Diari d'abord

Maquis i Emboscats (5) Can Roure de Matadepera

Maquis i Emboscats (5)  MAQUIS i GUÀRDIA CIVIL A CAN ROURE


En Jaume Canals, masover durant 56 anys de la masia de can Roure (Matadepera) recorda un cop que el seu gos "esquitx", un gos més aviat petit, no parava de fer el seu característic lladruc, agut i regular. Era infalible: si bordava era que algú passava. Aquell dia era de nit, i per comptes de sortir per l'entrada de la casa ho va fer pel garatge, i va veure uns quatre homes armats movent-se. Sembla que els va dir alguna cosa, però ni el van contestar. can roure berta 2 640x480A Can Roure no hi van entrar, però la guàrdia civil sí. Un cop li van preguntar si en els seus viatges a Terrassa veia alguna cosa sospitosa, i ell els va dir que, de bon matí feia molt fred, ell es tapava amb una manta, i el cavall ja sabia el camí tot solet. La veritat-confessa el Jaume- és que tot sovint en veia de gent armada, però sortia més a compte no dir res.
Un altre cop uns guàrdies civils que el coneixien li van demanar que els fes un entrepà. La seva dona els va fer i els hi va dur. S'estaven en un forn de calç, en un revolt del camí a can Prat. També recorda que s'estaven a la balma de la Pola.
Diu que el maquis fins i tot tenien una mula ‘molt ferma' de la que se n'encarregava un maqui, per si de cas havia de fugir ràpidament amunt. El de la mula era prop de can Bufí, i em diu que molt probablement fos la casa on s'estava el Ramon Vila ‘caracremada'*, perque ell ja en tenia la sospita de que per allà hi rondava gent. També en la seva opinió els de ‘La Mateta' (mas situat al costat de can Roure i també propietat del Barata) devien donar suport a la guerrilla perquè feien compres d'aliments i medicaments sobredimensionats. Ell va pensar "segur que hi tenen gatets allà".
En Jaume recorda que els Boixader, masovers de la Mata, en van tenir de problemes amb els maquis, amb més d'un disgust i tot.
 

 
 
Font: Conversa amb Jaume Canals,  20-09-2002, Geriàtric La Llama de Gonteres, Terrassa. Jaume, gràcies per tota la teva atenció!
 
Fotografies de can Roure, Berta Guillemot.
 
 
*BIBLIOGRAFIA
 
 
 
 
"Quan el Ramon (Capdevila) em va veure marxar cap a Terrassa per agafar el tren, ell pim-pam, pim-pam, pim-pam, també va agafar la mateixa carretera. A uns set o vuit-cents metres abans d'arribar a Matadepera, hi havia dues cases. Una d'elles era d'un de la CNT, un company que mai no s'ha donat a conèixer a Terrassa, i el Ramon ho sabia i hi va anar. Sempre que hi anava, s'hi estava un parell de dies o tres, fins que els companys li compraven menjar per poder arribar a cal Moreno (Berga)". (Fco Martínez Maluenda, "el Manyo")
 
 
SERRA FONTANELLES, Jaume. L’ombra del Maquis. Solsona Comunicacions, SL 2001. p166.
 
 
 
 

 

 

 

 

 

 

{audio autostart}lost.mp3{/audio}

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza