2/025 Barraca del Jan Gros
EL BOSC L'HAVIA SEGRESTADA
INTRODUCCIÓ
Ni tan sols l'incendi de 2003, que havia socarrimat el sector, havia aconseguit desvetllar l'existència d'aquesta barraca al vessant hidrogràfic dret del torrent de Les Comes, a la Vall d'Horta.
Per damunt el camí de la Pedra d'Àliga sempre hi havíem vist annexada una franja estreta de vegetació compacta que era gairebé impossible de travessar, fins que vam decidir resseguir els nombrosos marges per damunt la franja de bardissa. I allà, gairebé al límit del bardissar i al costat d'un gros pi pinyoner, s'hi estava aquella massa de pedra coberta d'arítjols. Val a dir que tot i estar en aquestes condicions, la barraca s'havia conservat molt bé.
Molt probablement la barraca va pertànyer al parcer Gaspar Sala i Artigas de cal Silet (actual no. 45 del carrer Nou, tram que aleshores encara formava part del carrer Raval). El Gaspar era fill hereu del Joan (Jan) i la Cecília Artigas i Comadran de cal cua d'ase.
El 1801 el Gaspar "El Jan Gros" es casà amb la Marianna Oliver i Valls de cal sac de palla i van tenir 4 fills, un dels quals fou albat. Del seu fill hereu - també de nom Joan - sabem que el 1854 a més del tros de Les Comes també cultivava un tros al Vilet (als Fondos) - casuc del qual n'eren els propietaris - , i encara un altre tros al Burc. De la mateixa època sabem que els de cal Silet també tributaven per tenir un mulo per a les feines del camp.
Hom especula si el renom de Silet podria ser una amalgama del cognom Sala i el Vilet (el casuc).
Ni tan sols l'incendi de 2003, que havia socarrimat el sector, havia aconseguit desvetllar l'existència d'aquesta barraca al vessant hidrogràfic dret del torrent de Les Comes, a la Vall d'Horta.
Per damunt el camí de la Pedra d'Àliga sempre hi havíem vist annexada una franja estreta de vegetació compacta que era gairebé impossible de travessar, fins que vam decidir resseguir els nombrosos marges per damunt la franja de bardissa. I allà, gairebé al límit del bardissar i al costat d'un gros pi pinyoner, s'hi estava aquella massa de pedra coberta d'arítjols. Val a dir que tot i estar en aquestes condicions, la barraca s'havia conservat molt bé.
Molt probablement la barraca va pertànyer al parcer Gaspar Sala i Artigas de cal Silet (actual no. 45 del carrer Nou, tram que aleshores encara formava part del carrer Raval). El Gaspar era fill hereu del Joan (Jan) i la Cecília Artigas i Comadran de cal cua d'ase.
El 1801 el Gaspar "El Jan Gros" es casà amb la Marianna Oliver i Valls de cal sac de palla i van tenir 4 fills, un dels quals fou albat. Del seu fill hereu - també de nom Joan - sabem que el 1854 a més del tros de Les Comes també cultivava un tros al Vilet (als Fondos) - casuc del qual n'eren els propietaris - , i encara un altre tros al Burc. De la mateixa època sabem que els de cal Silet també tributaven per tenir un mulo per a les feines del camp.
Hom especula si el renom de Silet podria ser una amalgama del cognom Sala i el Vilet (el casuc).
SITUACIÓ
Partint del caminet que puja a Pedra d'Àliga pel costat hidrogràfic dret del torrent de Les Comes el seguirem amunt, passant de llarg el trencall fitat de la font de Les Comes i el cartell de vedat de caça. El corriol continua en suau baixada i remunta fent un seguit de trams rectes on la vegetació converteix el viarany en gairebé un túnel. Hem d'estar amatents a la nostra esquerra a trobar una fita que ens convida a sortir del camí i seguir un passatge estret - de pujada - fins a la barraca de vinya.
Si arribéssim a veure la solitària noguera al bell mig del torrent, això voldria dir que ens hem passat de llarg el trencall!
Aquesta barraca forma part de la ruta matinal de pedra seca de la Pedra d'Àliga.
DESCRIPCIÓ
Barraca que es recolza en un estrat de roca que fa cantoner amb un bloc, sent tota ella més ampla que fonda. Destaca l'aparença d'espiga que té el tancament per damunt la llinda fins assolir la pedra clau, així com el calaixet obrat que, tot i les petites dimensions (20x20cm) té una fondària excessiva (86cm!) per deixar-hi un càntir: potser s'hi guardaven les eines? Destaca també la bona mida de la jàssera i en general el bon estat de conservació en què es trobava la construcció quan es va descobrir (11-09-2023), tot i romandre completament colgada de vegetació. La tasca de recuperació /consolidació més important ha estat desbrossar l'entorn i habilitar la mínima expressió de corriol que hi mena des del camí del torrent de Les Comes. Es va encerclar amb pedra la vora de la coberta i es va apedaçar - molt poc - la paret de la façana.
