Matinal 2. El Castell de Pera i la volta de Pedra Seca 1.6

 
Una vegada restaurades la totalitat de barraques de vinya de la casa Saladelafont, us proposem una ruta alternativa per assolir el Castell medieval de Pera, a Sant Llorenç Savall. Un itinerari que repassa els vestigis del passat víticola de la Saladelafont, i que discorre pel costat nord de la fortificació.

 

 

 

MATINAL 2 EL CASTELL DE PERA i LA VOLTA DE PEDRA SECA


castell de pera matinal croquis large
 

 

Partint de Sant Llorenç Savall en direcció a Monistrol de Calders i passat el km 23 hi ha un pontet abans del Pont del Bosc Negre, lloc on neix una pista à la nostra esquerra, que porta al Sot de les Artigues. El lloc es identificable per l'obertura a la tanca. Passat el cadenat anirem amb la idea de tombar a la nostra esquerra, seguint la pista ampla. Passarem pel costat del canyissar on desguassa la surgència dels Abeuradors, i ho sol fer després d'un bon període de pluja. Aquí el bosc que ha rebrotat després de l'incendi és una roureda exuberant. La pista remunta i tomba a la dreta, ara paral·lela al Sot de les Artigues. Per uns segons a l'horitzó treurà la seva calba el Montcau, just per saludar-vos. Pararem atenció al segon xaragall a la nostra dreta, que coincideix amb una cruïlla de pistes, i el remuntarem, trobant la barraca restaurada no.98 dita del Sot de les Artigues.
b98 4 small
la barraca 98 del Sot de les Artigues

Es tracta d'una gran barraca que s'havia enrunat definitivament a finals del segle passat. Des de la barraca és possible (i recomanable) localitzar visualment la següent barraca, més amunt i a l'altra banda del Sot de les Artigues, perquè serà el nostre proper objectiu amb un tram fora de camí.
b98 3166 small
les barraques 98 i 316, a banda i banda del Sot de les Artigues

Retornem a la cruïlla de pistes - al lloc també hi ha una solitària figuera - i prenem el trencall que baixa fins a trobar la llera del torrent. Passada la llera sortirem fora de camí per la nostra dreta. Seguint les fites remuntarem el costat dret del Sot fins anar a trobar la barraca no.316 de cal Bagarro. Aquesta barraca tenia el sostre enfonsat, i actualment un xaragallet que passa pel davant mateix, sol entollar amb  aigua l'interior de la construcció, per bé que el padrí de la construcció ha afegit un marxapeus de pedra a l'entrada de la barraca, que en minva el cabal.
b216 i cuidador small
Joan Roura (C.E.C.), el cuidador de la barraca 316 de cal Bagarro

Seguim remuntant fora de camí i en direcció sud fins a trobar la pista, que seguirem a la nostra esquerra fins a un collet on hi ha una cruïlla. Nosaltres prendrem la pista que en direcció sud segueix el carener i passa per sota la línia d'alta tensió. Travessada la línia, segueix un fort revolt a la dreta i pujada cap el carener. Seguim pel llom fins a trobar la petita barraca no.315 del Vell Jesus, adosada a un promontori de roques. Després de l'incendi de 2003, la construcció quedà aterrada.


b315 3 small
                                                         La barraca 315 del Vell Jesus, dalt del promontori que separa les cases Saladelafont i Agramunt


Seguim pel llom carener, baixant primer el promontori, tombant cap a la dreta i enllaçant amb el corriol que ve del coll d'Agramunt. El seguim a la nostra esquerra, també pel llom carener fins a trobar els vestigis del castell de Pera.
castell de pera pan large
                                     d'esquerra a dreta, el Castell de Pera, La Mola, el Montcau, els Emprius i Roca Sereny


Les primeres notícies d'aquest castell daten del segle X i després de passar per molts senyors feudals i propietaris, el 1736 es traslladava de la seva capella la imatge de Santa Maria cap a Sant Llorenç Savall, quan l'edifici ja amenaçava ruïna. El castell s'emplaça en una carener que separa la conca de Sant Llorenç Savall de la Vall d'Horta, i des del seu cimal s'esguarda el sector nord est del Parc Natural de Sant Llorenç. Trobareu més explicacions sobre aquest castell roquer en el plafó que hi ha instal·lat a l'interior del recinte.


