Diari d'abord

Maquis i emboscats (11) Matarrodona

Maquis i Emboscats (11) Maquis a Matarrodona

 

matarrodona smallMoltes masoveries de cases aïllades i masos poc productius foren ocupades per persones desterrades dels seus territoris nadius, com a resultat de la guerra civil. En els anys posteriors a la guerra, caracteritzats per l'escassetat i la misèria, aconseguir una masoveria volia dir poder cuidar un hort per a l'autoconsum, tenir cura d'una casa i mantenir-se allunyat de l'ordre públic, dels murmuris, de la xerrameca i la intromissió en la vida passada. I en alguns casos, també servia per poder donar suport a la guerrilla antifranquista. La masoveria de Matarrodona (Mura) s'inclou en aquesta darrera casuística. Tal i com documentà en Miquel Ballbè  'el 30 de novembre, en la masia de Mata-rodona s'hi havien instal·lat un grup de 18 homes armats, elements rojos espanyols que venien de França a intentar combatre contra el govern del general Franco (...) La situació de Mata-rodona, apartada de les carreteres i en un país emboscat i feréstec,era molt a propòsit pels maquis.
El dia 30 de novembre de 1944, quatre individus de la Guàrdia Civil, que ignoraven que es trobés a Mata-rodona aquesta quadrilla, els descobriren per atzar en un servei de vigilància. Es creuaren bastants trets; els maquis tenien bombes de mà i un fusell metralladora, però malgrat la seva superioritat en nombre i armament, optaren per fugir entre les intrincades boscúries de la casa de Mata-rodona. Durant els següents dies, moltes forces de la Guàrdia Civil i de la Policia Armada donaren batudes per aquells llocs, sense conseqüencies.
El dia primer de la topada, els maquis deixaren un ferit asturià, greu, i pels rastres de sang sembla que tingueren altres. En el moment de la descoberta feien bullir una caldera de patates i verdures per satisfer la fam.
Precisament aquells dies hi hagué un canvi de masover, i fou detingut el masover sortint, per encobridor, perquè no havia denunciat la presència dels rojos, primerament pels voltants, i més tard a la casa de Mata-rodona, on ell s'estava'.
El relat oficial dels fets, publicat al Correo Catalan de 3 de desembre de 1944 deia

MERITORIO SERVICIO DE LA GUARDIA CIVIL

Durante uno de los últimos días, una patrulla de la guardia civil sorprendió a una partida de huídos, con la que sostuvo un encuentro a consecuencia del cual la mitad de dicha partida quedó fuera de combate.
Cabe poner de relieve el hecho de que la patrulla de la Guardia Civil estuviera integrada por fuerzas numéricamente muy inferiores en número, cuya proporción con los huídos era de uno a cinco.
El excelentísimo señor Capitán general de la IV Región, laureado teniente general Moscardó, ha felicitado a estas fuerzas del benemérito Instituto que, al igual que las del Ejército, vienen cooperando tan celosa y hábilmente para impedir que prospere el menor atisbo de actividad concebida al margen de la Ley.

Com ja era habitual a l'època, els diaris no facilitaven dades de temps ni el lloc dels fets, i el Diario de Barcelona afusellava un text calcat al del Correo Catalan.
És posible que aquest grup tan nombrós de maquis fos un dels molts infiltrats d'abans i durant la invasió de la Vall d'Aran, el mes anterior, una acció que hauria implicat uns quants mil·lers de guerrillers. A banda de l'armament pesant, la consigna d'aquests guerrillers al Pirineu resultà molt semblant a la demostrada pel grup de Matarrodona: defugir la confrontació directa amb les forces armades de Franco.
Actualment sabem de la existència d'un 'avenc de les Bombes', prop de Matarrodona, i que encara no ha estat localitzat, però que podria ser l'avenc de Matarrodona, petita cavitat propera a la casa. També sabem que a l'interior del mas de Matarrodona hi havia habilitat un refugi per als maquis, però de cap manera tenia cabuda per a 18 persones!
 
matarrodona 2

 

Aquell mes de novembre de 1944, amb les forces aliades foragitant els nazis França amunt, Franco inundava portades i titulars de diaris com el Correo Catalán amb data de 7 de novembre de 1944 "ESPAÑA NO PODÍA LIGARSE IDEOLÓGICAMENTE CON QUIENES NO TUVIERAN LA CATOLICIDAD COMO PRINCIPIO" "CUANDO EL MOMENTO LLEGUE PODRÁ INSTAURARSE UNA MONARQUÍA QUE RECOGIENDO LO ESENCIAL DE NUESTRA TRADICIÓN, CONSTITUYA UNA MONARQUÍA EMINENTEMENTE SOCIAL, MUY DISTINTA DE LA QUE PRESIDIÓ EN LOS ÚLTIMOS TIEMPOS NUESTRA DECADENCIA" "LOS PAÍSES NEUTRALES DEBEN SER OIDOS Y ATENDIDOS AL ORGANIZAR LA PAZ DEL MUNDO". Catolicisme, monarquía, neutralitat i pau. Aquestes eren les 'trascendentales declaraciones del jefe del Estado al director de Servicios Exteriores de la "United Press Association"'. Amb un cop de ploma van desaparèixer els 20.000 moros que utilitzà Franco per iniciar el seu cop d'Estat, la 'Cruzada' com agradava dir els falangistes convençuts, i també la División Azul, fins a 45.000 soldats espanyols que Franco va obsequiar a Hitler per combatre Rúsia. Es veu que tot plegat només havia estat per poder mantenir la tradicional essència catòlica del país... D'això avui se'n diria empatia espontània vers l'enemic vencedor, quan aquest és a les portes de casa.
D'igual forma la designació inicial de rojos, huídos, guerrilleros i maquis va mutar en pocs anys pel de bandidos, ladrones, terroristas, tan aviat l'ONU va haver reconegut l'Espanya franquista i va haver retirat el bloqueig diplomàtic i comercial. Mentrestant i en vistes
de la pallissa que rebien els amics del Régimen (alemanys, italians i japonesos) era una exigència del gabinet de propaganda suavitzar la denominació d'aquells quixotescos soldats de la ex-república que somniaven amb la quimera d'una insurrecció al país. Ara el discurs ja no era tant haver combatut el comunisme durant la guerra civil com el d'haver salvaguardat el catolicisme. I si cola, cola. I prou que va colar!

 


BIBLIOGRAFIA

BALLBÈ I BOADA, MIQUEL. LES CASES DE PAGÈS (I). APORTACIÓ HISTÒRICA DE MURA. Mura. 1997.
SÁNCHEZ AGUSTÍ, FERRAN. MAQUIS Y PIRINEOS. Editorial Milenio. 2001.



ENLLAÇOS


 
 
 
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

 

 

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza