets, el més jove del grup, m'explicà que ell i un altre membre del grup van quedar corpresos de la bellesa de la filla més gran dels masovers, la Maria Lluïsa. Una vegada cobrat el rescat el grup es va dividir en dos: uns acompanyaven el Joan 'llarg' el masover de can Flaquer i la seva família cap a França per tal d'evitar les represàlies i la resta, amb Massana al capdavant, es van refugiar en una altra base propera, can Cassassaies. Nosaltres seguirem aquest darrer grup.

Joan Busquets J.Guillemot a la base de can Flequer Rocafort 2001 Small                                                                              l'autor amb Joan Busquets 'el Senzill', a can Flequer

Des d'aquest punt podem provar d'aprovisionar-nos a la bassa i més amunt, a la Font Freda del Flequer. Molta atenció on trepitgeu perquè la bassa pràcticament es menja el corriol i podríeu prendre mal. Una vegada hagueu emplenat les cantimplores retornem al Flequer. Hem de parar molta atenció a l'encreuament de pistes de la casa amb el que hem marxat cap a la font Freda del Flequer, perquè no hem d'agafar-ne cap sinó el corriol que davalla cap el torrent del Flequer (direcció est), el travessa  i enllaça amb la pista que marxa torrent amunt. El seguirem i anirem deixant sengles trencalls a la nostra dreta que pugen pel sector del mas enrunat de Cornadelles. Travessem el torrent de can Cassassaies i trobarem l'indicador del parc que ens convida a prendre un trencall a la nostra dreta per pujar al mas de can Cassassaies. Al fons ja veiem el perfil de la casa, amb les tines envoltades d'heures. Per comptes de pujar per la pista, nosaltres seguirem el corriolet més discret que segueix el fil carener. Tots dos pugen a la base dels guerrillers. Si ho feu per la pista passareu pel costat d'una altra barraca de vinya.

cassasaies escales Small
                                                 ...El guàrdia civil que s'esperava al primer replà fugí cames ajudeu-me...

A primers de juliol del mateix 1949, una patrulla de tres guàrdies civils feu un escorcoll a la casa de can Cassassaies. No era el primer cop que la registraven, per això els sorprengué que Massana i els seus romanguessin tan aprop del mas Flequer. Els maquis estaven amagats dins la casa, advertits de la presència de la patrulla. El cap de grup de la guàrdia civil obligà el masover, el sr. Josep Sorribes Espuñes, a remoure la palla del tercer pis amb una forca i ben aviat començaren a aparèixer atuells militars. El guàrdia civil muntà en còlera i en sentir que de sobte una veu desconeguda el feia callar, feu el gest d'empunyar el fusell. En Massana el va metrallar a boca de canó. El guàrdia civil Francisco Rodríguez Pablo que s'esperava al primer replà fugí cames ajudeu-me i s'uní al que s'estava a l'entrada del mas, Ginés Carmona García, tots dos sota una pluja de bales. Els dos guàrdies civils continuaren intercanviant trets amb els maquis parapetats a la casa. De nit, el grup guerriller es féu fonedís. Per tal d'evitar represàlies, novament el grup d'en Massana es trobà en l'obligació d'acompanyar els masovers cap a França, amb les forces d'ordre públic mobilitzades pels darrers esdeveniments. S'arribaren fins el Puig de la Balma i d'allí la família Sorribes marxà en cotxe des de Mura, rumb a l'exili. El guàrdia civil mort es deia Isidoro Pérez Herrera, fill de Tordesilla (Valladolid).