castell de pera small 2
 el Castell de Pera

Baixarem pel vessant est del castell, travessant els graons d'antigues feixes de vinya. Cuitarem de trobar el corriol a la nostra esquerra per baixar al collet del Castell-si ho féssim per la nostra dreta, el baixador és més empinat i incòmode. Trobarem la gran barraca restaurada no.186 del Collet del Castell. La seva restauració per part de la colla de Pedra Seca del CE Castellar, fou un veritable tour de force partint d'un cercle completament aterrat de blocs enormes. Una recomanació: estireu-vos completament i panxa amunt, amb el cap mirant al nord, damunt la taula de pedra que hi ha davant de la barraca i mireu el cel amb un tros de la vall de Saladelafont a sota. Podeu tenir la impressió que us trobeu al final d'un antic delta, amb un tros de costa (Granera) al fons. Un miratge d'un parell de milions d'anys!


b186 en restauraci small
el Grup de Pedra Seca de Castellar restaurant la barraca 186 del Collet del Castell


Trobem i baixem la pista que ve de Saladelafont, parant atenció a sortir-ne per la nostra dreta al lloc anomenat l'Era Roja, lloc que destaca per l'erosió del terreny i pel color dels gresos vermells. Baixarem per la nostra dreta a trobar un rocater i seguir-lo cap al sud, evitant de travessar l'esbarzerar del torrent, fins a trobar el cap de la pista que mor al torrent. Aquesta pista ens durà de baixada planera fins al peu de la barraca de la vinya de cal Martí, que era la única construcció d'empeus que encara quedava a Saladelafont; però igualment rebé l'atenció del Josep i el Pere Saladelafont, que li afegiren la terra necessària per poder plantar-hi els lliris blaus a la closca.

b187 pere saladelafont
els Saladelafont restaurant la barraca 187 de la Vinya de cal Martí


Seguim davallant la pista i desemboquem en una pista més ampla que seguirem a la nostra esquerra. Aviat trobem les ruïnes del casalot de cal Martí, una construcció dedicada al conreu de la vinya que encara conserva les tines a l'interior. El casalot sol estar cobert d'esbarzers. Seguim la pista que porta a un xalet, construcció que substituí el desaparegut mas de Saladelafont, desmuntat pedra a pedra els anys setanta del segle passat, pedra que fou reutilitzada per bastir cases d'aspecte rústic i noves de trinca a la part alta de Sant Llorenç Savall.


cal mart i saladelafont small
                                                                          en primer terme les ruïnes de Cal Martí, Saladelafont i el xalet

Retornem per la pista principal, passant per sota la línia d'alta tensió. Prendrem un trencall a la nostra esquerra i bo i pujant arribarem a una cruïlla a la qual ja havíem estat després d'haver visitat la barraca de vinya no. 316 de cal Bagarro. Baixarem al Sot de les Artigues seguint la pista. Quan serem a la llera del torrent sortirem a la nostra esquerra seguint el tàlveg per trobar la Font d'en Comas. I un cop visitada la font, seguirem la pista fins al punt de partida.
font den comas small
la font d'en Comas, el final del recorregut matinal
ENLLAÇOS
 

 
 
 
De cara a Barraca (63) Els cavallers i el Castell de Pera. Crònica.



BIBLIOGRAFIA

FERRANDO i ROIG, Antoni. Els castells del rodal del Montcau. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat 21. Juny 1992.


Nota - si cliqueu damunt les fotos de les barraques de vinya, notareu el canvi d'estat de la construcció. Per fer aquesta excursió convé dur un frontal per tal que totes les barraques restaurades tenen un pot de registre amb la imatge de la barraca abans de ser restaurada, i també hi trobareu un plafó explicatiu.





{audio autostart}flickr.mp3{/audio}

Els comentaris han estat suspesos temporalment.