3/014 Barraca de les Torres 1.1
(clicar sobre la foto per veure els canvis)
PASSÀ DESAPARCEBUDA A L'ESTUDIÓS JESUS BALLESTAR
INTRODUCCIÓ
Barraca de mides modestes que s'ha mantingut d'empeus i fora de la vista de l'expert buscador de barraques, Jesus Ballestar. La barraca es troba prop d'una pista que puja des de la base del torrent de la Sala fins a la cruïlla de propietats de la Saladelafont i el Genescà, trobant un total de 4 barraques restaurades pel trajecte. Tot i que actualment sembla que la construcció es troba en terres del Genescà antigament la barraca de vinya formava part de l'anomenat Bosc de Vilatersana, mas llorençà que també tenia terres i parcers en aquest costat del riu Ripoll.
Aquesta barraca podria haver estat del parcer Josep Armengol i Lladó de cal corder del carrer Raval, hereu espardenyer - com el seu pare Magí - que el 1848 es va casar amb la Teresa Valls i Riera de cal Co, amb qui tenia 3er grau de consanguinitat. A banda de conreuar dos trossos més a Vilatersana, els de cal Corder també cultivaven a Collbarra, Costa del Rifé, Camps d'en Lluís, Les Oliveres i dos trossos a l'Ermengol.
Barraca de mides modestes que s'ha mantingut d'empeus i fora de la vista de l'expert buscador de barraques, Jesus Ballestar. La barraca es troba prop d'una pista que puja des de la base del torrent de la Sala fins a la cruïlla de propietats de la Saladelafont i el Genescà, trobant un total de 4 barraques restaurades pel trajecte. Tot i que actualment sembla que la construcció es troba en terres del Genescà antigament la barraca de vinya formava part de l'anomenat Bosc de Vilatersana, mas llorençà que també tenia terres i parcers en aquest costat del riu Ripoll.
Aquesta barraca podria haver estat del parcer Josep Armengol i Lladó de cal corder del carrer Raval, hereu espardenyer - com el seu pare Magí - que el 1848 es va casar amb la Teresa Valls i Riera de cal Co, amb qui tenia 3er grau de consanguinitat. A banda de conreuar dos trossos més a Vilatersana, els de cal Corder també cultivaven a Collbarra, Costa del Rifé, Camps d'en Lluís, Les Oliveres i dos trossos a l'Ermengol.
SITUACIÓ
Passat el kilòmetre 22 de la carretera B-124 en direcció Monistrol de Calders, prendrem la pista que ens sortirà a l'esquerra, abans de creuar el torrent de Saladelafont. La pista ascendent arriba a un collet i tomba a la dreta però nosaltres continuarem rectes al nas, per un antic corriol perdut que baixa i planeja, abans baixar per la torrentada; la barraca és a pocs metres a la nostra dreta en direcció a la línia elèctrica, abans d'aquesta baixada. En qualsevol cas, la barraca és abans de creuar les dues línies d'alta tensió. Amb l'incendi de 2003, la vista de la barraca des de la pista principal resultava molt evident, ara ja comença a quedar submergida per la boscúria.
DESCRIPCIÓ
Barraca de vinya als quatre vents de mides modestes i força regulars. Hi destaquen a l'entrada les dues llindes paral·les i de bona mida que, amb els dos grans muntants, formen la tipologia característica de Sant Llorenç Savall. Tot i que bastida amb pedra irregular, el treball final de pedra seca és acurat i manté visibles els anells amb els quals s'anava progressivament alçant la barraca. El primer treball fou tornar a desbrossar l'entorn immediat i tallar el càdec que ja arrelava entre les pedres de la construcció. La barraca també havia perdut trams de parets exteriors i la pedra clau - prima -, amenaçava de caure. La paret del costat de llevant era la més malmesa, potser en algun moment el bloc contigu d'aquesta banda li feia de suport i quan aquest es va desplaçar, tot va anar avall. Per sort a Sant Llorenç Savall van arribar a caure 100 litres de pluja i la feina de desempedregar va resultar molt còmode. En algun punt de la paret nord no vam saber trobar els fonaments de roca mare, probablement perquè la llosa de gresos vermells que li fa de suport s'havia acabat desgastant. Vam aprofitar algunes lloses caigudes per fer un ràfec/visera per a la llinda, lleugerament esquerdada i vam coronar el centre de la coberta amb un caramull.
Barraca de vinya als quatre vents de mides modestes i força regulars. Hi destaquen a l'entrada les dues llindes paral·les i de bona mida que, amb els dos grans muntants, formen la tipologia característica de Sant Llorenç Savall. Tot i que bastida amb pedra irregular, el treball final de pedra seca és acurat i manté visibles els anells amb els quals s'anava progressivament alçant la barraca. El primer treball fou tornar a desbrossar l'entorn immediat i tallar el càdec que ja arrelava entre les pedres de la construcció. La barraca també havia perdut trams de parets exteriors i la pedra clau - prima -, amenaçava de caure. La paret del costat de llevant era la més malmesa, potser en algun moment el bloc contigu d'aquesta banda li feia de suport i quan aquest es va desplaçar, tot va anar avall. Per sort a Sant Llorenç Savall van arribar a caure 100 litres de pluja i la feina de desempedregar va resultar molt còmode. En algun punt de la paret nord no vam saber trobar els fonaments de roca mare, probablement perquè la llosa de gresos vermells que li fa de suport s'havia acabat desgastant. Vam aprofitar algunes lloses caigudes per fer un ràfec/visera per a la llinda, lleugerament esquerdada i vam coronar el centre de la coberta amb un caramull.
CARACTERÍSTIQUES
Tipologia- C4V (Circular als quatre vents) 2 Muntants, 3 Filades fins la tapadora
Altura barraca (h) - 1,62m
Amplada barraca (a) - 1,60m
Llargada barraca (ll) - 1,87m
Altura porta (ph) - 1m
Amplada porta (ap) - 0,52m
Amplada muntant (am) - 0,60m
Orientació porta - N173 (E-S)
Situació- Solei, propera al camí, propera al xaragall.
Llinda- simple
Tapadora - simple
Objectes- clau de penjar, llinda paral·lela, pedrís interior, fragments de ceràmica moderna, visera, caramull, pot de registre.
GPS - sí
Mapa Ballestar- no
Estat - Restaurada (R). Restaurada en solitari en cinc jornades entre els mesos de març i abril de 2025.
Data - 8-6-2010
Apadrinada - no
Apadrinada - no
CODI BARRACA
Conca del Genescà 3/014
Numeració absoluta - 337
CROQUIS
ELS MALNOMS LLORENÇANS DEL SEGLE XIX: la lletra A
Francisco Agell - el padrinet
Llorenç Agell - dit el 'gitanos/gitanut de cal Ramon de plaça'
Josep Alavedra - el músic
Joan Altimira - el bastida
Isidre Armengol - el busiguer
Josep Armengol - l'otzetó/ossetó
Josep Armengol, el mosso del rector
Llorenç Armengol - el ponet
Josep Armengol - lo xic ponet
Margarida Armengol - la poneta
Anton Artigas - el cua d'ase
Anton Artigas - lo hereu cua de asa
Jaume Artigas - el cua d'ase
Llibres d'aconductament del doctor Josep Barriga i Sala (Badalona 1867- Sant Llorenç Savall 1834)
GALERIA D'IMATGES
FARCIDA D'ESBARZERS
ACLARIDA
EL RAMON TALLANT EL CÀDEC AMENAÇADOR
PARET NORD ADOBADA
PARETS DE LLEVANT RESTAURADES
{play}images/stories/mp3/marxapedra.mp3{/play}