Al voltant de la barraca destaquen els marges de vinya baixets i adobats amb petits còdols, prova que el constructor es va trobar en la necessitat d'aprofitar la raconada d'un estrat de roca per tal d'estalviar haver de pujar parets amb pedra que devia escassejar.
Barraca que es recolza en un estrat de roca que fa cantoner amb un bloc, sent tota ella més ampla que fonda. Destaca l'aparença d'espiga que té el tancament per damunt la llinda fins assolir la pedra clau, així com el calaixet obrat que, tot i les petites dimensions (20x20cm) té una fondària excessiva (86cm!) per deixar-hi un càntir: potser s'hi guardaven les eines? Destaca també la bona mida de la jàssera i en general el bon estat de conservació en què es trobava la construcció quan es va descobrir (11-09-2023), tot i romandre completament colgada de vegetació. La tasca de recuperació /consolidació més important ha estat desbrossar l'entorn i habilitar la mínima expressió de corriol que hi mena des del camí del torrent de Les Comes. Es va encerclar amb pedra la vora de la coberta i es va apedaçar - molt poc - la paret de la façana.
Al voltant de la barraca destaquen els marges de vinya baixets i adobats amb petits còdols, prova que el constructor es va trobar en la necessitat d'aprofitar la raconada d'un estrat de roca per tal d'estalviar haver de pujar parets amb pedra que devia escassejar.
CARACTERÍSTIQUES
Tipologia - TM (Terrera Margera) 2Muntants, 6Filades fins a la tapadora
Altura barraca (h) - 1,84m
Amplada barraca (a) - 1,73m
Llargada barraca (ll) - 1,10m
Altura porta (ph) - 1,13m
Amplada porta (ap) - 0,46m
Amplada muntant (am) - 0,44m
Cocó pel beure
Altura (h) - 0,20m
Amplada (a) - 0,20m
Fondària (ll) - 0,86m
Cocó pel beure
Altura (h) - 0,20m
Amplada (a) - 0,20m
Fondària (ll) - 0,86m
Orientació porta - N260 (S-W)
Situació - obaga, a mig vessant del carener de la Pedra d'Àliga
Llinda - simple
Tapadora - simple
Objectes - tancament versemblantment en espiga, cocó pel beure, caramull, pot de registre
GPS - sí
Mapa Ballestar - no
Estat - Restaurada (R). En solitari i en tres jornades, entre els mesos de setembre i novembre de 2023
Data - 11-09-2023
Apadrinada - no
Apadrinada - no
CODI BARRACA
Conca de Les Comes 2/025
Numeració absoluta - 478
CROQUIS
CAP D'ANY, DIA DE PACTES RENOVATS
"Els parcers de terres, camps i vinyes que havien pogut comprar-los a llurs antics amos o senyors, el dia d'avui, com a resta d'un antic dret de senyoriu, venien obligats a portar-los un vas d'aigua, servit obligatòriament damunt d'un plat. El servei amb sotacopa era privilegi senyorial: només els senyors en podien emprar, i el plat d'avui posat sota del vas és l'equivalent dels vells sotacopes. El rebre l'aigua hi havia qui la tastava i tornava el vas, i d'altres que la llançaven, descrivint un semicercle als peus del qui els l'oferia, com a signe de refermança del vell dret tingut damunt la propietat de la finca que donava motiu a aquell ús"
Costumari Català. El curs de l'any. Joan Amades, 1950
"Els parcers de terres, camps i vinyes que havien pogut comprar-los a llurs antics amos o senyors, el dia d'avui, com a resta d'un antic dret de senyoriu, venien obligats a portar-los un vas d'aigua, servit obligatòriament damunt d'un plat. El servei amb sotacopa era privilegi senyorial: només els senyors en podien emprar, i el plat d'avui posat sota del vas és l'equivalent dels vells sotacopes. El rebre l'aigua hi havia qui la tastava i tornava el vas, i d'altres que la llançaven, descrivint un semicercle als peus del qui els l'oferia, com a signe de refermança del vell dret tingut damunt la propietat de la finca que donava motiu a aquell ús"
Costumari Català. El curs de l'any. Joan Amades, 1950
GALERIA D'IMATGES
PRIMERA ESCLARISSADA