Nosaltres enllaçarem amb el grup de Los Primos que, mesos més tard d'aquests fets que acabem d'explicar, estaven abatuts i obligats a continuar la marxa a peu cap el mas abandonat de Puigdoure.

barraca cancassassaies Small                                             deixant can Cassassaies passarem a frec d'aquesta barraca de vinya ensorrada

 Abans de seguir-los a ells però, tenim l'opció de tornar a omplir cantimplores a la font de can Cassassaies. Convé assenyalar que la nostra ruta però, continuarà pel corriolet carener que ens ha dut fins la casa i que ara seguirem amunt passant a frec d'una barraca de vinya que ha perdut el llindar. Arribarem al Serrat dels Sis Pins. Un cop dalt, seguirem a la nostra dreta pel fil de la carena de can Cassassaies. No arribarem a la Placeta de les Bruixes perquè prendrem l'únic trencall a l'esquerra, cuitant de no deixar el carener ni prendre el difús trencall a la dreta que ens portaria a la Tina i la font d'en Boines. Tot d'una el corriol davalla decidit cap el Sot de l'Infern fins a trobar la pista al Còdol Llarg. Seguirem per la nostra dreta, aigües avall. Passat el Racó d'en Boines prendrem el trencall a l'esquerra que baixa i travessa la llera. Revoltarem l'ermita enrunada de Sta Creu de Palou, i la revoltarem per tal que no se'ns regiri l'estómac en veure com s'ha pogut abandonar i saquejar una ermita romànica a les Valls del Montcau. Prendrem el trencall que indica la casa del Farell. Passarem pel costat de l'encimbellat mas del Farell i pel costat mateix de l'alzina dels Penitents. De la bifurcació de pistes prendrem la de la nostra esquerra que passant pel turó de les Guileres i els corrals, s'enfila al mas de Puigdoure que, ja aleshores, es considerava abandonat.

Puigdoure casa Small
                                                                           el mas de Puigdoure serví de dipòsit d'armes
 
 
Dos mesos abans de ser afusellat, el petit dels germans Sabaté, el Manolo, acompanyà la guàrdia civil per mostrar el dipòsit d'armes que el seu grup havia amagat. Això era el què hi havia sota una pedra "Un bidón pequeño conteniendo siete cajas de lápices explosivos y otras siete de fulminantes; una caja de lata, redonda, conteniendo un kilo aproximado de explosivos; cinco rollos de mecha, uno de ellos explosiva; otros cuatro kilos y medio de explosivos envueltos en un saco; otro paquete de explosivos de un peso de cuatro kilos; tres paquetes pequeños de materia plástica y otro explosivo consistente en una barrita metálica".

Passarem pel costat del pou i avenc de Puigdoure, podent gaudir de l'ombra de la gran alzina de Puigdoure. Retornem a la casa i davallem per l'únic camí que mena al mas de Matarrodona seguint el fil de la carena.


matarrodonabw small
                                                     Matarrodona, escenari d'enfrontaments entre maquis, sometent i guàrdia civil
 

La tardor de l'any 1944 el mas de Matarrodona va ser escenari d'un enfrontament armat, durant el recorregut final de la invasió de la Vall d'Aran, on es calcula que hi van participar fins a 5000 guerrillers. Va ser l'únic intent seriós d'enllaçar l'imminent final de les dictadures feixistes a mans dels aliats amb un possible enderrocament de la dictadura de Franco, a les acaballes de la segona guerra mundial.
 
De la casa de Matarrodona seguirem la pista que remunta el torrent del Roure Llarg. A la capçalera deixarem enrere els corrals de Puigdoure i l'embassament de la font de la Gorina. Saltarem al torrent del Figueret pel collet del Pujol de Matarrodona (avui als mapes Alpina amb el nom de Castellot). Revoltarem per sota el sempre vigilant Hospital de Sang i deixarem enrere la cruïlla amb la pista de Matarrodona on seguiríem la OPCIÓ 2.  Revoltem el Racó Gran. Si no volem aixoplugar-nos a la balma de l'Espluga  prendrem el primer trencall que ens surt a ma esquerra fins enllaçar amb el camí que de pujada segueix el castellot del Quarto de Reixa i més enllà ens porta al dipòsit d'armes i refugi -segons el guia, el 'Maño'- de la balma de La Pola.

la pola boca int pan large
                                                  La Pola. El guia anarquista 'el Maño' hi havia amagat matèria plàstica per a explosius

"Abans de trobar una collada a mà esquerra hi ha una cova gran on la Guàrdia Civil es refugiava quan feia mal temps. Però amb la neu que havia caigut ...-perquè tot era blanc, la nevada havia arribat fins i tot a Barcelona-, qui era el guapo...? Ni guàrdies civils ni ningú. Qui gosaria anar a fer un control en aquella carretera? Allà dins hi vam estar una setmana. Aleshores sí que vam encendre foc. Demana...qui ens podia veure?

