Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
ESPOLI (3) La cova dels Dos (Cervelló, 1977)
Araceli Martín, l'arqueòloga que dirigí les excavacions de la cova del Frare (Matadepera), juntament amb M. Àngels Petit, van quedar-se amb un pam de nas amb aquest jaciment del Baix Llobregat que tot just sis anys abans dos membres del Centre Excursionista Pirinenc havien descobert. Amb posterioritat a la descoberta, concretament els anys 1975 i 1976 , els arqueòlegs Ramon Viñas (cova del Mal Pas de Puigdoure, Mura), M. Àngels Petit i la pròpia Araceli Martín havien realitzat dos sondejos estratigràfics que evidenciaven una seqüència cronològica que abastava del Neolític Inicial al Bronze Final. Ens ho expliquen elles mateixes.
"El mes d'agost de 1977 s'obtingué el corresponent permís d'excavació del Ministeri de Cultura, però en procedir a l'organització dels treballs es descobrí el fet lamentable que el jaciment, protegit per una porta metàl·lica, ara serrada i arrencada, havia estat objecte de saqueig. L'àrea més apta per a rependre les tasques arqueològiques restava completament destruïda. Tan sols els punts que oferien riscs físics per possibles despreniments, restaven intactes. El fet fou denunciat (...)".
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
Ara toca la florida del (Amelanchier ovalis), el Guillomo, en diuen els castellans. Un arbust les flors dels qual desprenen una aroma molt subtil. La flor del corner és un dels cinc perfums que trobo més essencials de Sant Llorenç. EAU DU CORNIER, tout ce qu'un p'tit senglier veut choissir! Diuen que necessita molta solana, però aqui els veieu a la banda del Montcau....i també diuen que el fruit és comestible, però no l'he provat. Jo quan en veig un, que ara passa tot sovint, no puc evitar d'olorar-lo. I t'hi has d'amorrar si vols captar-ne l'olor. És una mena d'olor que deu ser com ensumar la roba de lli sortida del taller...és com...deixem-ho! A la pel·lícula Ratatouille van saber trobar molt bé com evocar amb imatges el gust dels plats. Però si una imatge val mil paraules, jo no tinc tanta tinta. Si voleu embriagar-vos amb la flor del Corner, ja ho sabeu, ara és l'hora. Per cert, quins són els vostres perfums favorits, a Sant Llorenç?
De cara a barraca (4) El forn de la Riera
Sortida ideal per fer un estirament de cames, fer un riuet, o per complementar l'Itinerari 1 de la Font de l'Hort. Si deixeu el vehicle passat el quilòmetre 12 de la BV-1221, al lloc dels xiprers, es tractaria de seguir la carretera a peu uns metres i, passats els pals de tensió, baixar fins a la llera de la Riera de Les Arenes, anant a trobar la font de la Riera és a dir, una bassa amb un muret de contenció. Seguim torrent amunt, pel costat hidrogràfic dret i passarem una carbonera. El és a tocar, amagat per la vegetació. Fa 12 anys que no hi hem tornat, però un circular de 3m de fondària no pot desaparèixer així com així. Com podeu veure , encara conservava la volta d'entrada. No hi posaria les mans al foc, però diria que es tracta d'un forn de calç, un d'aquells per extraure calç viva a partir del material calcari, que no falta a Sant Llorenç. Quan baixeu, molt probablement també travessareu un marge que en realitat és l'antiga 'carretera'. Si us sobren temps i ganes, podeu mirar de resseguir-la un tram i potser encara veureu les tanques primitives a base de rocs. És precisament aquesta proximitat a les 'carreteres' i a la llera del Riera de les Arenes, que ens fa pensar si el forn no tenia un ús més de caire industrial que no pas domèstic per autoabastir un mas de la zona. Ja direu si el forn continua allí, o no. Apa, no us hi canseu.
CONFIRMAT: el forn de calç continua allí. És a uns 200 metres per sobre de l'embassament de la font de la Riera. Des de la llera, després de la neteja, es veu la boca d'accés amb la volta intacte a l'esquerra i obert en un marge de quaternari folrat amb boixeda, a uns 2/3 metres de distància. La carbonera és a tocar del forn.
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}
-
Fa un parell de dies, un cotxe va provar d'embestir-me. Un Audiota d'aquells que fan maniobres d'envair carrils sense avisar, sense intermitents i sense intenció de frenar per res del món. Com que jo no em vaig immutar, bàsicament no vaig tocar fre i vaig fer sonar el clàxon, l'Audiota, molest, va provar de fer de Ben-Hur amb mi, mirant de refregar-me el seu carro i estampar-me els seus aros olímpics on fos. I es clar, com que un servidor no té el carnet de doblador de risc per aquesta mena de pel·lícules, vam acabar fregant les carrosseries. Llavors em va fer tota mena de senyals per parar i per fer 'un parte'. Jo m'hi vaig avenir. Quan vaig baixar del cotxe em va demanar que m'assossegués, que era divendres i que tots estàvem nerviosos. Amb 'tots' devia volia dir ell, perque fins aleshores jo no ho estava gens, de nerviós, i encara menys en un divendres. Tot i que ara havia d'estar nerviós per força, fins que em passés. De cop, com si ja ho tingués ben estudiat, va treure's una càmera i em va fer fotos a mi i la matrícula del cotxe. Molt divertit. Li vaig dir que anéssim per feina i que no li permetia fer-me fotos. Em va contestar que érem al carrer i que ho podia fer. Quan li vaig llegir la llista de trapelleries i ensurts: invasió de carril, no utilitzar els intermitents, no fer cas del clàxon i embrancar-se a ratllar-me el cotxe, em va demanar disculpes. Jo li vaig dir que hauria pogut començar per aquí abans de disfressar-se de pèplum. Quan va veure que no tenia ratllades al cotxe i va veure que jo tampoc, em va espetar que li importaven un rave les ratllades perquè tenia assegurança a tot risc. Va dir-me - si tens cap ratllada o qualsevol cosa, la meva assegurança a tot risc ho cobreix. Superada la perplexitat inicial pel comentari, li vaig dir que no m'interessaven les ratllades ni les assegurances a tot risc. Que més valdria que la propera vegada s'assegurés d'anar més atent al volant. Ja ho veieu: aquest és el benefici de les assegurances a tot risc ( i de les assegurances en general) : que els que paguen com cal, puguin abaixar la guàrdia i, quan els plagui, poder sortir de cacera ben ammunicionats amb una assegurança del 44 a la guantera. Però això sí, un cop acabada l'aventura, t'exigeixen el teu autògraf i la teva foto amb un somriure com a record del safari. Ep, que no es pot anar de sobrat ni tan assegurat per la vida. L'única certesa de la vida és que no hi ha res segur. Les assegurances en canvi, s'asseguren de cobrar religiosament per a cada incertesa, com si amb això ens hi anés la vida. L'assegurança és la multa anticipada per ser vius. Ho deu posar en alguna banda, en lletra ben menuda.
NOTES ALS SONS L'Aiguabarreig dels torrents de Pregona i Agramunt
El so és proper a l'aiguabarreig del torrents de Pregona i el d'Agramunt, és pres sota mateix del pontet de la pista, que deixa fluir les aigües del torrent d'Agramunt. El so té un punt de reverberació que fa el pont obrat. Un dia ben assolellat de primavera. De tant en tant alguna ventada bufa el micrófon. Ja se sap, quan els poses un micròfon, tots volen parlar. Jo sempre els dic d'un en un o no ens entendrem, però ni cas.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