El guia anarquista Jesús Martínez no necessitava brúixola ni mapa

"em fixava en aquelles muntanyes altes de Terrassa, per una banda, o en Montserrat. Per a què volia brúixola, per a què necessitava mapa, si passada La Molina ja tenia indicadors? I quan arribava a les primeres muntanyes que donen a Terrassa, de dalt la muntanya estant ja veia els llums del Tibidabo, i aleshores seguia el camí que em semblava millor"

Cam de La Pola Small
                                                       tram empedrat del camí de la balma de La Pola al coll de Tres Creus
 
  L'aproximació a Matadepera, lloc on hi havia una base de suport del guia Caracremada, es solia fer seguint pel collet de Tres Creus i tot seguit fent un tram del Camí Ral fins el collet Estret. D'allí se seguia fins el pou de glaç i trencaven a l'esquerra passant per sota la Torrota de l'Obac. Repassaven els Morros Curts i passat el collet de les Foradades seguien a lloms de la Serra de les Pedritxes amb tots els cimals i collets, del turó de les Pedritxes fins el collet de Sant Joan. D'allí baixaven fins a la Mata Xica, punt de referència per arribar a una base segura que el guia Ramon Vila 'Caracremada' tenia a Matadepera. Segons Martínez Maluenda 'el Maño'
 
"era d'un de la CNT, un company que mai no s'ha donat a conèixer a Terrassa, i el Ramon (Vila) ho sabia i hi va anar. Sempre que hi anava, s'hi estava un parell de dies o tres, fins que els companys li compraven menjar per poder arribar a cal Moreno (Berga)"
 

OPCÍÓ 2 LA VARIANT DEL COLL D'ESTENALLES
 

Remuntarem la pista de Matarrodona fins el Coll de Boix. D'allí seguirem pel GR-5 passant per sota de l'Ermita de Sant Jaume i arribant al Coll d'Estenalles, punt on convergia una segona variant que pujava de Mura i que passava per la casa de la Mata. Del Coll d'Estenalles el camí seguia un tram del torrent de Les Arenes, passant per l'alzina del coll d'Estenalles. El corriol fa el tombant amb el gest de ficar-se a la canal del Cellerot però aviat ens sortirà un trencall a la nostra dreta que repren el curs de la Riera de Les Arenes per sota sota la carretera. A l'altura del Km.14, enlairat a la nostra dreta, la Balma del Km14, un refugi de carboners aprofitat pel maquis. Ens arribem al Roure Escorçoner i remuntem l'Esquena d'Ases, per l'alzina homónima, travessant una frondosa roureda. Seguim fins el Revolt de la Guineu i ens arribem a la carena del Pagès.

Balma km14 2 Small
                                                la balma obrada del Km14. Carboners, contrabandistes i maquis compartiren refugis
 
Segons 'el Maño' el secret per a no despertar sospites era anar amb una motxil·la poc plena i tenir menjar repartit pel trajecte "Els dipòsits de menjar me'ls havia repartit segons la distància que podia caminar en una jornada, per això no em calia entrar a cap masia. De pa no en menjava gaire, perquè no volia que quan passés per una casa de pagès, si hi havia homes treballant, em veiessin la motxil·la molt plena. Com que corria molt mala llet, podien anar els civils dient que havia passat un individu amb la motxil·la carregada. Jo passava pels camps i parlava amb els pagesos, però amb la motxil·la que semblava buida. Com que no hi havia pa...el que menjava era molt formatge, formatge sí, un bon tros"
 
 
Anant en direcció a La Mola ens arribarem fins el merlet de la Cova del Drac. Baixarem cap a la Canal de Sta Agnès fins a enllaçar amb el Camí de la Font Soleia, que és el primer trencall que trobarem a la nostra dreta. Revoltarem La Mola. Ens aturarem a la Font Soleia, una font de referència també per a la guerrilla antifranquista. El camí enllaça amb el Camí dels Monjos. Prendrem el primer trencall a la nostra esquerra que ens durà als peus del Gurugú passant pel costat de l'avenc de la Codoleda i un bonic tram de camí empedrat. Passat el Coll de Grúa anirem carenejant, evitant tots els trencalls a esquerra i a dreta, i enllaçarem amb la pista i aparcament del Racó de Sant Feliu, límit del Parc Natural. Seguirem un curtíssim tram ja asfaltat del carrer de la Font Soleia que, en tres metres, passa a dir-se can Sallent i més endavant carrer de can Riera. El seguim fins al final on acaba enllaçant amb la pista que, descendent, passa per un superb bosc d'alzines sureres. No agafarem cap trencall. Metres enllà encara trobarem una barraca restaurada (No.103), uns vint metres sota el camí.

castell castellar Small
                                                                     el Castell de Castellar, punt i final del nostre recorregut

Seguirem fins a la base d'una torre d'alta tensió, al perímetre de la segona pedrera del Forn de can Sallent i convergint al Km 26 de la carretera Castellar-Terrassa. Seguirem uns metres avall per la carretera i sortirem a la nostra dreta al trencall indicat de Cal Clasquerí, nom amb el qual també es coneix el Castell de Castellar (s.X). El torrent de Sta Bàrbara passa pel costat del Castell, i fou l'indret on sojornaren el grup de Los Primos.
Si la ruta us ha semblat exageradament llarga, ara imagineu-vos com seria venir de França...
 
 
ELS CAMINS DEL MAQUIS. LES ETAPES


mapa1 maquis Small
de can Oristrell a Can Cassassaies

rutamaquis 2NET Small
de Cassassaies a Puigdoure

rutamaquis 3NET Small
de Matarrodona a la Balma de La Pola

rutamaquis 4NET Small
Del Coll de Tres Creus als Morros Curts

rutamaquis 5NET Small
Dels Morros Curts a La Mateta de can Roure



OPCIÓ 1


rutamaquis 6OPCBRUT Small
                                                                                               De Coll de Boix al Pi Tort

rutamaquis 7NET Small
                                                                                                          Del Pi Tort al Pi del Vent


rutamaquis 8ONET Small
                                                           Del Pi del Vent al carrer de can Riera (St Feliu del Racó)

rutamaquis 9OPCBRUT Small
                                                                       Del carrer de can Riera al Castell de Castellar



BIBLIOGRAFIA

SERRA i FONTANELLES, Jaume. L'ombra del maquis. Solsona Comunicacions, SL., Octubre 2001
CLARA, Josep. Manolet Sabaté, aprenent de maqui. Rafael Dalmau, Editor. Setembre 2014
CLARA, Josep.MARCEL·LÍ MASSANA, L'HOME MÉS BUSCAT. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, Octubre 2005.
TÉLLEZ SOLÀ, Antonio. SABATÉ. GUERRILLA URBANA EN ESPAÑA (1945-1960). Virus Editorial, Novembre 1992.




ENLLAÇOS

 
 
 
 
 

Comentaris   

0 #2 xorx 30-01-2018 09:31
Merci, Argi, per la correcció (lapsus!)
Quan vulguis repassem in situ els mapes del Maño
Salut i alegria
Jordi
Cita
0 #1 ARGIMIRO FERRERO DEL 28-01-2018 22:58
Enhorabona, no l'havia llegit, algún dia quedarem per visitar con Flequer i can Cassassaies......seguint a JESUS Martínez Maluenda.
Salut
Argi
Cita

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza